dilluns, 28 de juny del 2010

COM ACONSEGUIR DORSAL PER A LA MARATÓ DE SABLES

El preu per aquest 2010 era de 3220 euros. Tot i així, no és el més important. Diuen que és més complicat aconseguir dorsal que no els diners per pagar-lo. Ja us ho diré. De moment he iniciat els tràmits per poder prendre part en aquesta aventura. A partir d'aquí, comprar motxilla, vambes, mitjons, polaines, ulleres de sol, gorra...comprar i provar el menjar liofil·litzat. Un s'ha d'acostumar a tantes coses que fa por oblidar-ne alguna. El llistat sembla que no s'acaba mai.
I, a banda, caldria córrer una estoneta, clar. Diuen els entesos que entre 150 i 200 kms setmanals!!! Ara mateix em sembla una brutalitat, tenint en compte que quan he preparat bé una marató ho he fet amb un màxim de 140 kms/setmana. Caldrà córrer per muntanya, per platja, amb pes a l'esquena...bufff. Hi ha algú que no es cansi, només de pensar-hi? Step by step (Pas a pas)

dilluns, 21 de juny del 2010

QUI NO ESTÀ MOTIVAT QUE NO SURTI DE CASA

Per a qualsevol cosa, el que sigui. Millor no fer-ho que fer-ho sense ganes. Però cap de les dues em val. M'agrada fer les coses posant-hi tot el que tinc, encara que sigui ben poc. Quan més es gaudeix és quan s'hi ha posat tota la voluntat, tot l'esforç, tot l'empeny, a aconseguir un repte. I jo tinc molts reptes per endavant. L'any passat vaig haver d'ajornar (per problemes de calendaris futbolístics [incompatibles amb la prova]) la meva participació a la Marató de Sables. Enguany en torno a tenir moltes ganes. Per aquells que no sabeu de què us parlo, aquest reportatge d'en Jordi Fandiño, a TV3, n'és una bona mostra.

http://www.tv3.cat/videos/2900790/Marato-des-Sables


Per a la resta començaré dient que la Marató de Sables (a partir d'aquest punt MdS) és un repte on les ganes superen els meus coneixements. Em sento fort i capaç, físicament. Però el que es viu allà baix és un autèntic infern de patiment. La barreja d'aquest patiment amb les satisfaccions permanents amb què et va obsequiant la prova en fan una experiència molt desitjable. De cada marató que corro n'aprenc alguna cosa, però després de 15 anys de participacions en proves de 42.195 metres puc dir, sense resultar pedant (espero), que tinc moltes lliçons d'avantatge sobre la gran majoria de corredors.

A Sables, si aconsegueixo un dorsal, seré un passarell. Un debutant amb moltes ganes però cap experiència. Ni corro per dunes ni platges, ni ho faig mai amb bosses a l'esquena, ni cuino menjar liofilitzat, ni sé fer polaines ni on comprar-les...

Però se m'ha ficat al cap anar-hi i faré tot el possible per viure aquesta experiència.
De moment, l'únic que rebo són consells.
Se n'accepten més.
Gràcies.

dimecres, 16 de juny del 2010

TORNEN ELS OBJECTIUS, TORNA "TORNAR A CÓRRER"

Han passat tres mesos des de la Marató de Barcelona. L'experiència va ser brutal i intensa però necessitava un descans. Tres mesos pot semblar excessiu. Per a mi ho és. Però no han estat tres mesos de descans absolut, va ser un meset de descans i dos més d'impediments físics, com no, en forma de lesió. Aquest cop no té res a veure a desgast muscular als turmells, genolls, isquiotibials ni res que s'hi assembli. El problema, dolorós, el vaig tenir en una costella. En desconec l'origen, tot i que ha estat motiu de moltes hipòtesis en forma de broma, però el que puc assegurar és que va ser (ja hi puc dir!) molt molest i força dolorós.

Ara ja torno a córrer (31 kms fa dues setmanes, 48 kms la passada i 16+16+12 en els tres dies de la setmana en curs). No és per tirar coets però com ens passa als maratonians quan agafem embranzida no hi ha qui ens pari. Estic vivint la meva embranzida i no vull desaprofitar-la.

Pel camí he hagut de sacrificar la meva participació a la Desman, competició d'esports d'aventura per empreses, tot un repte on ens divertim amb companys de feina cada mes de juny...

En el punt de mira, més enllà de recuperar la forma, estan dues travesses clàssiques del Pirineu català: els Cavalls del Vent i els Carros de Foc. Al mes de novembre voldria fer una altra marató (però sense objectiu en ferm) i tot l'entrenament aniria encaminat als Sables 2011, que aquesta cop si que no se'm poden escapar.

Torno a córrer, torno a escriure.