dijous, 18 de novembre del 2010

CURT, MIG I LLARG TERMINI

Després de córrer, patir i gaudir durant 42 quilòmetres, el cos necessita un descans. L'objectiu està aconseguit, o no, però la marató ja ha quedat enrere i no hi ha res a fer. Tant si el resultat ha estat positiu com si no una lleugera buidor interior entra de visita en la vida del corredor. Van ser moltes setmanes d'entrenament i és necessari trencar una mica. Han passat gairebé tres setmanes des que vaig córrer a Frankfurt. He carregat les piles, ho veig tot d'un altre color. Estic molt content amb el meu rendiment a Alemanya.

Recuperat de la marató, tant física com anímicament, he tornat als entrenaments paulatinament. La primera setmana vaig fer només 24 kms, la següent 32 i aquesta estaré entre els 40 i els 50 kms. Estic combinant els entrenaments de córrer amb l'el·líptica que tinc a casa. Parlant d'aquestes màquines, val a dir que mai n'he vist dues que comptin de la mateixa manera, amb unes fas un quilòmetre en només 2'30" i en d'altres t'hi estàs fins a 7' deixant-hi la pell. La meva és de les del primer tipus...i jo tan content. El cas és que tinc la intenció d'anar augmentant l'ús de l'el·líptica cada setmana (5 i 10 les dues primeres, en aquesta de moment n'he fet 21). A més, diumenge passat vaig pujar al Peñalara (2.428 msnm), el cim més elevat de la Sierra Madrileña, en una primera presa de contacte amb la muntanya.

L'objectiu a llarg termini, com no, és la Marató de Sables, a l'abril. Abans però, tinc intenció de fer un 10.000 ràpid, al voltant dels 34' (podria ser a la San Silvestre Vallecana) i alguna cursa de muntanya (em crida l'atenció una sobre neu que fan a Font Romeu el 16 de gener http://www.traildefontromeu.com/ , però encara hi he de pensar.

El més positiu de tot és que he tornat. Amb energies renovades i ganes de guerra.