diumenge, 29 d’agost del 2010

TRIST I DECEBUT, SEMPRE ET QUEDA EL CÓRRER

Alguns ho fan per aprimar-se, d'altres per mantenir la línia o simplement per fer una mica d'esport. Però aquells que ho portem a la sang ho fem gairebé per necessitat. D'estímuls n'hi ha tants que no sóc capaç de fer una llista perquè potser no l'acabaria. Però quan estàs malament, perquè has tingut un mal dia, la suada de torn et refresca, per molt que estiguis a més de 30ºC. I aquest era el cas el dia d'avui. No havia estat una cap de setmana dolent...sinó pitjor. Com que me'n sento responsable, la sensació que tenia era de tristesa i  decepció. Amb mi.

Aquest matí però, he corregut a Sotillo de la Adrada. He millorat 1'26" el temps que vaig fer la temporada passada, aturant el crono als 36'08". Tot i que he anat en regressió, de més a menys, acabar el primer 10.000 de l'estiu a una mitjana de 3'36" em deixa un bon gust i sensacions positives. Només són 10 kms però ja els faig a un ritme superior al que voldria dur a la marató (3'42"?). La classificació oficial tampoc em deixa malament, 22è, nou posicions millor que l'any passat.

El bon resultat de la cursa no em fa oblidar els errors comesos. Però com a mínim em servirà per aprendre'n.

dimecres, 25 d’agost del 2010

PER QUÈ DIUEN QUE ÉS PLANA SI L'OROGRAFIA DEL TERRENY HO FA IMPOSSIBLE?

Tinc ganes de TORNAR A CÓRRER a Catalunya. Aviat ho faré. La setmana que ve abandono Madrid per passar un cap de setmana  a casa. En plena preparació per a la Marató de Frankfurt (i tenint en compte l'escassetat de mitges a aquestes alçades de temporada (com a mínim per aquesta zona)) no podia desaprofitar una oportunitat com la que em brinda Sabadell, amb la seva Mitja(http://www.mitjasabadell.cat/). Ja m'hi he inscrit, abans que em sortís algun pla alternatiu d'un 10.000 atractiu. Quan m'he capbussat en la xarxa per informar-m'hi una mica he vist que el recorregut no és de pà sucat amb oli, precisament. Té zones per on passa la Cursa Popular de Sabadell , que ja vaig fer fa alguns anys i es repeteix el circuit, amb una segona volta. Es veu que hi ha un parell de pujades.

Molt bé. I què? Tampoc estem encara en forma, oi? Què més donarà un minut més o un minut menys quan l'important és competir, a ritme, cadascú al que pugui, durant els 21 kms...

Dit això, segueixo sorprenent-me cada cop que llegeixo promocions de curses en llocs amb un desnivell inevitable on s'assegura que la cursa és plana...No és necessari, companys. Si volem córrer hi anirem igual, home!!!

dimarts, 24 d’agost del 2010

ANTE TODO, MUCHA CALMA

És el nom d'un àlbum recopilatori que els Siniestro Total van treure l'any 1992. El grup mai em va agradar especialment, però les samarretes amb el nom del disc es veien per tot arreu. I em va venir al cap, quan l'altre dia, a la Casa de Campo, les coses no van anar com m'esperava...Volia fer un test de 5 o 6 voltes al circuit...i vaig haver de deixar-ho en tres. Estava molt cansat, no havia assimilat la quilometrada d'aquest inici de temporada, eren les 11:30 del matí, feia una calor d'aquelles que et fan suar només sortir del cotxe. Els 12 kms però, els vaig fer a una mitjana de 3'58.4, uns 20" més ràpid que tres setmanes enrere, quan hi vaig anar per primera vegada aquest estiu.












 Vaig estar una mica ensopit tot el dia, però a mitja tarda vaig començar a veure'n el costat positiu. L'endemà descansaria, el dia següent començaria la setmana amb un altre descans i encararia una setmana de baixada, tal i com tenia previst. Avui, dimarts, he reprès els entrenaments, amb una sessió suau de 14 kms. Torno a estar lleuger i amb ganes.  

divendres, 20 d’agost del 2010

SI BUSQUES RESULTATS DIFERENTS NO FACIS SEMPRE EL MATEIX

Estava capbussant-me en la xarxa, llegint enlloc i pertot arreu i m'he trobat una pàgina de citacions http://www.encatala.cat/citacions.htm que m'ha traslladat en el temps a l'època en què anava a l'institut (1988-1992). Aleshores ja era un amant de la ràdio i un fidel seguidor de José María García i el seu clàssic "Supergarcía en la Hora 0". Del petit comunicador m'apuntava en un quadern aquelles citacions que més m'agradaven i de tant en tant els feia un cop d'ull. Les cursilades mai m'han agradat, al contrari, em crida l'atenció allò que em fa pensar. Doncs bé, de la troballa d'aquesta tarda em quedo amb una citació d'Albert Einstein:

"Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix"

I jo em pregunto: faig o no faig sempre el mateix? Fa un munt d'anys, des que sóc a Madrid, que els meus entrenaments es limiten gairebé sempre al mateix. I com em va? Resposta discutible. Quan no m'he lesionat, m'ha anat força bé (ha estat en aquest espai de temps que he millorat les meves marques de marató i mitja). Però, relament, això ha passat quan no m'he lesionat. I, malauradament, m'he lesionat bastant.

Per aquest motiu, si vull resultats diferents (no lesionant-me ja em satisfà...) he de canviar alguna cosa. Sense pensar-hi havia començat a fer-ho aquesta pretemporada. I la clau és al llit. El descans és vital per a un corredor. No es pot ser a tot arreu ni fer tot allò que un vol...si l'endemà esperen 20 kms. d'entrenament.
Quan acabi d'escriure aquest text segurament que senti una punxada a la ciàtica o en algun múscul que encara desconec...però sento que aquest any, en aquest sentit, estic fent les coses d'una altra manera. Que doni o no doni els seus fruits això ja són figues d'un altre paner.

dijous, 19 d’agost del 2010

CARREGA QUE CARREGARÀS

Setmana intensa. La més dura de la pretemporada...bé de la temporada, que tenint la Marató tan a prop un s'ha de mentalitzar de ple en el que està fent. 21, 21, 17 i 20 kms. fets des de dilluns. Segueixo augmentant la càrrega (confio fer-ne al voltant de 120). L'entrenament d'aquest matí ha estat divertit. Bastant temps després, avui he fet un fartlek (3'x3'x5), amb ritmes exigents en el tram ràpid i recuperacions a 4'30". M'he trobat bé, amb ganes de competir, de provar-me una altra vegada. Aquest cap de setmana tampoc correré cap cursa, però dissabte aniré a la Casa de Campo a fer voltes al circuit. Espero amb ganes que arribi el dia 29, per vestir-me amb la senyera i córrer a Sotillo de la Adrada (Àvila), un 10.000 que ja conec.

dijous, 12 d’agost del 2010

LA FEINA D'ASSIMILAR LA FEINA

No tot és córrer i córrer i córrer...Estic en un moment de càrrega d'entrenaments de forma progressiva, cada setmana sumo més quilòmetres que en l'anterior però no es tracta només d'això, sinó d'assimilar aquest augment de la distància sense que el cos, pràcticament, ho noti. Aquests dies (aquesta setmana he fet 16, 21, 17 i 21 kms) estic intentant dormir una mica més de les meves set hores, guanyar temps al temps (llegir una mica menys d'estona, prescindir de la televisió...) per tal de descansar. Un altr hàbit que he adquirit des que vaig tornar de vacances ha estat el de deixar una estona les cames en remull, en una galleda amb aigua glaçada. Cuido més que mai els estiraments i els massatges musculars. Per molt que intentis posar-hi impediments, les lesions arriben quan menys t'ho esperes. Com a mínim, si caic en desgràcia, sabré que hauré fet tot el possible per evitar-ho.

diumenge, 8 d’agost del 2010

ETS UN AUTÈNTIC PASSERELL!!!

Fa alguns anys a en Marc Fontanals i en Joan Prats els va passar. Crec que era a la mitja de Ripoll. Jo, que no era capaç d'explicar-m'ho, me'n reia. "Arribar tard a una cursa? Jo, mai!!! Doncs avui m'ha passat a mi. La cursa començava a les 10:30 i jo era a Guadarrama des de gairebé una hora abans. Però, després de recollir el xip, he anat a fer l'escalfament i quan he arribat a la zona de sortida no hi he vist ningú...bé, sí, l'ambulància i el cotxe escombra començaven la seva processó particular. No he estirat ni res. He posat el cronòmetre a zero i he començat a passar gent. Un desastre, un desastre, un desastre. Estic convençut que han donat el tret de sortida abans d'hora, però tot i així no tinc perdó.
Ahir em preocupava per si aniria massa fort els primers quilòmetres i acabaria punxant. No ha estat el cas. Obviant l'error inicial he fet una bona cursa. La primera meitat de la prova era tot pujada i l'he fet en progressió, sense preocupar-me per la gent. No em corresponia. Mirar endavant i veure centenars d'atletes no em motivava, però m'ho mereixa. El repte era millorar el temps que vaig fer els anys 2004 i 2005 i intentar que ningú m'avancés. És un petit consol, però els he aconseguit tots dos. 42'37" (43'17" és el que apareixerà en les classificacions oficials), més de 50" millor que en les altres ocasions.
Tanco la setmana amb 101 kms. El mal regust que m'ha deixat Guadarrama no ha d'amagar que, a poc a poc, estic agafant una bona forma física. I el futur no pinta gens malament.

dissabte, 7 d’agost del 2010

DEMÀ DEBUTO A GUADARRAMA

Dues setmanes de vida a Madrid, amb una bona regularitat d'entrenaments i demà debuto en una cursa aquesta temporada. La Pedestre de Guadarrama (11 kms), una prova mixta, de cross i asfalt, a 1000 metres d'altitud sobre el nivell del mar. L'he correguda en dues ocasions, ja fa anys, amb un temps calcat de 43'30" i posicions 32è i 31è. Hi vaig sense aspiracions. El que hagi de passar, que passi. La intenció és sumar curses, sumar kms. de competició (voldria fer una cursa cada dues o tres setmanes) per tenir bon ritme a les cames. Pel tipus d'entrenament que faig, sense sèries ni canvis de ritme, el meu cos necessita activar-se en curses on m'entrego al 100%. De vegades massa i tot. Vaja, més del que hauria de fer, i m'explico. Si no és una marató o una mitja marató, on el coneixement de la distància és molt gran, quan corro una cursa més curta no sé com m'ho faig però sempre acabo sortint més fort del necessari i al km.4 ja estic bufant i patint pensant en l'arribada. L'experiència s'agreuja a començaments de cada temporada, quan desconec les possibles reaccions del meu cos. Com a mínim anímicament ja estic preparat per una punxadeta abans de la meitat de la cursa. Ho superaré algun dia? Serà demà a Guadarrama?

dimarts, 3 d’agost del 2010

MARATÓ DE FRANKFURT, EL 31 D'OCTUBRE

Aquesta temporada ho faig tot amb un objectiu a llarg termini, que és la Marató de Sables. Però abans no arriba aquest llarg termini l'1 d'abril de 2011, vull tornar a enfrontar-me a una marató. Des que vaig superar els problemes als isquiotibials, encara no fa dos anys, he corregut tres maratons. La preparació ha anat en augment en cadascuna de les proves i els resultats han anat recompensant l'esforç dut a terme: 3 horetes pelades a Madrid'09, 2h 47' a Saragossa'09 i 2h 40' a Barcelona'10. Lluny encara de la meva millor marca de sempre, segueixo sense fer cas l'Arcadi Alibés (que m'aconsella oblidar-me del cronòmetre i gaudir de les maratons en un altre sentit) i m'he entossudit a mantenir la progressió. Fins on? No ho sé, però voldria estar a prop de 2h 37'. Després d'agafar el calendari internacional de maratons vaig fer unes consultes a través del facebook i em vaig acabar de decidir. El dia 31 d'octubre correré la Marató de Frankfurt, una de les més ràpides d'Europa. El kenià Gilbert Kiwa va trencar el rècord de la prova l'any passat i el va deixar en 2h 06'14".
Un minutet menys del que va fer el guanyador a Barcelona el passat mes de març. No tinc pressa, només vull anar pas a pas, anar augmentant el nombre de quilòmetres i no lesionar-me. La setmana passada vaig fer-ne 88 i aquesta voldria arribar al centenar (de moment, 16+16 kms). Tinc el dorsal i el bitllet d'avió. Si tot va bé viuré l'aventura amb en Marc Fontanals. Tinc tres mesos per endavant. Intentaré treure'n profit.

diumenge, 1 d’agost del 2010

MARATÓ DE L'EUROPEU, A LES 10:00 D'UN 1 D'AGOST. DE QUI VA SER LA IDEA?

Acabo de veure la Marató de l'Europeu de Barcelona, molt emocionant la lluita pel segon, tercer i quart lloc.Gran victòria del suís Viktor Röthlin i molt meritòria medalla de plata per a Chema Martínez. El recorregut m'ha agradat, em sembla molt atractiu, només hi ha una pujadeta (23 metres de desnivell) al passeig de Gràcia. La gent ha anat donant suport als atletes al llarg de tot el circuit d'una forma que és d'agrair. El que no acabo d'entendre és l'horari de sortida. A les deu del matí d'un 1 d'agost, a Barcelona, hi fauna calor insuportable. El termòmetre marcava 27ºC però la sensació tèrmica superava amb escreix la trentena. I això només a la sortida!!! Qui és capaça d'aguantar-ho? (Si, és clar, tot és posar-s'hi) No sé a qui se li va ocórrer la idea, ni tampoc si és un tema que tingui relació amb les audiències televisives...però córrer a aquestes hores és agreujar més la duresa d'una prova ja de per si molt patidor. Deixem-nos d'històries, que l'atletisme no salvarà els números de l'any televisiu, aquesta batalla ja està perduda abans de començar. La gran majoria de maratons arreu del món s'inicien, com a molt tard, a les nou del matí (un nombre molt elevat força més aviat). Fer-ho a les deu del matí pot convidar la gent a assistir-hi, però personalment no ho crec, hi van aquells que hi estan interessats.

A més de patir davant de la tv, aquest matí he tancat la setmana d'entrenaments (88 kms) amb 15 kms al Retiro. Abans d'ahir vaig anar a la Casa de Campo, on vaig iniciar les voltes al circuit de Garabites, aquelles que cada temporada em posen en forma i em marquen les referències sobre el meu estat. Vaig fer tres voltes a una mitjana exacta de 4'00", millor que la majoria d'estius.

Segueixo buscant una marató adequada per a la tardor. Però no m'acabo de decidir. No tinc ni gaires possibilitats ni gaire temps per decidir-ho.