tag:blogger.com,1999:blog-32284400692330161672024-03-05T08:21:07.241+01:00TORNAR A CÓRRERBlog personal d'en Sebas Guim.
Corredor de fons i ultra fons.
Amor per l'atletisme, la natura i els reptes que ens presenta la vida dia a dia.
Després de gairebé tres anys lesionat, torno a córrer, una altra vegada. Però també m'he aficionat a les triatlons. Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.comBlogger485125tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-75075539178870180362019-04-16T16:49:00.002+02:002019-04-16T16:49:46.939+02:00100 HISTÒRIES DEL CÓRRER, 100 BATALLETES D'EN XAVIER BONASTRE<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
M'alegrava, en l'última entrada, pels volts del mes d'octubre de l'any passat, d'<a href="http://tornaracorrer.blogspot.com/2018/10/primeres-series-de-2018-seguim.html" target="_blank">haver tornat a fer sèries </a>i sentir-me fort, ràpid i en creixement. A partir d'allà, només vaig anar a pitjor. Lesions, refredats, grips...i només ara, fa dues o tres setmanes, he començat a veure una mica de llum al final del túnel. De fet, la setmana passada ,vaig córrer 62 quilòmetres!!! Una xifra que no assolia des de finals d'octubre. I això ja és motiu d'alegria (encara que els ritmes siguin molt més lents...).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
L'altre motiu d'alegria me l'ha produït la lectura del llibre <i>100 històries del córrer</i>, d'en <b>Xavi Bonastre</b>. Diu que en són 100, però en realitat n'hi ha moltes més: és un retrat fidel de la seva vida. Dels bons moments...i dels millors. I també dels dolents, que n'ha hagut de superar. Amb un èxit...realment espectacular. El mateix que li desitjo al seu primer llibre.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs3Ea3JJBLFWfZ51Yo5aISXqYGMC_wTDvIHBlgCDw4aNrDM9VPd5fhPi-sfAFVro34i0e7yIiSoABYdGiDIjxV5Jh_CQ0GIN0F1eXBgPngrbg33G_DFvdgNn_mYb2WSSz3sqT9CZm5Qv8/s1600/D3-rfwGW4AEJ3rQ.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs3Ea3JJBLFWfZ51Yo5aISXqYGMC_wTDvIHBlgCDw4aNrDM9VPd5fhPi-sfAFVro34i0e7yIiSoABYdGiDIjxV5Jh_CQ0GIN0F1eXBgPngrbg33G_DFvdgNn_mYb2WSSz3sqT9CZm5Qv8/s320/D3-rfwGW4AEJ3rQ.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
Amb en Xavi ens coneixem de fa temps. Hem compartit moltes batalletes, algunes que jo ja havia oblidat, com el fet d'haver-lo acompanyat en la seva millor marca en una mitja marató. D'altres, però, com la <a href="http://tornaracorrer.blogspot.com/2012/05/trailwalker-2012-esgotament-compartit.html" target="_blank">Trailwalker2012</a>, segueixen presents. Amb l'Arcadi i en Manuel (el seu àngel de la guarda), vam ser un sol corredor, un equip. Vam gaudir de l'experiència de competir junts, amb un mateix dorsal, en una distància prou llarga com perquè en Xavi escrigui un altre llibre. Repassant aquella vivència he recuperat un parell de fotos significatives. Aquesta primera, en un dels moments de crisi, plantejant-nos de quina manera podíem seguir...si no ens quedaven més forces. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIj9uP_GbAakC2D1wIb6D2Ij3wvYMukLioczx97nqleG1AsATC2T-roeqwQXwBr9J58viwRttSwAVRMqZ9VUx2jSUZM7Lt0MllGN6DvPSG-dLYiihQcgbCTwPHWmS_0OudWl_vUGYHCCY/s1600/IMG_4128%255B1%255D.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIj9uP_GbAakC2D1wIb6D2Ij3wvYMukLioczx97nqleG1AsATC2T-roeqwQXwBr9J58viwRttSwAVRMqZ9VUx2jSUZM7Lt0MllGN6DvPSG-dLYiihQcgbCTwPHWmS_0OudWl_vUGYHCCY/s1600/IMG_4128%255B1%255D.JPG" /></a></div>
Aquesta segona, a la línia de meta, és la constatació de l'èxit. Les cares d'alegria de tots quatre no les esborra el pas del temps.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfPHDKX56GuUrIf4tCFefNE6zuGSqI2pMFZc79ecUcvxBOlLKDKt1gdcyBnhXg3wwoi0oNiwcN1Rgy2NgHVCYuWc1HwX-Kfqp0Xr5_rNoYzm5qGgiRMv6PXUg4-Cd2bZYGuZr09Q9FVgo/s1600/IMG_4134%255B1%255D.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfPHDKX56GuUrIf4tCFefNE6zuGSqI2pMFZc79ecUcvxBOlLKDKt1gdcyBnhXg3wwoi0oNiwcN1Rgy2NgHVCYuWc1HwX-Kfqp0Xr5_rNoYzm5qGgiRMv6PXUg4-Cd2bZYGuZr09Q9FVgo/s1600/IMG_4134%255B1%255D.JPG" /></a></div>
Més enllà d'aquests records, voldria fer un apunt sobre un d'aquestes històries del córrer d'en Bonastre. Només a un paio afortunat com és ell se li passaria pel cap córrer una marató sense beure un glop d'aigua en tot el matí!!! Es va llevar a un quart de sis del matí i no es va hidratar per no haver de parar a pixar.<br />
<br />
I li va sortir bé!!!! Mare meva, Xavi!!!<br />
<br />
PD: prepara'n 100 més, que tens una llarga vida com a corredor (això sí...deixa't estar de triplets i repòkers en un cap de setmana)Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-79965443892782637442018-10-17T11:47:00.001+02:002018-10-17T11:47:37.212+02:00PRIMERES SÈRIES DE 2018, SEGUIM PROGRESSANT<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
En tenia ganes, em feia il·lusió fer-les...i no m'han defraudat.<br />
Vaja, ni elles a mi, ni jo (suposo) a elles.<br />
Després de nou mesos preparant un ironman, les meves cames van més lentes del que m'agradaria. Tot i això, aquestes dues últimes setmanes les he començat a espavilar una mica.<br />
Quatre quilòmetres d'escalfament, de baixada cap al Retiro i tres sèries de mil, a un ritme viu i sostingut, recuperant 1'30" (en pròximes setmanes reduiré a un minut...avui, per començar, era massa) y quatre quilòmetres més per tornar cap a casa.<br />
Resultat:<br />
3'45"7<br />
3'43"9<br />
3'40"4<br />
Mitjana: 3'43"3<br />
<br />
Bones sensacions, anant de menys a més i amb una bona perspectiva de cara a diumenge, el 10K de la Mitja de Fuenlabrada.<br />
Objectiu: baixar de 38'30" i, si es pot, de 38'00".<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;">PRIMERAS SERIES DE 2018, SEGUIMOS PROGRESANDO</span><br />
<span style="color: red; font-size: large;"><br /></span>
Tenía muchas ganas, me ilusionaba hacerlas...y no me han defraudado.<br />
Vaya, ni ellas a mí, ni yo (supongo) a ellas.<br />
Después de nueve meses preparando un ironman, mis piernas van más lentas de lo que me gustaría.<br />
A pesar de ello, estas últimas dos semanas las he empezado a espavilar un poco.<br />
Cuatro kilómetros de calentamiento, de bajada hacia el Retiro y tres series de mil a un ritmo vivo y sostenido, recuperando 1'30" (en próximas semanas reducirñe a un minuto...hoy, para empezar, era demasiado) y cuatro kilómetros más para regresar a casa.<br />
<br />
Resultado:<br />
3'45"7<br />
3'43"9<br />
3'40"4<br />
Media: 3'43"3<br />
<br />
Buenas sensaciones, yendo de menos a más, y con una buena perspectiva de cara al domingo, el 10K de la Media de Fuenlabrada.<br />
Objetivo: bajar de 38'30" y, si se puede, de 38'00".Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-48925038186193305142018-10-09T00:05:00.000+02:002018-10-09T00:05:21.816+02:00SORPRENENT SUB 40 EN EL PRIMER INTENT, AL TROFEO EDWARD -SUANZES<span style="color: red;">(Traducción al castyellano al final del artículo)</span><br />
<br />
Ja ho avançava en l'anterior entrada. Tots els plans podien saltar pels aires si, en la línia de sortida de la cursa se'm girava el cap i optava per arriscar-me a buscar una millor marca que la que havia calculat, entre 41 i 42 minuts. I, efectivament, va ser allà mateix, a l'avinguda Arcentales, on vaig decidir deixar-me endur per la cursa i que passés el que hagués de passar.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnrXK_sHnzuWY6pqasr8_s_5jNknqQNQTvCw137bB22ugnmADnfiOcxbojCxtTo8yTbXoJYgDXbJ09uEjwODJjeisU8hmLprQGy4VhkPJwgwSdB6KOzQtXfY-uoigv0Gft7hob1kEcSDA/s1600/WhatsApp+Image+2018-10-08+at+14.06.53.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="977" data-original-width="1296" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnrXK_sHnzuWY6pqasr8_s_5jNknqQNQTvCw137bB22ugnmADnfiOcxbojCxtTo8yTbXoJYgDXbJ09uEjwODJjeisU8hmLprQGy4VhkPJwgwSdB6KOzQtXfY-uoigv0Gft7hob1kEcSDA/s320/WhatsApp+Image+2018-10-08+at+14.06.53.jpeg" width="320" /></a></div>
Sensacions boníssimes en els primers metres, amb un punt de lleugeresa molt agradable. Sospitava que m'aniria ressituant en la cursa, a poc a poc, així que vaig prendre la decisió ncorrecta. Òbviament, no donava un duro per aguantar a 3'50" (el ritme del quilòmetre inicial), així que vaig afluixar. No gaire. El suficient per allargar aquella sensació tan bona.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQrkr_40BTARlfV7xAIX5kewFjEDl1cEkW4ee88qy1o1E2oAlwGxL6tRa0yNHGhqAUwNmPWBl6GMvCpO8uadhEfQytt4KmwhHXBUVt8JyEF6dvQoN5kGUkIywpavfr6SKlfu_a8Fu386o/s1600/WhatsApp+Image+2018-10-08+at+17.21.09.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="464" data-original-width="720" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQrkr_40BTARlfV7xAIX5kewFjEDl1cEkW4ee88qy1o1E2oAlwGxL6tRa0yNHGhqAUwNmPWBl6GMvCpO8uadhEfQytt4KmwhHXBUVt8JyEF6dvQoN5kGUkIywpavfr6SKlfu_a8Fu386o/s320/WhatsApp+Image+2018-10-08+at+17.21.09.jpeg" style="cursor: move;" width="320" /></a></div>
I per una vegada ho vaig poder allargar fins al final. Gaudint de cada gambada, sense preocupar-me per res més. Probablement anava còmode i m'hauria pogut exigir una mica més, però tampoc volia arriscar. Ho vaig fer, només, en l'últim tram de l'últim quilòmetre, esprintant i acabant aquell parcial en 3'40".<br />
<br />
39'00": la pitjor marca que faig en un 10.000 lluitat.<br />
39'00": una marca que no m'hauria imaginat una horeta abans.<br />
Una de freda i una de calenta.<br />
Em quedo amb la bona. Ja no vull mirar tan enrere. Aquells temps no tornaran. Gaudeixo del que tinc ara i de la forma com ho tinc ara.<br />
Següent repte? Baixar de 38'30"? Baixar de 38'00?<br />
Qui sap? El que surti. Ho veurem, potser, d'aquí a dues setmanes, en un 10K que hi ha a Fuenlabrada.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red;">SORPRENDENTE SUB 40 AL PRIMER INTENTO, EL TROFEO EDWARD -SUANZES</span><br />
<br />
Ya lo avanzaba en la entrada anterior. Todos los planes saltarían por los aires si, en la línea de salida de la carrera se me cruzaba el cable y optaba por arriesgar e ir a buscar una mejor marca que la que había calculado, de entre 41 y 42 minutos. Y, efectivamente, fue ahí mismo, en la avenida Arcentales, donde decidí dejarme ir por la carrera...y que pasase lo que tuviese que pasar.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnrXK_sHnzuWY6pqasr8_s_5jNknqQNQTvCw137bB22ugnmADnfiOcxbojCxtTo8yTbXoJYgDXbJ09uEjwODJjeisU8hmLprQGy4VhkPJwgwSdB6KOzQtXfY-uoigv0Gft7hob1kEcSDA/s1600/WhatsApp+Image+2018-10-08+at+14.06.53.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="977" data-original-width="1296" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnrXK_sHnzuWY6pqasr8_s_5jNknqQNQTvCw137bB22ugnmADnfiOcxbojCxtTo8yTbXoJYgDXbJ09uEjwODJjeisU8hmLprQGy4VhkPJwgwSdB6KOzQtXfY-uoigv0Gft7hob1kEcSDA/s320/WhatsApp+Image+2018-10-08+at+14.06.53.jpeg" width="320" /></a></div>
Sensaciones buenísimas en los primeros metros, con un punto de ligereza muy agradable. Sospechaba que me iría resituando en la carrera, poco a poco, así que tomé la decisión correcta.Óbviamente, no daba un duro por aguantar a 3'50" (el ritmo del kilómetro inicial), así que aflojé. No mucho. Lo suficiente para alargar aquella sensación tan buena.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQrkr_40BTARlfV7xAIX5kewFjEDl1cEkW4ee88qy1o1E2oAlwGxL6tRa0yNHGhqAUwNmPWBl6GMvCpO8uadhEfQytt4KmwhHXBUVt8JyEF6dvQoN5kGUkIywpavfr6SKlfu_a8Fu386o/s1600/WhatsApp+Image+2018-10-08+at+17.21.09.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="464" data-original-width="720" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQrkr_40BTARlfV7xAIX5kewFjEDl1cEkW4ee88qy1o1E2oAlwGxL6tRa0yNHGhqAUwNmPWBl6GMvCpO8uadhEfQytt4KmwhHXBUVt8JyEF6dvQoN5kGUkIywpavfr6SKlfu_a8Fu386o/s320/WhatsApp+Image+2018-10-08+at+17.21.09.jpeg" style="cursor: move;" width="320" /></a></div>
Y, por una vez, lo pude alargar hasta el final. Disfrutando de cada zancada, sin preocuparme por nada más. Probablemente iba cómodo y me habría podido exigir un poco más, pero tampoco quería arriesgar. Lo hice, solamente en el último tramo del último kilómetro, esprintando y acabando aquel parcial en 3'40".<br />
<br />
39'00": mi peor marca en un 10.000 luchado.<br />
39'00": una marca que no me habría imaginado una horita antes.<br />
Una de cal y otra de arena.<br />
Me quedo con la buena. Ya no me interesa mirar tan atrás. Aquellos tiempos no volverán, Disfruto de lo que tengo ahora y de la forma como lo tengo ahora.<br />
Siguiente reto? Bajar de 38'30"? Bajar de 38'00?<br />
Quién sabe? Lo que salga. Lo veremos, quizás, en un par de semana, en una 10K que hay en Feunlabrada.Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-36904666277085174392018-10-05T15:27:00.000+02:002018-10-05T15:27:05.241+02:00PREPARAT PEL PRIMER TEST<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
Balanç dels 7 entrenaments que he fet des que vaig acabar el Challenge Madrid. Els tres primers, de recuperació. I a partir de diumenge passat, encarant aquest nou repte de baixar de 40' en un 10.000, abans de Cap d'Any.<br />
<br />
5K a +-5'47"/km<br />
6K a +-5'21"/km<br />
7K a +-4'59"/km<br />
10K a +-4'50"/km<br />
10k a +-4'39"/km<br />
10K a +-4'36"/km<br />
10K a +-4'35"/km<br />
<br />
Tant dimarts passat com avui, en els rodatges, he fet un mil ràpid. Aleshores va ser a 3'53" i aquest matí, a 3'48", un temps que m'apropa a allò de "quedar-me sense alè", que comentava l'altre dia i que em dona confiança de cara al futur pròxim.<br />
<br />
El més pròxim de tots arriba aquest diumenge, al Trofeo Edward, un 10K a l'Avenida de Arcentales, en un terreny ondulat, amb lleugera pujada o lleugera baixada...però ni un pam de pla. L'objectiu, a priori, és buscar estar entre 41 i 42 minuts.<br />
<br />
Veurem si no m'escalfo el cap i soc capaç de respectar els ritmes previstos. En cas contrari, el pet estarà assegurat.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;">PREPARADO PARA EL PRIMER TEST</span><br />
<span style="color: red;"><br /></span>
<span style="color: red;"><br /></span>
Balance de los 7 entrenamientos que he hecho desde que acabé el Challenge Madrid. Los tres primeros, de recuperación. Y a partir del domingo pasado, encarando este nuevo reto de bajar de 40' en un 10.000, antes de Fin de Año.<br />
<br />
5K a +-5'47"/km<br />
6K a +-5'21"/km<br />
7K a +-4'59"/km<br />
10K a +-4'50"/km<br />
10k a +-4'39"/km<br />
10K a +-4'36"/km<br />
10K a +-4'35"/km<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Tanto el martes pasado como hoy, en los rodajes, he hecho un mil rápido. El otro día fue a 3'53" y esta mañana, a 3'48", unos tiempos que me acercan a aquello de "quedarme sin aliento", que comentaba el otro día y que me da confianza de cara al futuro próximo.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El más próximo de todos llega este domingo, en el Trofeo Edward, un 10K en la Avenida de Arcentales, en un terreno ondulado, con ligeras subidas y ligeras bajadas...pero sin un solo metro de llano. El objetivo, a priori, es buscar estar entre 41 y 42 minutos.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Habrá que ver si no me caliento en exceso y soy capaz de respetar los ritmos previstos. En caso contrario, el pinchazo estará asegurado.</div>
<div>
<br /></div>
Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0El Paraíso Park, Av. de Arcentales, 4, 28037 Madrid, Espanya40.430803807813788 -3.621434924365303240.41316330781379 -3.6626334243653034 40.448444307813787 -3.5802364243653031tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-52598174573499514712018-10-02T19:14:00.001+02:002018-10-02T19:14:13.865+02:003'53" EN 1.000 METRES, PRIMER PAS PEL SUB 40' EN 10K<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<span style="color: red;"><br /></span>
Les ganes que tinc de plantejar-me nous objectius fan que, de cara a aquest primer, el del sub40' en un 10.000, hagi decidit fer avui un primer test. Un microrepte...dels molts que m'esperen: baixar de 4'00" en un únic quilòmetre!!! Que ningú rigui...<br />
Preparant el Challenge Madrid vaig anar a ritmes d'entrenament moooooool lents. Quan t'has de tirar 11 o 12 hores disputant una prova esportiva, no et planteges treballar la velocitat del migfondista. Així que, entre una cosa i una altra, des del 13 de febrer que no baixava de 4'/km en un entrenament, en un quilometret.<br />
Una setmana i dos dies després d'haver maltractat el meu cos per les carreteres i carrers de Madrid, avui he tornat al Retiro. Ha estat arribar, fer el mil i tornar cap a casa.<br />
<br />
Honestament, pensava que potser em costaria més. Però des que he arrencat, en els 100 primers metres, ja he vist que ho tenia fet: 3'53". Ara bé, això ha estat només un quilòmetre. Fer-ne deu de seguits, sense recuperació, ja serà una altra història.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihyphenhyphen20SBSLASCxaMciAn9jZ45AD7FXf_U8_DiTv44IbenG6vgRRb5Vqv4bdnOtXp4wnNtTQL6bFO1t8tOtjQtWYiglLepNnB1cwcuwHV7h7bxZD6MFjV75KYtBxEZhLsjE81Ss503lMklM/s1600/WhatsApp+Image+2018-10-02+at+19.07.02.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihyphenhyphen20SBSLASCxaMciAn9jZ45AD7FXf_U8_DiTv44IbenG6vgRRb5Vqv4bdnOtXp4wnNtTQL6bFO1t8tOtjQtWYiglLepNnB1cwcuwHV7h7bxZD6MFjV75KYtBxEZhLsjE81Ss503lMklM/s320/WhatsApp+Image+2018-10-02+at+19.07.02.jpeg" width="320" /></a></div>
En el proper micro-repte doblaré l'aposta i ja seran 2.000 metres havent de mantenir-me per sota dels 4'/km.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;">3'53" EN 1.000 METROS, PRIMERO PASO PARA EL SUB 40' EN 10K</span><br />
<br />
Las ganas que tengo de plantearme nuevos objetivos hacen que, de cara a este primero, el del sub40' en un 10.000 haya decidido hacer hoy un primer test. Un microrreto...de los muchos que me esperan: bajar de 4'00" en un único kilómetro!!!<br />
Que nadie se ría...<br />
Preparando el Challenge Madrid fui a ritmos de entrenamiento muuuuuuuuy lentos. Cuando te tienes que tirar 11 o 12 horas disputando una prueba deportiva, no te planteas trabajar la velocidad del mediofondista. Así que, entre una cosa y otra, desde el 13 de febrero que no bajaba de 4'/km en un entrenamiento, en un kilometrillo.<br />
Una semana y dos días después de haber maltratado mi cuerpo por las carreteras y calles de Madrid, hoy he vuelto al Retiro. Ha sido llegar, hacer el mil y volver hacia casa.<br />
<br />
Honestamente, pensaba que, quizás, me costaría más. Pero desde que he empezado, en los primeros 100 metros, ya he visto que lo tenía hecho: 3'53". Eso sí, sólo ha sido un kilómetro. Hacer diez seguidos, sin recuperación, ya será otra historia.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQSIk4YCv2df19AQMPz2yExEIKG9IS4xxUw1YHAXRMDKttpUL0oFmDMwZZIk30dU7gfnyIXcEgxLF3frGQkl3isLPQHHhZ-wLQR0VnLOLL-ffZn52Gaa-Qo6coFKG4pqKl6XdnAVkC3RY/s1600/WhatsApp+Image+2018-10-02+at+19.07.02.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQSIk4YCv2df19AQMPz2yExEIKG9IS4xxUw1YHAXRMDKttpUL0oFmDMwZZIk30dU7gfnyIXcEgxLF3frGQkl3isLPQHHhZ-wLQR0VnLOLL-ffZn52Gaa-Qo6coFKG4pqKl6XdnAVkC3RY/s320/WhatsApp+Image+2018-10-02+at+19.07.02.jpeg" width="320" /></a></div>
En el próximo microrreto doblaremos la apuesta y ya serán 2.000 metros teniendo que mantenerme por debajo de los 4'/km.<br />
<br />Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-19506064150220417292018-09-30T15:40:00.000+02:002018-09-30T15:40:15.857+02:00TEMPESTA, CALMA I NOUS REPTES PER A FUTURES TEMPESTES<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
Han estat molts mesos d'entrenaments, moltes sortides en bici i sessions de natació desesperants. Per al Challenge Madrid. Matinar els dies que treballes, però matinar també els que no, per tornar aviat a casa. I si no és aviat, com menys tard, millor. En els millors moments també hi ha hagut dificultats. La bici és fascinant. Avances, sumes quilòmetres, puges ports, canvies de paisatges...Però t'ocupa massa temps. I quan no te'n sobra, es fa complicat.<br />
<br />
Una vegada més (el nom del blog és simptomàtic), el que vull és TORNAR A CÓRRER. Tornar a córrer a ritmes una mica vius. Tornar a quedar-me sense alè, tornar a accelerar el batec del cor. I l'objectiu, a mig termini, és baixar de 40' en un 10.000. Podria semblar un repte senzill, si miro enrere. Però el passat és història. I ara no em resulta fàcil anar a aquests ritmes.<br />
<br />
De moment, en la recuperació del <a href="http://tornaracorrer.blogspot.com/2018/09/challenge-madrid-un-ironman-amb.html" target="_blank">Challenge Madrid</a>, he fet tres entrenaments, de 5, 6 i 7 quilòmetres, a ritmes de 5'49", 5'25" i 5'00"/km, respectivament. Les cames, a poc a poc, es van descarregant. Fins que no hagin passat dues setmanes senceres de l'ironman no començaré a fer sèries o algun fartlek.<br />
<br />
En tinc ganes. Un canvi de registre sempre va bé, oi?<br />
<br />
<span style="color: red;">TEMPESTAD, CALMA Y NUEVOS RETOS PARA FUTURAS TEMPESTADES</span><br />
<br />
Han sido muchos meses de entrenamientos, muchas salidas en bici y sesiones de natación desesperantes. Madrugar los días que trabajas, pero madrugar, también, los días que no, para volver a casa temprano. Y si no es temprano, cuanto menos tarde, mejor. En los mejores momentos también han habido dificultades. La bici es fascinante. Avanzas, sumas kilómetros, subes puertos, cambias de paisajes...Pero te ocupa demasiado tiempo. Y cuando no te sobra, se hace complicado.<br />
<br />
Una vez más (el nombre del blog es sintomático), lo que quiero es VOLVER A CORRER. Volver a correr a ritmos un poco alegres. Volver a quedarme sin aliento, volver a acelerar el latido del corazón.Y el objetivo, a medio plazo, es bajar de 40' en un 10.000. Podría parecer un reto sencillo, si miro hacia atrás. Pero el pasado es historia. Y ahora no me resulta fácil ir a estos ritmos.<br />
<br />
De momento, en la recuperación del <a href="http://tornaracorrer.blogspot.com/2018/09/challenge-madrid-un-ironman-amb.html" target="_blank">Challenge Madrid</a>, he hecho tres entrenamientos, de 5, 6 y 7 kilómetros, a ritmos de 5'49", 5'25" y 5'00"/km, respectivamente. Las piernas, poco a poco, se van descargando. Hasta que no hayan pasado dos semanas enteras del ironman no empezaré a hacer series o algún fartlek.<br />
<br />
Tengo ganas. Un cambio de registro siempre va bien, no?<br />
<br />Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-23284078301008121492018-09-25T23:12:00.001+02:002018-09-26T00:29:47.114+02:00CHALLENGE MADRID, UN IRONMAN AMB DESNIVELL EN BICI I A PEU, TOCAT PER LA CALOR<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
Arribant a Villanueva de la Cañada, cap al quilòmetre 144, vaig adonar-me que anava curt d'aigua. Encara en quedaven 16 per al següent punt d'avituallament, amb una pujada, la de "los satélites" que és de les que passen factura. Havia calculat malament i vaig haver d'acabar demanant aigua a un parell de triatletes. Però no va ser suficient. A Majadahonda vaig carregar, però ja no va ser el mateix. Vaig baixar de la bici, a la Casa de Campo, em vaig posar les vambes i vaig començar a córrer, amb el convenciment que seria una marató dura. I, efectivament, ho va ser.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheWPcpMZN4mLe184Lko3tDWhkyCbSC_eqhKFQYdJJexeM1fNmtHuVBS9t79XycnJ2hlHO6Z0SQnBTmUaqC_CxvThdAlI0mZufQl1HHEZIS_QFqEzFvncGXc0f4k-8aBCqIRyQE01K1qtw/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53445-1050-node-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="933" data-original-width="620" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheWPcpMZN4mLe184Lko3tDWhkyCbSC_eqhKFQYdJJexeM1fNmtHuVBS9t79XycnJ2hlHO6Z0SQnBTmUaqC_CxvThdAlI0mZufQl1HHEZIS_QFqEzFvncGXc0f4k-8aBCqIRyQE01K1qtw/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53445-1050-node-2.jpg" width="212" /></a></div>
El Challenge Madrid és una triatló de llarga distància. Però no és una de qualsevol. Tres ports de muntanya (Canencia, Morcuera i Cotos) deixen un desnivell positiu acumulat de 2.686 metres i la converteixen en una prova d'una exigència superior. La cursa a peu, una marató, tampoc és senzilla, perquè Madrid no té un pam de pla. Però 380 metres de desnivell positiu serveixen per apuntalar a un mort. I ahir n'hi va haver molts.<br />
<br />
Sabíem que faria calor, per això vam gaudir la fresqueta de la sierra, abans de llançar-nos a l'aigua, a les vuit del matí. Dues voltes al pantà de Riosequillo, a Buitrago del Lozoya, on, per primera vegada en una triatló, no em vaig angoixar. Vaig sortir al darrere de tot, tranquil, lent, marcant cada braçada, respirant pausat...El resultat, van ser gairebé 4 minuts menys que el 2017. Començava molt bé.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTFSfwYIb9Z1mRafYFPnG7uV9_9ZKNIq0I3mVdDH7RAss-vwp5VyRxpqFii1HaLuj3AVTuFy29AmMIo4GYDwYOBZxJbxBYjNZJgeNAdW4A02wOJ5RN_jkWGSQIPKvP7NB4d_8bU8l5adM/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53447-872-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTFSfwYIb9Z1mRafYFPnG7uV9_9ZKNIq0I3mVdDH7RAss-vwp5VyRxpqFii1HaLuj3AVTuFy29AmMIo4GYDwYOBZxJbxBYjNZJgeNAdW4A02wOJ5RN_jkWGSQIPKvP7NB4d_8bU8l5adM/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53447-872-node.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
La bici em venia molt de gust fer-la. Aquest any he fet més quilòmetres que la temporada passada (de fet, com en la natació). Vaig sortir amb el fre de ma posat, contenint-me a Canencia, gaudint a Morcuera i intentant aguantar bé a Cotos. A partir d'allà, beure, menjar i pedalar, durant 90 "quilometrets de res". El primer cop de calor va arribar després del descens de Navacerrada (la vida a la sierra és més fresqueta). La resta, fins a la T2, ho dono per explicat.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcILNo-6r7g1iXfXYV8NhcluQzvKKTridUDSg5oda23Aw2UQX2oqxitePl-h3of10m7vgbEIWwztiMzAzyvg75aa7-qVC6FRGYLmQdHMjHVjcjxY3cOlQgEEu9naLbKZeZuqe1HyeMfd8/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53448-696-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcILNo-6r7g1iXfXYV8NhcluQzvKKTridUDSg5oda23Aw2UQX2oqxitePl-h3of10m7vgbEIWwztiMzAzyvg75aa7-qVC6FRGYLmQdHMjHVjcjxY3cOlQgEEu9naLbKZeZuqe1HyeMfd8/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53448-696-node.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVmSruJ9UV8M9gleIFCue36xVqCRVhSToBxFDtt9YnBoL80vp-8qUPQyrmnnliyZz1ROOzFnzxMv4b32OovVZzDHZgO8yHILw_J4A52fg5zQ5sCN3vA9S7LRZ6kp-Dfbc_4o4h1gQjRZo/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53448-698-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVmSruJ9UV8M9gleIFCue36xVqCRVhSToBxFDtt9YnBoL80vp-8qUPQyrmnnliyZz1ROOzFnzxMv4b32OovVZzDHZgO8yHILw_J4A52fg5zQ5sCN3vA9S7LRZ6kp-Dfbc_4o4h1gQjRZo/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53448-698-node.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc7DZDjco36m06wOMfGTMwxIbZC0_HVo1zPuSsEMgZrgSyLA3h1CRb-Gk921JJXcOeaDEyo6ryqxDG_5EclzSpOfNvckRaO7L2uZMNuIM4ZYzeKgNOB5YG2H0OTaRO04ENrkmKodPwGgI/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53452-923-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="412" data-original-width="620" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc7DZDjco36m06wOMfGTMwxIbZC0_HVo1zPuSsEMgZrgSyLA3h1CRb-Gk921JJXcOeaDEyo6ryqxDG_5EclzSpOfNvckRaO7L2uZMNuIM4ZYzeKgNOB5YG2H0OTaRO04ENrkmKodPwGgI/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53452-923-node.jpg" width="320" /></a></div>
I en la cursa a peu, la meva (suposada) especialitat...allà és on vaig petar. Per falta d'entrenament? Per la duresa del circuit? Per la calor? Per l'acumulació de tots aquests factor? Probablement. Vaig beure moltíssima aigua, bastantes ampolles de Powerade, alguns gots de Coca-Cola i vaig menjar plàtans i un petit exèrcit de gels, que em van deixar l'estómac un pel tocat.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7mrDrFPS8rADrfx76q86AlG4zFan6R5k1vVtRcQVfVpnPhGmFcOYheWlr5Y_JVIpV6fqWPwfDElgJCfcZ-KY35rt2OjfiGPrllxPI00EolO4ZcDD975P2eAJpOjCQAhVMofRG6NEvnUs/s1600/c482cfd9-d720-4385-9cea-6592c1327ad7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="898" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7mrDrFPS8rADrfx76q86AlG4zFan6R5k1vVtRcQVfVpnPhGmFcOYheWlr5Y_JVIpV6fqWPwfDElgJCfcZ-KY35rt2OjfiGPrllxPI00EolO4ZcDD975P2eAJpOjCQAhVMofRG6NEvnUs/s320/c482cfd9-d720-4385-9cea-6592c1327ad7.jpg" width="179" /></a></div>
En el circuit a peu, en cadascuna de les 4 voltes, arribaves fins a escassos 150 metres de l'arribada. L'ambient era boníssim!!! Però, també, segon com, contraproduent. Els que arribaven, sempre, eren els altres. Jo girava cua i tornava a haver d'afrontar una altra volta.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp6osvIUhWPYjfs5mqSY7V93b6y2Q2haU18mGvhHzcEZUVZoiaPffqcwSwiakQoN9vB46azx057tII5X3dB6f5DZKYS50qh8HjKsrDEvgI1V60-3d0jGl1wvBcrLbaG9lxI4yEox9u4wU/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53457-873-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp6osvIUhWPYjfs5mqSY7V93b6y2Q2haU18mGvhHzcEZUVZoiaPffqcwSwiakQoN9vB46azx057tII5X3dB6f5DZKYS50qh8HjKsrDEvgI1V60-3d0jGl1wvBcrLbaG9lxI4yEox9u4wU/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53457-873-node.jpg" width="320" /></a></div>
Fins que, havent lluitat contra la calor, el cansament, les rampes i les ganes d'abandonar, al final, també va arribar el meu torn. La catifa vermella m'esperava a mi. Havia de gaudir el moment. I ho vaig fer, i tant!!! 12 hores i 26 minuts després vaig tocar la glòria, a la línia d'arribada de la Puerta del Sol.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghjQHVIDUCX2xsa3-fHrUQRY85Xywv6XdQ0NkyAAiYxwkJUQZYk-VSa-QnzMGjg5b6QKnLhKNcSl_I6aLFAvqterd-Tt_q8HoFLwuWGydqWMn3xxy_kaOoTT0cJkkvoO9ri5foLMERvgE/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53457-871-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghjQHVIDUCX2xsa3-fHrUQRY85Xywv6XdQ0NkyAAiYxwkJUQZYk-VSa-QnzMGjg5b6QKnLhKNcSl_I6aLFAvqterd-Tt_q8HoFLwuWGydqWMn3xxy_kaOoTT0cJkkvoO9ri5foLMERvgE/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53457-871-node.jpg" width="320" /></a></div>
<b>Agraïments</b><br />
-Paz Rodríguez, Nil Guim, Raquel Álvarez i Ángel Rodríguez, que se'n van haver d'anar al metge, sense poder viure el final.<br />
-Jero Alonso, Zaida, Capeans Javier Gil i altres "kampas", el seu suport incondicional suma molt...tot i que el telèfon sempre acabi convertint-se en el pitjor notari de la situación real.<br />
-David Castaño i parella, veure'ls a la meta va ser un regal inesperat.<br />
-Fabio Premoli i família, que em van alegrar el pas pel Temple de Debod, fent-me descobrir, a més, una posta de sol encisadora.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijw__YW6jUVhtEnbsRftZ-RNDMFf3UkPiL5HX4I-UhxLgHML0N6USu2HygwPXC4w8kQ1UFhmpq2fQx8op1SI0Chw7LgGO4QDeZcu94NJGiONfU4SfgcKEREhWLSwYRaisqDqIZf2sNh_I/s1600/ed0e9ac4-5e66-4445-8d25-785ee358a8e8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijw__YW6jUVhtEnbsRftZ-RNDMFf3UkPiL5HX4I-UhxLgHML0N6USu2HygwPXC4w8kQ1UFhmpq2fQx8op1SI0Chw7LgGO4QDeZcu94NJGiONfU4SfgcKEREhWLSwYRaisqDqIZf2sNh_I/s320/ed0e9ac4-5e66-4445-8d25-785ee358a8e8.jpg" width="320" /></a></div>
-Antonio Alix, situat en el lloc més crític del recorregut...això és afició pura.<br />
-Pablo Villalobos, Amaya Sanfabio i família, que quan em van veure es van deixar la veu, ajudant-me a pujar.<br />
-Rafa Prado, per l'inesgotable suport en la distància i per la confiança que va dipositar en mi.<br />
-I gràcies, també, a tots aquells que, diumenge passat van decidir sortir al carrer a fer sentir el seu al·lè als triatletes.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj2s1n112CBMUtYZaMdMT9CQ3ezmB-nZp-pMEDPzXSumNnPnuoEMkbw_mRFOz9nBXY9epnlEYJGRb8KTFj2vdp9962bVMX_IUagQIejC3yOX46ymhENhQaVdYDD6aDjhNTTQRDldcmWfA/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53451-954-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="933" data-original-width="620" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj2s1n112CBMUtYZaMdMT9CQ3ezmB-nZp-pMEDPzXSumNnPnuoEMkbw_mRFOz9nBXY9epnlEYJGRb8KTFj2vdp9962bVMX_IUagQIejC3yOX46ymhENhQaVdYDD6aDjhNTTQRDldcmWfA/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53451-954-node.jpg" width="212" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red;">CHALLENGE MADRID, UN IRONMAN CON DESNIVEL EN BICI Y A PIE, TOCADO POR EL CALOR</span><br />
<br />
Llegando a Villanueva de la Cañada, hacia el kilómetro 144, me di cuenta de que iba corto de agua. Todavía me quedaban 16 hasta el siguiente punto de avituallamiento, con una subida, la de los satélites, que es de las que pasan factura. Había calculado mal y tuve que acabar pidiendo agua a un par de triatletas. Pero no fue suficiente. En Majadahonda cargué líquido, pero ya no fue lo mismo. Me bajé de la bici, en la Casa de Campo, me calcé las zapatillas deportivas y empecé a correr, con el convencimiento de que sería un maratón duro. Y, efectivamente, lo fue.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheWPcpMZN4mLe184Lko3tDWhkyCbSC_eqhKFQYdJJexeM1fNmtHuVBS9t79XycnJ2hlHO6Z0SQnBTmUaqC_CxvThdAlI0mZufQl1HHEZIS_QFqEzFvncGXc0f4k-8aBCqIRyQE01K1qtw/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53445-1050-node-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="933" data-original-width="620" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheWPcpMZN4mLe184Lko3tDWhkyCbSC_eqhKFQYdJJexeM1fNmtHuVBS9t79XycnJ2hlHO6Z0SQnBTmUaqC_CxvThdAlI0mZufQl1HHEZIS_QFqEzFvncGXc0f4k-8aBCqIRyQE01K1qtw/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53445-1050-node-2.jpg" width="212" /></a></div>
El Challenge Madrid es un triatlón de larga distancia. Pero no es uno cualquiera. Tres puertos de montaña (Canencia, Morcuera y Cotos) dejan un desnivel acumulado de 2.686 metros y lo convierten en una prueba de una exigencia superior. La carrera a pie, un maratón, tampoco es sencilla, porque Madrid no tiene un palmo de terreno llano. De acuerdo, pero 380 metros de desnivel positivo sirven para apuntalar a un muerto. Y, el domingo, hubo muchos.<br />
<br />
Sabíamos que haría calor, por ello creo que disfrutamos del fresquito de la sierra, antes de tirarnos al agua, a las ocho de la mañana. Dos vueltas al pantano de Riosequillo, en Buitrago del Lozoya, donde, por primera vez en un triatlón, no me agobié. Salí en la parte trasera del grupo, tranquilo, lento, marcando cada brazada, respirando pausadamente...El resultado fueron casi 4 minutos menos que el 2017. Empezaba muy bien.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTFSfwYIb9Z1mRafYFPnG7uV9_9ZKNIq0I3mVdDH7RAss-vwp5VyRxpqFii1HaLuj3AVTuFy29AmMIo4GYDwYOBZxJbxBYjNZJgeNAdW4A02wOJ5RN_jkWGSQIPKvP7NB4d_8bU8l5adM/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53447-872-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTFSfwYIb9Z1mRafYFPnG7uV9_9ZKNIq0I3mVdDH7RAss-vwp5VyRxpqFii1HaLuj3AVTuFy29AmMIo4GYDwYOBZxJbxBYjNZJgeNAdW4A02wOJ5RN_jkWGSQIPKvP7NB4d_8bU8l5adM/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53447-872-node.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
La bici me apetecía mucho. Este año he hecho más kilómetros que la temporada pasada (de hecho, como en la natación). Salí con el freno de mano puesto, conteniéndome en Canencia, disfrutando en Morcuera e intentando aguantar bien en Cotos. A partir de ahí, beber, comer y pedalear durante 90 "kilometrillos de nada". El primer golpe de calor llegó tras el descenso de Navacerrada (la vida en la sierra es más fresquera). El resto, hasta la T2, lo doy por explicado.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcILNo-6r7g1iXfXYV8NhcluQzvKKTridUDSg5oda23Aw2UQX2oqxitePl-h3of10m7vgbEIWwztiMzAzyvg75aa7-qVC6FRGYLmQdHMjHVjcjxY3cOlQgEEu9naLbKZeZuqe1HyeMfd8/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53448-696-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcILNo-6r7g1iXfXYV8NhcluQzvKKTridUDSg5oda23Aw2UQX2oqxitePl-h3of10m7vgbEIWwztiMzAzyvg75aa7-qVC6FRGYLmQdHMjHVjcjxY3cOlQgEEu9naLbKZeZuqe1HyeMfd8/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53448-696-node.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVmSruJ9UV8M9gleIFCue36xVqCRVhSToBxFDtt9YnBoL80vp-8qUPQyrmnnliyZz1ROOzFnzxMv4b32OovVZzDHZgO8yHILw_J4A52fg5zQ5sCN3vA9S7LRZ6kp-Dfbc_4o4h1gQjRZo/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53448-698-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVmSruJ9UV8M9gleIFCue36xVqCRVhSToBxFDtt9YnBoL80vp-8qUPQyrmnnliyZz1ROOzFnzxMv4b32OovVZzDHZgO8yHILw_J4A52fg5zQ5sCN3vA9S7LRZ6kp-Dfbc_4o4h1gQjRZo/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53448-698-node.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc7DZDjco36m06wOMfGTMwxIbZC0_HVo1zPuSsEMgZrgSyLA3h1CRb-Gk921JJXcOeaDEyo6ryqxDG_5EclzSpOfNvckRaO7L2uZMNuIM4ZYzeKgNOB5YG2H0OTaRO04ENrkmKodPwGgI/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53452-923-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="412" data-original-width="620" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc7DZDjco36m06wOMfGTMwxIbZC0_HVo1zPuSsEMgZrgSyLA3h1CRb-Gk921JJXcOeaDEyo6ryqxDG_5EclzSpOfNvckRaO7L2uZMNuIM4ZYzeKgNOB5YG2H0OTaRO04ENrkmKodPwGgI/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53452-923-node.jpg" width="320" /></a></div>
Y en la carrera a pie, mi (supuesta) especialidad...ahí es donde peté. Por falta de entrenamiento? Por la dureza del circuito? Por el calor? Por la acumulación de todos esos factores? Probablemente. Bebí mucha agua, bastantes botellas de Powerade, algunos vasos de Coca-Cola y comí plátanos, así como un pequeño ejército de geles, que me dejaron el estómago un pelín tocado.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7mrDrFPS8rADrfx76q86AlG4zFan6R5k1vVtRcQVfVpnPhGmFcOYheWlr5Y_JVIpV6fqWPwfDElgJCfcZ-KY35rt2OjfiGPrllxPI00EolO4ZcDD975P2eAJpOjCQAhVMofRG6NEvnUs/s1600/c482cfd9-d720-4385-9cea-6592c1327ad7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="898" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7mrDrFPS8rADrfx76q86AlG4zFan6R5k1vVtRcQVfVpnPhGmFcOYheWlr5Y_JVIpV6fqWPwfDElgJCfcZ-KY35rt2OjfiGPrllxPI00EolO4ZcDD975P2eAJpOjCQAhVMofRG6NEvnUs/s320/c482cfd9-d720-4385-9cea-6592c1327ad7.jpg" width="179" /></a></div>
En el circuito aa pie, en cada una de las cuatro vueltas, llegabas a escasos 150 metros de la llegada. El ambiente era buenísimo!!! Pero también se daba una circunstancia un poco peligrosa, ya que ibas observando como otros triatletas iban llegando a meta...Mientras que a mí me tocaba dar la vuelta y volver a iniciar otra vuelta (de tuerca).<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp6osvIUhWPYjfs5mqSY7V93b6y2Q2haU18mGvhHzcEZUVZoiaPffqcwSwiakQoN9vB46azx057tII5X3dB6f5DZKYS50qh8HjKsrDEvgI1V60-3d0jGl1wvBcrLbaG9lxI4yEox9u4wU/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53457-873-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp6osvIUhWPYjfs5mqSY7V93b6y2Q2haU18mGvhHzcEZUVZoiaPffqcwSwiakQoN9vB46azx057tII5X3dB6f5DZKYS50qh8HjKsrDEvgI1V60-3d0jGl1wvBcrLbaG9lxI4yEox9u4wU/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53457-873-node.jpg" width="320" /></a></div>
Hasta que, habiendo luchado contra el calor, el cansancio, los calambres y las ganas de abandonar, al final, también llegó mi turno. La alfombra roja me esperaba. Y había que disfrutarlo. Y lo hice, sí. 12 horas y 26 minutos después, toque la gloria, en la línea de meta de la Puerta del Sol.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghjQHVIDUCX2xsa3-fHrUQRY85Xywv6XdQ0NkyAAiYxwkJUQZYk-VSa-QnzMGjg5b6QKnLhKNcSl_I6aLFAvqterd-Tt_q8HoFLwuWGydqWMn3xxy_kaOoTT0cJkkvoO9ri5foLMERvgE/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53457-871-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="413" data-original-width="620" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghjQHVIDUCX2xsa3-fHrUQRY85Xywv6XdQ0NkyAAiYxwkJUQZYk-VSa-QnzMGjg5b6QKnLhKNcSl_I6aLFAvqterd-Tt_q8HoFLwuWGydqWMn3xxy_kaOoTT0cJkkvoO9ri5foLMERvgE/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53457-871-node.jpg" width="320" /></a></div>
<b>Agradecimientos</b><br />
-Paz Rodríguez, Nil Guim, Raquel Álvarez y Ángel Rodríguez, que se tuvieron que ir al médico, sin poder vivir el final<br />
-Jero Alonso, Zaida, Capeans Javier Gil y otros "kampas", su apoyo incondicional suma mucho...a pesar de que el teléfono siempre acabe convirtiéndose en el peor notario de la situación real.<br />
-David Castaño y pareja, verlos en meta fue un regalo inesperado.<br />
-Fabio Premoli, Dori e hija, que me alegraron el paso por el Templo de Debod, descubriéndome, además, una puesta de sol hechizadora.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijw__YW6jUVhtEnbsRftZ-RNDMFf3UkPiL5HX4I-UhxLgHML0N6USu2HygwPXC4w8kQ1UFhmpq2fQx8op1SI0Chw7LgGO4QDeZcu94NJGiONfU4SfgcKEREhWLSwYRaisqDqIZf2sNh_I/s1600/ed0e9ac4-5e66-4445-8d25-785ee358a8e8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijw__YW6jUVhtEnbsRftZ-RNDMFf3UkPiL5HX4I-UhxLgHML0N6USu2HygwPXC4w8kQ1UFhmpq2fQx8op1SI0Chw7LgGO4QDeZcu94NJGiONfU4SfgcKEREhWLSwYRaisqDqIZf2sNh_I/s320/ed0e9ac4-5e66-4445-8d25-785ee358a8e8.jpg" width="320" /></a></div>
-Antonio Alix, situado en el lugar más crítico del recorrido...eso es afición pura.<br />
-Pablo Villalobos, Amaya Sanfabio y familia, que cuando me vieron se dejaron la voz, ayudándome a subir la cuesta.<br />
-Rafa Prado, por el apoyo inagotable en la distancia y por la confianza que depositó en mí.<br />
-Y gracias, también, a todos aquellos que, el domingo pasado decidieron salir a la calle a hacer sentir su aliento a los triatletas.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFx4sbblFrIjs-HcjfrW-uKeL4CuUJmEjaapQpRJ1jCCf8IcLC5epmw1JnM2DHjEreZzjo9Cm-cMbEk5JUZ0cXSvhVa8Et6NmciZZovY_JzpzAhMQSDiWgVCgASMVpMkhnKbs2g-lu0Jw/s1600/challenge-madrid-2018-5956326-53451-954-node.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="933" data-original-width="620" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFx4sbblFrIjs-HcjfrW-uKeL4CuUJmEjaapQpRJ1jCCf8IcLC5epmw1JnM2DHjEreZzjo9Cm-cMbEk5JUZ0cXSvhVa8Et6NmciZZovY_JzpzAhMQSDiWgVCgASMVpMkhnKbs2g-lu0Jw/s320/challenge-madrid-2018-5956326-53451-954-node.jpg" width="212" /></a></div>
<br />Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-91562933203149345662018-08-31T18:06:00.001+02:002018-08-31T18:06:30.176+02:00REVIFO A 3 SETMANES PEL CHALLENGE MADRID<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
Ha passat el gruix de l'estiu. Volant. Sense temps de pensar-hi. I ja tinc el Challenge Madrid a la cantonada. A poc més de tres setmanetes pel gran dia, és avui el primer que veig clar que sí que hi podré anar. I ho veig clar perquè, malgrat que he fet molta bici i molta natació (molta, per a mi; poca, per a triatletes seriosos), gairebé no he pogut córrer.<br />
<br />
Un problema entre el soli i el bessó de la cama dreta m'ha fet la guitza des de finals de juny. 107 quilòmetres en tot el mes de juliol i 165, en aquest agost, són un curt bagatge per afrontar una marató. Afortunadament, però, aquesta setmana les molèsties han desaparegut i he pogut començar a sumar.<br />
<br />
I córrer m'anima. A seguir corrent, una mica més. A tornar a pensar en positiu en el gran repte que suposa una triatló de llarga distància.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnY9sYNbTuozm5yhcYbNKnI3rm3EjVcohcJUPoU57WpBHvZk2x3SNSI6AlyIRZauhfmSP3NjdyKlPQcE2lOb16rhN3nlweVzStM9TPgV2gWx06yOcO5X7R7QfRFSxOWeOmzKXN2WPWOq4/s1600/WhatsApp+Image+2018-08-31+at+17.25.58.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnY9sYNbTuozm5yhcYbNKnI3rm3EjVcohcJUPoU57WpBHvZk2x3SNSI6AlyIRZauhfmSP3NjdyKlPQcE2lOb16rhN3nlweVzStM9TPgV2gWx06yOcO5X7R7QfRFSxOWeOmzKXN2WPWOq4/s320/WhatsApp+Image+2018-08-31+at+17.25.58.jpeg" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVe9J8Zgty-zZTjbxN2NATfTrI5-8lvt-vfVcEaujVm4-T5JnCoQK8fVQw2lpG1vvjQjDzcdFP-bo6J7lrhuMjequZZlppjwbr5lEvmrz6yGnrRONVlVOpxSLpLsyCpasJZsjcAgBEoug/s1600/WhatsApp+Image+2018-08-31+at+17.46.36.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="977" data-original-width="1296" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVe9J8Zgty-zZTjbxN2NATfTrI5-8lvt-vfVcEaujVm4-T5JnCoQK8fVQw2lpG1vvjQjDzcdFP-bo6J7lrhuMjequZZlppjwbr5lEvmrz6yGnrRONVlVOpxSLpLsyCpasJZsjcAgBEoug/s320/WhatsApp+Image+2018-08-31+at+17.46.36.jpeg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
La setmana passada vaig fer un gran entrenament de ciclisme, amb 176 km. I des d'aleshores, he corregut 5 dies consecutius (13, 12, 13, 18 i 15) i tancaré la setmana, si tot va bé, amb 85 quilòmetres, una xifra que no assoleixo des de la setmana del 25 de març.<br />
<br />
Sempre podem fer una mica més, mai estarem del tot satisfets amb els entrenaments.<br />
Però les circumstàncies van com van i l'important és poder-se adaptar a totes les adversitats. I, jo, ho estic intentant!!!<br />
<br />
<br />
<span style="color: red;">REVIVO A 3 SEMANAS PARA EL CHALLENGE MADRID</span><br />
<span style="color: red;"><br /></span>
Ha pasado gran parte del veerano. Volando. Sin tiempo para pensar. Y ya tengo el Challenge Madrid a la vuelta de la esquina. A poco más de tres semanas para el gran día, hoy es el primero en el que veo claro que sí que podré tomar la salida. Y lo veo claro porque, a pesar de que he hecho mucha bici y mucha natación (mucha para mí, poca para triatletas serios), apenas he podido correr.<br />
<br />
<br />
Un problema entre el sóleo y el gemelo de la pierna derecha me ha ido fastidiando desde finales de junio. 107 kilómetros en todo el mes de julio y 165, en este mes de agosto, son un pobre bagaje para afrontar un maratón. Afortunadamente, sin embargo, esta semana las molestias han desaparecido y he podido empezar a sumar.<br />
<br />
Y correr me anima. A serguir corriendo, un poco más. A volver a pensar en positivo en el gran reto que supone un triatlón de larga distancia.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnY9sYNbTuozm5yhcYbNKnI3rm3EjVcohcJUPoU57WpBHvZk2x3SNSI6AlyIRZauhfmSP3NjdyKlPQcE2lOb16rhN3nlweVzStM9TPgV2gWx06yOcO5X7R7QfRFSxOWeOmzKXN2WPWOq4/s1600/WhatsApp+Image+2018-08-31+at+17.25.58.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnY9sYNbTuozm5yhcYbNKnI3rm3EjVcohcJUPoU57WpBHvZk2x3SNSI6AlyIRZauhfmSP3NjdyKlPQcE2lOb16rhN3nlweVzStM9TPgV2gWx06yOcO5X7R7QfRFSxOWeOmzKXN2WPWOq4/s320/WhatsApp+Image+2018-08-31+at+17.25.58.jpeg" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVe9J8Zgty-zZTjbxN2NATfTrI5-8lvt-vfVcEaujVm4-T5JnCoQK8fVQw2lpG1vvjQjDzcdFP-bo6J7lrhuMjequZZlppjwbr5lEvmrz6yGnrRONVlVOpxSLpLsyCpasJZsjcAgBEoug/s1600/WhatsApp+Image+2018-08-31+at+17.46.36.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="977" data-original-width="1296" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVe9J8Zgty-zZTjbxN2NATfTrI5-8lvt-vfVcEaujVm4-T5JnCoQK8fVQw2lpG1vvjQjDzcdFP-bo6J7lrhuMjequZZlppjwbr5lEvmrz6yGnrRONVlVOpxSLpLsyCpasJZsjcAgBEoug/s320/WhatsApp+Image+2018-08-31+at+17.46.36.jpeg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
La semana pasada hice un gran entrenamiento ciclista, de 176 km. Y desde entonces, he corrido 5 días consecutivos (13, 12, 13, 18 i 15) y cerraré la semana, si todo va bien, con 85 kilómetros, una cifra a la que no llego desde la semana del 25 de marzo.<br />
<br />
Siempre podemos hacer un poco más. Nunca estamos del todo satisfechos con los entrenamientos. Pero las circunstancias van como van i lo importante es poder adaptarse a las adversidades.<br />
I, yo, lo estoy intentando!!!Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-34206638419652394872018-07-05T08:08:00.000+02:002018-07-05T08:08:06.874+02:00BALANÇ DE SIS MESOS D'ENTRENAMENT PEL CHALLENGE MADRID<div>
<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span></div>
<div>
<span style="color: red;"><br /></span></div>
L'objectiu principal és arribar al dia 23 de setembre, a la línia de sortida, preparat per disputar el <a href="http://www.challenge-madrid.com/" target="_blank">Challenge Madrid</a>. A continuació, el següent repte és intentar acabar-lo. I ja seria la repera si ho faig en menys temps de les 11 hores i 40' que vaig invertir l'any passat. Hi ha canvis importants en el circuit a peu, però això ja no ho puc controlar.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Sí que he pogut controlar, fins a un cert punt, els entrenaments. I és la comparativa d'un any a l'altre el que em fa veure en quina situació em trobo. A finals de juny, després de sis mesos de preparació, el balanç és de:</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Natació / 6.500 metres <b><u>menys</u></b> que el 2017.</div>
<div>
Ciclisme / 334 quilòmetres <b><u>més</u></b> que el 2017.</div>
<div>
Atletisme / 27 quilòmetres <b><u>més</u></b> que el 2017.</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqZJwdm0LvKoVuXEGsHud-WxAJ34VF9865AcSJcQ7f5N5Z3Kw_IPqkJeJKaFYxl6IEasePMPQr-3jfCQ-NRrUK5-dxqwGstmtLntOPzIEHxC5TtR0QIUFyTx28ty_S8Frsks33FQBzb44/s1600/IMG_20180627_081919.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1205" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqZJwdm0LvKoVuXEGsHud-WxAJ34VF9865AcSJcQ7f5N5Z3Kw_IPqkJeJKaFYxl6IEasePMPQr-3jfCQ-NRrUK5-dxqwGstmtLntOPzIEHxC5TtR0QIUFyTx28ty_S8Frsks33FQBzb44/s320/IMG_20180627_081919.jpg" width="241" /></a></div>
Aspectes a tenir en compte:</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-Els tres primers mesos de 2017 encara no era pare. Des d'aleshores, les meves responsabilitats familiars han canviat de forma radical.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-En natació encara porto un dèficit important i tot just fins ahir (no computa, ja era juliol), no vaig fer la primera nedada llarga, de 3.800 metres.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-La limitació de temps i la pluja d'aquesta primavera boja, m'ha impedit sortir en bicicleta tant com m'hauria agradat. Això sí, he aprofitat les sortides per fer tirades més llargues que l'any passat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-A nivell atlètic vaig començar l'any amb molèsties i corrent poc. Però em vaig recuperar i he capgirat la situació...</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-Fins fa uns pocs dies, que vaig sentir una fiblada al bessó de la cama esquerra. Només en fa tres dies, però no he acabat de fer net.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-En breu començo vacances i disposaré d'una mica més de temps lliure.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Així que afronto aquests pocs menys de tres mesos amb la il·lusió d'un juvenil. I amb les angoixes necessàries davant d'una prova amb distàncies molt més que respectables.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<span style="color: red;">BALANCE DE SEIS MESES DE ENTRENAMIENTO PARA EL CHALLENGE MADRID</span></div>
<div>
<div>
<span style="color: red;"><br /></span></div>
El objetivo principal es llegar al día 23 de septiembre, en la línea de salida, preparado para disputar el <a href="http://www.challenge-madrid.com/" target="_blank">Challenge Madrid</a>. A continuación, el siguiente reto es intentar acabarlo. Y ya sería genial si lo hago en menos tiempo de las 11 horas y 40' que invertí el año pasado. Hay cambios importantes en el circuito a pie, pero eso ya no lo puedo controlar.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
Sí que he podido controlar, hasta un cierto punto, los entrenamientos. Y es la comparativa de un año al otro, lo que me hace ver en qué situación me encuentro. A finales de junio, después de seis meses de preparación, el balance es de:</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Natación / 6.500 metros <b><u>menos</u></b> que en 2017.</div>
<div>
Ciclismo / 334 kilómetros <b><u>más</u></b> que en 2017.</div>
<div>
Atletismo / 27 kilómetros <b><u>más</u></b> que en 2017.</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZjNcXlqz0OPHmaqa0avHU2mlu6Eule2Tz7DpkoH4kLO3IfyLcUCBwl1cqq3CiJZ0SRE5EgAFGSLd8rbrNEQzWzxMUmzRVyUPp1GF1ZrG1-2Z24COueDnwMfUi5LN3IGMqmJ81PAAXfQk/s1600/IMG_20180627_081919.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1205" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZjNcXlqz0OPHmaqa0avHU2mlu6Eule2Tz7DpkoH4kLO3IfyLcUCBwl1cqq3CiJZ0SRE5EgAFGSLd8rbrNEQzWzxMUmzRVyUPp1GF1ZrG1-2Z24COueDnwMfUi5LN3IGMqmJ81PAAXfQk/s320/IMG_20180627_081919.jpg" width="241" /></a></div>
</div>
<div>
Aspectos a tener en cuenta:</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-Los tres primeros meses de 2017 todavía no era padre. Desde entonces, mis responsabilidades familiares han cambiado de forma radical.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-En natación todavía arrastro un déficit importante y hasta ayer (no computa, ya era juliol), no hice el primer nado largo, de 3.800 metros.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-La limitación de tiempo y la lluvia de esta primavera loca me han impedido salir en bicileta tanto como me habría gustado. Eso sí, he aprovechado las salidas para hacer tiradas más largas que el año pasado.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-A nivel atlético empecé el año con molestias y corriendo poco. Pero me recuperé y dado la vuelta al calcetín...</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-Hasta hace unos pocos días, cuando noté un pinchazo en el gemelo de la pierna izquierda. Sólo hace tres días, pero no he acabado de superarlo.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- En breve empiezo vacaciones y dispondré de un poco más de tiempo libre.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Así que afronto estos poco menos de tres meses con la ilusión de un juvenil. Y con las angustias necesarias ante una prueba con distancias mucho más que respetables.</div>
</div>
Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-48077866617232837562018-06-18T19:12:00.000+02:002018-06-18T19:12:53.955+02:00JA TINC VAMBES PER AL CHALLENGE MADRID: ASICS KAYANO 25 <span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
El pas dels anys (43) i els quilos que vaig acumulant (67-68), m'han fet perdre velocitat. Els meus ritmes de carrera ja no són el que eren. Ni de bon tros. I si el que estic preparant és un <i>ironman</i>, encara menys. Al <a href="http://tornaracorrer.blogspot.com/2017/09/patiment-recompensat-en-el-challenge.html" target="_blank">Challenge Madrid</a> de l'any passat, la marató la vaig completar al tristíssim ritme de 5'29"/km (deixo de banda les rampes que vaig tenir, perquè formen part del joc), de tal manera que córrer amb voladores, per a mi, ja no té sentit.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgih_mNbb3Qio97OPckQ7yhrek7bwnpQWYWxo10yXkKy4oylYqffsCU1CNCsGp-cXLWlVw9bUxnkPFBhKtZ5YbMI6xDv18GJUgfH8veLGDTcne-JrCo6QPGRFmkUgQYqF8PQYG22vvcsPU/s1600/IMG_20180618_182507.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgih_mNbb3Qio97OPckQ7yhrek7bwnpQWYWxo10yXkKy4oylYqffsCU1CNCsGp-cXLWlVw9bUxnkPFBhKtZ5YbMI6xDv18GJUgfH8veLGDTcne-JrCo6QPGRFmkUgQYqF8PQYG22vvcsPU/s320/IMG_20180618_182507.jpg" width="240" /></a></div>
A partir d'aquí, feia temps que buscava les vambes amb què correria aquesta edició del <a href="http://www.challenge-madrid.com/" target="_blank">Challenge Madrid</a>...i les acabo de trobar, les noves <a href="http://www.asics.com/es/es-es/gel-kayano-25/p/1011A019-100.html" target="_blank">Asics Kayano 25</a>!!! Són còmodes i boniques (condicions indispensables), però a més a més, el peu va protegit, la puntera és prou ampla perquè els dits no hagin de patir, el taló també està reforçat...i (una xorrada que m'encanta) el tacte dels cordills és sensacional.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNquoP8wq0ZeT6TrF1185gQ52FAiTSAngE-tqVFJxswS2ReIQCCgX8PR3BTnNdytbxFDS39uinS2W5wlbDKhy1hYN2Xwenu1bcHfaDNj6BPR4YCpD63m2QScOWw36csQ29FBMFK4RWAUs/s1600/IMG_20180618_182110.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNquoP8wq0ZeT6TrF1185gQ52FAiTSAngE-tqVFJxswS2ReIQCCgX8PR3BTnNdytbxFDS39uinS2W5wlbDKhy1hYN2Xwenu1bcHfaDNj6BPR4YCpD63m2QScOWw36csQ29FBMFK4RWAUs/s320/IMG_20180618_182110.jpg" width="320" /></a></div>
Ja puc anar buscant excuses, de cara al pròxim 23 de setembre, perquè la de les vambes no em servirà.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1y8uAF8j7VFRc_PBC_YKVqS8riHhX_3huHe7QpQjkkU7pK5mr28Q2vyg_UcChuxzUuPmwcFAQsC-2yNwB5OJwdWrB8GNSap3TyxGd9bQPjzFOBSd5nxmOq9O3lI-FiF8Es1x1iYvi1K4/s1600/IMG_20180618_182245.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1y8uAF8j7VFRc_PBC_YKVqS8riHhX_3huHe7QpQjkkU7pK5mr28Q2vyg_UcChuxzUuPmwcFAQsC-2yNwB5OJwdWrB8GNSap3TyxGd9bQPjzFOBSd5nxmOq9O3lI-FiF8Es1x1iYvi1K4/s320/IMG_20180618_182245.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<span style="color: red;"><br /></span>
<span style="color: red;"><br /></span>
<span style="color: red;">YA TENGO ZAPAS PARA EL CHALLENGE MADRID: ASICS KAYANO 25</span><br />
<br />
El paso de los años (43) y los kilos que voy acumulando (67-68), me han hecho perder velocidad. Mis ritmos de carrera ya no son lo que eran. Ni por asomo. Y si lo que estoy preparando es un <i>ironman</i>, todavía menos. En el <a href="http://tornaracorrer.blogspot.com/2017/09/patiment-recompensat-en-el-challenge.html" target="_blank">Challenge Madrid</a> del año pasado, el maratón lo completé al tristísimo ritmo de 5'29"/km (no es necesario tener en cuenta los calambres que tuve, porque forman parte del juego), de tal manera que correr con voladoras, para mí, ya no tiene sentido.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgih_mNbb3Qio97OPckQ7yhrek7bwnpQWYWxo10yXkKy4oylYqffsCU1CNCsGp-cXLWlVw9bUxnkPFBhKtZ5YbMI6xDv18GJUgfH8veLGDTcne-JrCo6QPGRFmkUgQYqF8PQYG22vvcsPU/s1600/IMG_20180618_182507.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgih_mNbb3Qio97OPckQ7yhrek7bwnpQWYWxo10yXkKy4oylYqffsCU1CNCsGp-cXLWlVw9bUxnkPFBhKtZ5YbMI6xDv18GJUgfH8veLGDTcne-JrCo6QPGRFmkUgQYqF8PQYG22vvcsPU/s320/IMG_20180618_182507.jpg" width="240" /></a></div>
A partir de aquí, hacía tiempo que buscaba las zapas con las que correría esta edición del <a href="http://www.challenge-madrid.com/" target="_blank">Challenge Madrid</a>...y las acabo de encontrar, las nuevas <a href="http://www.asics.com/es/es-es/gel-kayano-25/p/1011A019-100.html" target="_blank">Asics Kayano 25</a>!!! Son cómodas y bonitas (condiciones indispensables), pero además, el pie va protegidom la puntera es suficientemente ancha para que los dedos no tengan que sufrir, el talón también está reforzado...y (una chorrada que me encanta) el tacto de los cordones es sensacional.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNquoP8wq0ZeT6TrF1185gQ52FAiTSAngE-tqVFJxswS2ReIQCCgX8PR3BTnNdytbxFDS39uinS2W5wlbDKhy1hYN2Xwenu1bcHfaDNj6BPR4YCpD63m2QScOWw36csQ29FBMFK4RWAUs/s1600/IMG_20180618_182110.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNquoP8wq0ZeT6TrF1185gQ52FAiTSAngE-tqVFJxswS2ReIQCCgX8PR3BTnNdytbxFDS39uinS2W5wlbDKhy1hYN2Xwenu1bcHfaDNj6BPR4YCpD63m2QScOWw36csQ29FBMFK4RWAUs/s320/IMG_20180618_182110.jpg" width="320" /></a></div>
Ya puedo ir buscando excusas, de cara al próximo 23 de septiembre, porque la de laz zapas ya no me servirá.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1y8uAF8j7VFRc_PBC_YKVqS8riHhX_3huHe7QpQjkkU7pK5mr28Q2vyg_UcChuxzUuPmwcFAQsC-2yNwB5OJwdWrB8GNSap3TyxGd9bQPjzFOBSd5nxmOq9O3lI-FiF8Es1x1iYvi1K4/s1600/IMG_20180618_182245.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1y8uAF8j7VFRc_PBC_YKVqS8riHhX_3huHe7QpQjkkU7pK5mr28Q2vyg_UcChuxzUuPmwcFAQsC-2yNwB5OJwdWrB8GNSap3TyxGd9bQPjzFOBSd5nxmOq9O3lI-FiF8Es1x1iYvi1K4/s320/IMG_20180618_182245.jpg" width="240" /></a></div>
Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-88889579527371358292018-05-15T18:18:00.002+02:002018-05-15T18:19:32.965+02:00HALF DE LA TRIATLÓ D'OROPESA: NEDAR, PEDALAR I CÓRRER? ESGOTADOR!!!<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<span style="color: red;"><br /></span>
Primera triatló del 2018, el HALF d'Oropesa, i sensacions calcades a eles meves experiències anteriors en aquest món dels tres esports: nedo com el cul, en bici vaig relativament bé (com més pujades, millor) i corrent recupero part del temps perdut (tot i que cada cop en recupero menys, tot s'ha de dir). És una mica massoquista, però...m'agrada!!!<br />
<br />
Ahir vaig tornar a patir en la natació. De sortida m'ho vaig prendre amb calma, però no devia ser la suficient, perquè em vaig tornar a angoixar. Males braçades, sense fer servir cames ni peus, i respirant malament. Quin trist hat-trick. M'havia endarrerit fins als 5 últims classificats, mai havia anat tant enrere en una cursa. Però com que tot té el seu avantatge, la soledat de la cua em va perpetre veure-hi clar. La primera boia. Se'm va aparèixer just al davant, mentre que la gran majoria dels nedadors que em precedien s'havien desviat cap a la dreta i anaven tornant cap al carril. Lamentablement no van perdre tant com per reparar la meva pèssima forma de nedar. Vaig arribar el 95è.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia6DRM61DZOd1wZ4w5HtSVZLEuyOctOl8FbNLQ8r2KufptuXhnFNsSsf2vdRAMX04l8TZ5R5Cje_9N6BUBTobzbW_6yqo79AM5cEHF4u5PzBJa1SVKezINhGt4zZ3qjB5Q5GiNhC3PohY/s1600/32453888_1496899547087916_6854213148044427264_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia6DRM61DZOd1wZ4w5HtSVZLEuyOctOl8FbNLQ8r2KufptuXhnFNsSsf2vdRAMX04l8TZ5R5Cje_9N6BUBTobzbW_6yqo79AM5cEHF4u5PzBJa1SVKezINhGt4zZ3qjB5Q5GiNhC3PohY/s1600/32453888_1496899547087916_6854213148044427264_n.jpg" /></a></div>
Tot i així, quan sortia de l'aigua ho feia esperançat que la bicicleta em faria pujar llocs. I no va ser així. De fet vaig avançar més posicions en la T1 (6), que en el tram ciclista (5). Feia molt vent i el circuit era molt planer, convidava a volar...a aquells que duden cabres. Jo les vaig passar "canutes". Vaig passar-me bona part dels 90 km avançant i sent avançat per la primera dona, la Marta Noelia Lluch (que havia sortit 5' més tard que jo).<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw9g6gTrANiiP31X_eKaAAD1Cjt30MGiJZ7G8sU3zUr4E_qP7iL5P8zQnlZV227cvfveyFkLhkfprVJ9uoLoIKjMGpeQ8CpDvB66QoJonluVcddTTlcVhcf6fy3XzIQFzUsCcSYTyHW3M/s1600/32595131_1497828700328334_5255869858003812352_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw9g6gTrANiiP31X_eKaAAD1Cjt30MGiJZ7G8sU3zUr4E_qP7iL5P8zQnlZV227cvfveyFkLhkfprVJ9uoLoIKjMGpeQ8CpDvB66QoJonluVcddTTlcVhcf6fy3XzIQFzUsCcSYTyHW3M/s320/32595131_1497828700328334_5255869858003812352_n.jpg" width="320" /></a></div>
I aleshores, cansat de lluitar contra el vent, arribaba l'hora de començar a córrer. Dues voltes a un circuit que avançava per la costa, cap a Marina d'Or, amb asfalt, terra, sorra de platja...i escales. Vaig començar molt còmode, molt alegre i a un ritme molt viu, però se'm van anar acabant les forces. Això sí, només em va passar un corredor (del Triatlón Villalba) i, en canvi, en vaig avançar 22.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfNghri8JgGTf47U8QUQPiBu7OKeoXK4ulZVXuynxGxkYi_dJMI-V5wF9jROjGXxMe45MqEY4sb_WDMyMFySHBFK0I36h5mt-QrpG-bcYaw6EnqU5y1UI4lWmGDPKcBkd-sFuPc8lFksc/s1600/32463071_1497001157077755_8297486180006494208_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfNghri8JgGTf47U8QUQPiBu7OKeoXK4ulZVXuynxGxkYi_dJMI-V5wF9jROjGXxMe45MqEY4sb_WDMyMFySHBFK0I36h5mt-QrpG-bcYaw6EnqU5y1UI4lWmGDPKcBkd-sFuPc8lFksc/s320/32463071_1497001157077755_8297486180006494208_n.jpg" width="320" /></a></div>
En general, tot ho vaig fer una mica més lent del que m'hauria agradat. Però també és cert que vinc d'unes setmanes amb bastant quilometratge a les cames. En qualsevol cas, un excel·lent test per seguir preparant el <a href="http://challenge-madrid.com/" target="_blank">Challenge Madrid</a>, el gran objectiu de la temporada.<br />
Una última reflexió és el fet que necessito competir una mica més (o bé fer alguns entrenaments amb més intensitat), tot i que ben pensat, per a les més d'11 hores de competició que m'esperen en el Challenge, el ritme no serà el més important. La resistència, en canvi, sí.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLz5eV8yk6A55KiYJBYJNV95AskKjhKev6g2hhIFCJWLYF2vaJNuOgykopzAhtQDGecKDcqdFSmD03kDtIl7yX1y2W-Z7A_2VWwTSldlFYPL3V5yE1FhZ0lkcmM-QN_LaJNJx7JA4Iuj4/s1600/32659828_1497917786986092_6474233315443343360_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLz5eV8yk6A55KiYJBYJNV95AskKjhKev6g2hhIFCJWLYF2vaJNuOgykopzAhtQDGecKDcqdFSmD03kDtIl7yX1y2W-Z7A_2VWwTSldlFYPL3V5yE1FhZ0lkcmM-QN_LaJNJx7JA4Iuj4/s320/32659828_1497917786986092_6474233315443343360_n.jpg" width="320" /></a></div>
El cap de setmana va ser rodó, amb els Gilles, la Paz i en Nil. Per cert, la popular <i>Ciudad de Vacaciones</i>, s'ha convertit en el lloc on el meu fill va fer les seves primeres passes. I això sí que no s'oblida mai.<br />
I un últim apunt per a l'organització de la cursa (o al fotògraf oficial, Carlos Boigues, d'Image Hunters, per les seves nombroses i boníssimes fotos de tots els aspectes de la competició. Amb una petita marca d'aigua, ell es publicita, i nosaltres, participants, les gaudim i li agraïm.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;">HALF DEL TRIATLÓN DE OROPESA: NADAR, PEDALEAR Y CORRER? AGOTADOR!!!</span><br />
<br />
Primer triatlón de 2018, el HALF de Oropesa, y sensaciones calcadas a mis experiencias anteriores en este mundo de los tres deportes: nado como el culo, en bici voy relativamente bien (cuanta más subida, mejor) y corriendo recupero parte del tiempo perdido (aunque cada vez recupero menos, hay que ser honesto). Es un poco masoquista, pero...me gusta!!!<br />
<br />
Ayer volví a sufrir en la natación. De salida me lo tomé con calma, pero no fue la suficiente porque volví a agobiarme. Malas brazadas, sin utilizar las piernas ni los pies, y respirando mal. Qué triste hat-trick. Me había atrasado hasta los últimos 5 puestos (nunca había ido tan atrás en una carrera). Pero como todo tiene su parte positiva, la claridad de la soledad me permitió una buena visibilidad. La primera boya. Se me apareció justo enfrente, a 300 metros, mientras la mayoría de los nadadores daban un rodeo llevados por la marea y por los pies de quienes les precedían. Lamentablemente no perdieron tanto como para reparar mi pésima forma de nadar. Llegué el 95o.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia6DRM61DZOd1wZ4w5HtSVZLEuyOctOl8FbNLQ8r2KufptuXhnFNsSsf2vdRAMX04l8TZ5R5Cje_9N6BUBTobzbW_6yqo79AM5cEHF4u5PzBJa1SVKezINhGt4zZ3qjB5Q5GiNhC3PohY/s1600/32453888_1496899547087916_6854213148044427264_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia6DRM61DZOd1wZ4w5HtSVZLEuyOctOl8FbNLQ8r2KufptuXhnFNsSsf2vdRAMX04l8TZ5R5Cje_9N6BUBTobzbW_6yqo79AM5cEHF4u5PzBJa1SVKezINhGt4zZ3qjB5Q5GiNhC3PohY/s1600/32453888_1496899547087916_6854213148044427264_n.jpg" /></a></div>
A pesar de ello, cuando salía del agua lo hacía con la esperanza de que la bicicleta me haría escalar posiciones. Y, la verdad, no fue para tanto. Ni mucho menos. De hecho, avancé más puestos en la T1 (6), que en el tramo ciclista (5). Soplaba un fuerte viento racheado y el circuito era muy llano, invitaba a volar...a los que iban con cabras, claro. Yo las pasé canutas. Buena parte de las 4 vueltas del recorrido estuve avanzando y siendo avanzado por la primera mujer, Marta Noelia Lluch (que había salido 5' más tarde que yo.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw9g6gTrANiiP31X_eKaAAD1Cjt30MGiJZ7G8sU3zUr4E_qP7iL5P8zQnlZV227cvfveyFkLhkfprVJ9uoLoIKjMGpeQ8CpDvB66QoJonluVcddTTlcVhcf6fy3XzIQFzUsCcSYTyHW3M/s1600/32595131_1497828700328334_5255869858003812352_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw9g6gTrANiiP31X_eKaAAD1Cjt30MGiJZ7G8sU3zUr4E_qP7iL5P8zQnlZV227cvfveyFkLhkfprVJ9uoLoIKjMGpeQ8CpDvB66QoJonluVcddTTlcVhcf6fy3XzIQFzUsCcSYTyHW3M/s320/32595131_1497828700328334_5255869858003812352_n.jpg" width="320" /></a></div>
Y, entonces, cansado de luchar contra el viento, llegaba la hora de la verdad, la de empezar a correr. Dos vueltas a un circuito que avanzaba por la costa, hacia Marina d'Or, con asfalto, tierra, arena de playa...y escaleras. Empecé muy cómodo, muy alegre y aun ritmo muy vivo, pero poco a poco se me fueron acabando las fuerzas. Eso sí, solamente me superó un corredor (del Triatlón Villalba) y, en cambio, avancé a 22.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfNghri8JgGTf47U8QUQPiBu7OKeoXK4ulZVXuynxGxkYi_dJMI-V5wF9jROjGXxMe45MqEY4sb_WDMyMFySHBFK0I36h5mt-QrpG-bcYaw6EnqU5y1UI4lWmGDPKcBkd-sFuPc8lFksc/s1600/32463071_1497001157077755_8297486180006494208_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfNghri8JgGTf47U8QUQPiBu7OKeoXK4ulZVXuynxGxkYi_dJMI-V5wF9jROjGXxMe45MqEY4sb_WDMyMFySHBFK0I36h5mt-QrpG-bcYaw6EnqU5y1UI4lWmGDPKcBkd-sFuPc8lFksc/s320/32463071_1497001157077755_8297486180006494208_n.jpg" width="320" /></a></div>
En general, todo lo hice un poco más lento de lo que me habría gustado. Pero también es cierto que vengo de unas semanas con bastante carga de kilómetros en las piernas. En cualquier caso, un excelente test para seguir preparando el <a href="http://challenge-madrid.com/" target="_blank">Challenge Madrid</a>, el gran objetivo de la temporada.<br />
Una última reflexión me lleva a pensar que necesito competir un poco más (o, también, hacer algunos entrenamientos con más intensidad). Aunque, a decir verdad, para las más de 11 horas de competición que me esperan en el Challenge, el ritmo no será lo más importante. La resistencia, en cambio, sí.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLz5eV8yk6A55KiYJBYJNV95AskKjhKev6g2hhIFCJWLYF2vaJNuOgykopzAhtQDGecKDcqdFSmD03kDtIl7yX1y2W-Z7A_2VWwTSldlFYPL3V5yE1FhZ0lkcmM-QN_LaJNJx7JA4Iuj4/s1600/32659828_1497917786986092_6474233315443343360_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLz5eV8yk6A55KiYJBYJNV95AskKjhKev6g2hhIFCJWLYF2vaJNuOgykopzAhtQDGecKDcqdFSmD03kDtIl7yX1y2W-Z7A_2VWwTSldlFYPL3V5yE1FhZ0lkcmM-QN_LaJNJx7JA4Iuj4/s320/32659828_1497917786986092_6474233315443343360_n.jpg" width="320" /></a></div>
El fin de semana fue redondo, con los Gilles, Paz y Nil. Por cierto, la popular <i>Ciudad de Vacaciones</i>, se ha convertido en el lugar en el que mi hijo dio sus primeros pasos. Y eso sí que no se olvida nunca.<br />
Y un último apunte, para la organización de la carrera (o al fotógrafo oficial, Carlos Boigues, de Image Hunters, por sus numerosas y buenísimas fotos de todos los aspectos de la competición. Con una pequeña marca de agua, él se publicita, y nosotros, participantes, las disfrutamos y se lo agradecemos.Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-80727235032918718352018-05-03T00:43:00.001+02:002018-05-03T00:43:37.644+02:00EN 10 DIES TORNO A COMPETIR, AL HALF D'OROPESA<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Des del mes de setembre que no faig cap triatló. Ha passat massa temps i, entremig, només dues curses a peu. Això no podia ser.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Aquesta setmana he començat a aclarir el meu futur i la primera decisió ha estat inscriure'm al Half de la Triatló d'Oropesa, del pròxim dia 13. Motiva!!! En el circuit de bicicleta cal pujar quatre vegades unes rampes que tenen un desnivell de fins al 7,8%, un turonet petit, però mal parit. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
En el meu repte del Challenge de Madrid, el primer "half" serà un bon repte per copsar el meu estat de forma. </div>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
Que, d'altra banda, ja el conec. No és bo. </div>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
No tiro. </div>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
Els ritmes no són bons, però estic fent un esforç per guanyar en resistència...pensant en els 3.800 metres de natació, 180 quilòmetres de bici i 42 quilòmetres de córrer.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbavD0KJo8OlAnoszi7I8qZRLwZoHjJH3qN1w0DLjCl3v96n8avoF1o6ZmmIrirxwOm3Ls9uUUnZK7wSriSYBHIt5KYKRiD3PPN5JtAOnGJQ69mvzrmr2AFlMT_SGqmpOILWwXJqVMBH0/s1600/IMG_20180428_114416.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1205" data-original-width="1600" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbavD0KJo8OlAnoszi7I8qZRLwZoHjJH3qN1w0DLjCl3v96n8avoF1o6ZmmIrirxwOm3Ls9uUUnZK7wSriSYBHIt5KYKRiD3PPN5JtAOnGJQ69mvzrmr2AFlMT_SGqmpOILWwXJqVMBH0/s320/IMG_20180428_114416.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
En aquest sentit, la setmana passada vaig fer una tirada de 135 km amb en Mati. Per estovar el cul, notar les cervicals carregades, les cames pesades...i el cansament acumulat. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqyvh_DF6ujD9S9ZjGiwx8pQABvGHxwPTWgPX9uEXThiN0qw9AzDRYVg91NJPlSTamrlPHgD9ZWP7MAxv2Onn3HaTm6SKzvYxZijzVjs3hLCURlhYanX9P2ABQrPwiGBGsj05jw5HYHzk/s1600/IMG_20180428_114515.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqyvh_DF6ujD9S9ZjGiwx8pQABvGHxwPTWgPX9uEXThiN0qw9AzDRYVg91NJPlSTamrlPHgD9ZWP7MAxv2Onn3HaTm6SKzvYxZijzVjs3hLCURlhYanX9P2ABQrPwiGBGsj05jw5HYHzk/s320/IMG_20180428_114515.jpg" width="240" /></a></div>
V<span style="text-align: center;">a ser com una forma de trencar el gel...i d'estrenar el maillot i el culotte del club, Flor de Triatló.</span><br />
<span style="text-align: center;"><br /></span>
<span style="text-align: center;"><br /></span>
<span style="text-align: center;"><span style="color: red; font-size: large;">EN 10 DÍAS VUELVO A COMPETIIR, EN EL HALF DE OROPESA</span></span><br />
<span style="text-align: center;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both;">
Desde el mes de septiembre que no hago ningún triatlón. Ha pasado demasiado tiempo y, en ese espacio de tiempo, solamente dos carreras a pie. Eso no podía ser.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Esta semana he empezado a aclarar mi futuro y la primera decisión ha sido inscribirme al Half del Triatlón de Oropesa, del próximo día 13. Motiva!!! En el circuito de bicicleta hay que subir cuatro veces unas cuestas que tienen un desnivel de hasta el 7,8%, un colladito, pero jodido.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
En mi reto del Challenge de Madrid, el primer "half" será un buen reto para comprobar mi estado de forma.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="" style="clear: both;">
Que, por otra parte, ya lo conozco. No es bueno. </div>
<div class="" style="clear: both;">
No tiro. </div>
<div class="" style="clear: both;">
Los ritmos no son buenos, pero estoy haciendo un esfuerzo por ganar en resistencia...pensando en los 3.800 metros de natación, 180 kilómetros de bici y 42 kilómetros de correr.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbavD0KJo8OlAnoszi7I8qZRLwZoHjJH3qN1w0DLjCl3v96n8avoF1o6ZmmIrirxwOm3Ls9uUUnZK7wSriSYBHIt5KYKRiD3PPN5JtAOnGJQ69mvzrmr2AFlMT_SGqmpOILWwXJqVMBH0/s1600/IMG_20180428_114416.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1205" data-original-width="1600" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbavD0KJo8OlAnoszi7I8qZRLwZoHjJH3qN1w0DLjCl3v96n8avoF1o6ZmmIrirxwOm3Ls9uUUnZK7wSriSYBHIt5KYKRiD3PPN5JtAOnGJQ69mvzrmr2AFlMT_SGqmpOILWwXJqVMBH0/s320/IMG_20180428_114416.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="" style="clear: both;">
En este sentido, la semana pasada hice una tirada de 135 km con Mati. Para ablandar el culo, notar las cervicales cargadas, las piernas pesadas...y el cansancio acumulado.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqyvh_DF6ujD9S9ZjGiwx8pQABvGHxwPTWgPX9uEXThiN0qw9AzDRYVg91NJPlSTamrlPHgD9ZWP7MAxv2Onn3HaTm6SKzvYxZijzVjs3hLCURlhYanX9P2ABQrPwiGBGsj05jw5HYHzk/s1600/IMG_20180428_114515.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqyvh_DF6ujD9S9ZjGiwx8pQABvGHxwPTWgPX9uEXThiN0qw9AzDRYVg91NJPlSTamrlPHgD9ZWP7MAxv2Onn3HaTm6SKzvYxZijzVjs3hLCURlhYanX9P2ABQrPwiGBGsj05jw5HYHzk/s320/IMG_20180428_114515.jpg" width="240" /></a></div>
Fue como una forma de romper el hielo...y estrenar el maillot y el culotte del club, Flor de Triatló.<br />
<span style="text-align: center;"><br /></span>Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-78573857527551560062018-04-24T18:09:00.001+02:002018-04-24T18:09:49.505+02:00FLOR DE TRIATLÓ<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
A finals de 2016 en Rafa Prado va posar en funcionament un projecte que tenia en ment des de feia temps, un club de triatló que tingués un triple vessant: competitiu, formatiu i social. No va necessitar de gaires proves per començar a obtenir resultats. Envoltat de gent amb ganes d'implicar-se i d'esportistes amb ganes d'esforçar-se per un bé comú. A en Rafa el vaig conèixer fa una colla d'anys, quan, picat per la curiositat del món de la triatló, vaig anar a veure l'Ecotrimad. Ell hi participava i a partir d'aquí...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Durant tot aquest temps he anat seguint, des de la distància, les evolucions de les diferents flors d'aquest enorme jardí. I fins i tot vaig tenir la sort de debutar amb el color vermell al Challenge Madrid del passat 24 de setembre. Era la meva estrena, també, en la llarga distància de la triatló.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicL6gt5KZ6YthtHbeGvJAEEvjCshrS9qRWYss9bydiOlYRoZ-GvJsiwEyHgtvswbynVfzd8QjRbjzUSIxKstSVrc9530qg7Hv1ypQxC1CPVwZs8D4Itv1Q33R5BryG2PlM0uNJLJUYwb8/s1600/IMG-20170926-WA0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1064" data-original-width="1600" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicL6gt5KZ6YthtHbeGvJAEEvjCshrS9qRWYss9bydiOlYRoZ-GvJsiwEyHgtvswbynVfzd8QjRbjzUSIxKstSVrc9530qg7Hv1ypQxC1CPVwZs8D4Itv1Q33R5BryG2PlM0uNJLJUYwb8/s320/IMG-20170926-WA0003.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Des d'aleshores, m'ha costat tornar a competir. De fet, només ho he fet en dues curses, un 10K a Madrid i la <a href="http://tornaracorrer.blogspot.com.es/2017/11/10000-de-la-carrera-go-fit-not-so-far.html" target="_blank">Mitja Marató de Figueres</a>. Posteriorment, quan buscava posar-me en forma de cara a la San Silvestre Vallecana, em vaig lesionar. En aquest 2018 encara no m'he estrenat. Però ja ho tinc tot preparat per fer-ho. Estic treballant en el calendari, fent equilibris i càlculs sobre quins caps de setmana puc tenir lliures. Mentre aquest moment arriba, ja he anat provant la nova vestimenta de Flor de Triatló per a aquesta temporada.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4X59FD7L0ZYfXmwjz2j4iY0r3UF9U8IsCHRlJDaMOYhNJI3tZmkR0i9SP55BeYEonpclzvSSdhsEqdEiQxIWDYKG8z3qJt3Ttzcl3O2a0IjNs5neQkegidGhPqgTBU7EIBZclI-UmM3A/s1600/WhatsApp+Image+2018-04-18+at+15.20.48.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4X59FD7L0ZYfXmwjz2j4iY0r3UF9U8IsCHRlJDaMOYhNJI3tZmkR0i9SP55BeYEonpclzvSSdhsEqdEiQxIWDYKG8z3qJt3Ttzcl3O2a0IjNs5neQkegidGhPqgTBU7EIBZclI-UmM3A/s320/WhatsApp+Image+2018-04-18+at+15.20.48.jpeg" width="240" /></a></div>
S'apropa el mes de maig, ja ha arribat el bon temps, li he tret la pols a la bicicleta i torno a fer piscines. En breu, em vestiré de curt. Tinc ganes de competir. Tinc ganes de sentir-me una Flor de Triatló.<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;">FLOR DE TRIATLÓ</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both;">
A finales de 2016 Rafa Prado puso en marcha un proyecto que tenía en mente desde mucho tiempo atrás, un club de triatlón que tuviese una triple vertiente: competitiva, formativa y social. No necesitó de muchas pruebas para empezar a obtener resultados. Rodeado de gente con ganas de implicarse y de deportistas con ganas de esforzarse por un bien común. A Rafa le conocí hace un puñado de años, cuando picado por la curiosidad del mundo del triatlón, fui a ver el Ecotrimad. Él participaba y a partir de aquí...</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Durante todo este tiempo he ido siguiendo, desde la distancia, las evoluciones de las diferentes flores de este enorme jardín. E incluso tuve la suerte de debutar con el color rojo en el Challenge Madrid del pasado 24 de septiembre. Era mi estreno, también, en la larga distancia del triatlón.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicL6gt5KZ6YthtHbeGvJAEEvjCshrS9qRWYss9bydiOlYRoZ-GvJsiwEyHgtvswbynVfzd8QjRbjzUSIxKstSVrc9530qg7Hv1ypQxC1CPVwZs8D4Itv1Q33R5BryG2PlM0uNJLJUYwb8/s1600/IMG-20170926-WA0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1064" data-original-width="1600" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicL6gt5KZ6YthtHbeGvJAEEvjCshrS9qRWYss9bydiOlYRoZ-GvJsiwEyHgtvswbynVfzd8QjRbjzUSIxKstSVrc9530qg7Hv1ypQxC1CPVwZs8D4Itv1Q33R5BryG2PlM0uNJLJUYwb8/s320/IMG-20170926-WA0003.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
Desde entonces me ha costado volver a competir. De hecho sólo he hecho dos carreras, un 10K en Madrid y la <a href="http://tornaracorrer.blogspot.com.es/2017/11/10000-de-la-carrera-go-fit-not-so-far.html" target="_blank">Mitja Marató de Figueres</a>. Posteriormente, cuando buscaba ponerme en forma de cara a la San Silvestre Vallecana, me lesioné. En este 2018 todavía no me he estrenado. Pero ya lo tengo todo preparado para hacerlo. Estoy trabajando en el calendario, haciendo equilibrios y cálculos sobre qué fines de semana puedo tener libres. Mientras este momento llega, ya he ido probando la nueva equipación de Flor de Triatló para esta temporada.</div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4X59FD7L0ZYfXmwjz2j4iY0r3UF9U8IsCHRlJDaMOYhNJI3tZmkR0i9SP55BeYEonpclzvSSdhsEqdEiQxIWDYKG8z3qJt3Ttzcl3O2a0IjNs5neQkegidGhPqgTBU7EIBZclI-UmM3A/s1600/WhatsApp+Image+2018-04-18+at+15.20.48.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4X59FD7L0ZYfXmwjz2j4iY0r3UF9U8IsCHRlJDaMOYhNJI3tZmkR0i9SP55BeYEonpclzvSSdhsEqdEiQxIWDYKG8z3qJt3Ttzcl3O2a0IjNs5neQkegidGhPqgTBU7EIBZclI-UmM3A/s320/WhatsApp+Image+2018-04-18+at+15.20.48.jpeg" width="240" /></a></div>
Se acerca el mes de mayo, ya llegó el buen tiempo, le he quitado el polvo a la bicicleta y vuelvo a hacer piscinas. En breve, me vestiré de corto. Tengo ganas de competir. Tengo ganes de volver a sentirme una Flor de Triatló.<br />
<br />Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-47818936212177248552018-02-05T08:54:00.002+01:002018-02-05T08:54:52.104+01:00TURN THE NEGATIVE INTO POSITIVE<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
Transforma els aspectes negatius en positius.<br />
No m'és senzill sortir en bicicleta. Esgarrapar al meu dia a dia 3 o 4 horetes (totes juntes) per anar a rodar i fer quilòmetres és com un trencaclosques en que costa molt fer encaixar totes les peces. Que quan ho aconsegueixes se't posi a ploure...és una molt mala passada. Doncs això és el que em va passar ahir diumenge. I, òbviament, em vaig quedar sense bici. Encara que deixi de ploure, amb l'asfalt moll i el del cobert no em ve de gust sortir.<br />
<br />
Però tenia clar que aniria a córrer. I que aprofitaria el matí per anar una mica més enllà dels 12 o 13 km. que estava fent en els entrenaments setmanals.<br />
<br />
Esperar va tenir la seva recompensa. El fred que feia ahir a Madrid va convertir la pluja en neu i el panorama va canviar completament. El que per als cotxes, el trànsit, els camps de cultiu, el clavegueram i tantes altres coses és un gran inconvenient, per al món de l'oci és una genialitat. Ahir, ni em vaig posar a esquiar ni a fer ninots de neu. Però els 15 quilometrets que em vaig marcar sota la intensa nevada van ser brutals. Floquets petits, floquets grans, floquets sense forma...els anava veient caure i anava gaudint de cadascuna de les meves passes.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8i2Yh-X6EKxoAR0SnZC9scc6jG5j4BXPnKmxiSJAKV-cakWIpMAICzWblklk4yyoOKMulKK9FP6PAZOyta09Rv0Baio6yeEE21pQ6KwLUbcWFhZr1q95UTNnvg3TDpLo0fdahXKvADw8/s1600/IMG_20180205_082618.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="638" data-original-width="921" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8i2Yh-X6EKxoAR0SnZC9scc6jG5j4BXPnKmxiSJAKV-cakWIpMAICzWblklk4yyoOKMulKK9FP6PAZOyta09Rv0Baio6yeEE21pQ6KwLUbcWFhZr1q95UTNnvg3TDpLo0fdahXKvADw8/s320/IMG_20180205_082618.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge de @LaCorralaM21</td></tr>
</tbody></table>
Quan tornaba cap a casa ho feia somrient, tot recordant que se m'havia escapat un matí de ciclisme, però que havia guanyat una d'aquelles experiències que queden en el record.<br />
<br />
I, a més, per primera vegada aquest 2018, en el tancament del quilometratge de cada setmana vaig superar els números de l'any passat (de 68,2 a 78,1 km.). I això, de cara al <a href="http://www.challenge-madrid.com/" target="_blank">Challenge Madrid</a> és una petita, però molt bona notícia.<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;">TURN THE NEGATIVE INTO POSITIVE</span><br />
<br />
Transforma los aspectos negativos en positivos.<br />
No me resulta sencillo salir en bicicleta. Arañar a mi día a día 3 o 4 horas seguidas para ir a rodar y hacer kilómetros es como un rompecabezas en el que cuesta mucho hacer encajar todas las piezas. Que cuando lo consigas se te ponga a llover...es una mala pasada. Pues eso es lo que me sucedió ayer domingo. Y, obviamente, me quedé sin bici. Aunque deje de llover, con el asfalto mojado y cielo cubierto de nubes no me apetece salir.<br />
<br />
Pero tenía claro que iría a correr. Y que aprovecharía la mañana para ir un poco más allá de los 12 o 13 km. que estaba haciendo en los entrenamientos semanales.<br />
<br />
Esperar tuvo su recompensa. El frío que hacía ayer en Madrid convirtió la lluvia en nieve y el panorama cambió completamente. Lo que para los coches, el tráfico, los campos de cultivo, las cloacas y tantas otras cosas en un gran inconveniente, para el mundo del ocio es una genialidad. Ayer, ni me puse a esquiar ni a hacer muñecos de nieve. Pero los 15 kilómetros que me marqué bajo la intensa nevada fueron brutales. Copos pequeños, copos grandes, copos sin forma...los iba viendo caer e iba disfrutando de cada una de mis zancadas.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8i2Yh-X6EKxoAR0SnZC9scc6jG5j4BXPnKmxiSJAKV-cakWIpMAICzWblklk4yyoOKMulKK9FP6PAZOyta09Rv0Baio6yeEE21pQ6KwLUbcWFhZr1q95UTNnvg3TDpLo0fdahXKvADw8/s1600/IMG_20180205_082618.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="638" data-original-width="921" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8i2Yh-X6EKxoAR0SnZC9scc6jG5j4BXPnKmxiSJAKV-cakWIpMAICzWblklk4yyoOKMulKK9FP6PAZOyta09Rv0Baio6yeEE21pQ6KwLUbcWFhZr1q95UTNnvg3TDpLo0fdahXKvADw8/s320/IMG_20180205_082618.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;">Imagen de @LaCorralaM21</td></tr>
</tbody></table>
Cuando llegué a casa lo hacía con una sonrisilla, recordando que se me había escapado una mañana de ciclismo, pero que había ganado una de esas experiencias que quedan para el recuerdo.<br />
<br />
Y, además, por primera vez en este 2018, en el cierre del kilometraje de cada semana, superé los números del año pasado (de 68,2 a 78,1 km.). Y esto, de cara al <a href="http://www.challenge-madrid.com/" target="_blank">Challenge Madrid</a> es una pequeña, pero muy buena noticia.<br />
<br />Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-2933815944032364082018-02-01T23:49:00.002+01:002018-02-01T23:53:01.262+01:00GENER JA ÉS HISTÒRIA. BALANÇ.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
S'ha acabat el mes de gener i passo balanç a aquest inici de 2018, un any en què els meus esforços van encaminats al <a href="http://www.challenge-madrid.com/" target="_blank">Challenge Madrid</a> del 23 de setembre, amb l'objectiu de millorar les meves prestacions de l'edició del 2017. <br />
El primer que he fet ha estat un recompte dels entrenaments. Des de l'1 de gener fins al dia abans de la cursa vaig sumar 2.291 quilòmetres de córrer a peu, 2.973 quilòmetres en bicicleta i 60.000 metres de natació, una xifra que confio superar quan arribi el moment.<br />
En aquests tres primers mesos, però, sempre aniré bastant al darrere, ja que ara fa un any encara no havia nascut en Nil (2 de març) i la meva llibertat de moviments era bastant més gran que actualment. Així doncs, anirem a pams. Els números queden així:<br />
221,4 km. de córrer (299,6 km., l'any passat).<br />
259,8 km. de bici (318,7 km., l'any passat).<br />
0 m. de natació (4.750 m., l'any passat).<br />
<br />
Després de la lesió al bessó que em va deixar sense San Silvestre Vallecana, cada setmana he anat augmentant el quilometratge (11, 55, 57, 60) i ara veig que, tot i que a ritmes molt lents, començo a anar per bon camí.<br />
A nivell ciclista, la pluja m'ha impedit sortir algun dels dies que tenia indicats, però intento entrar en rutina.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDIY1RkdUWp5q0GRSgg31BqpQiyWXPr2ApqIWfvSIov663NuFMkvv2CudW3GKY0Vm-aOgfYxW-Knm7N3WlxNi6uF9MUz7fF7tUpHesWIz0BE80sH9Rr3VaRQAS47YQAbjijKg4GQMULS0/s1600/7d67283d-8fbd-4695-ab4f-c15d713a6215.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="977" data-original-width="1296" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDIY1RkdUWp5q0GRSgg31BqpQiyWXPr2ApqIWfvSIov663NuFMkvv2CudW3GKY0Vm-aOgfYxW-Knm7N3WlxNi6uF9MUz7fF7tUpHesWIz0BE80sH9Rr3VaRQAS47YQAbjijKg4GQMULS0/s320/7d67283d-8fbd-4695-ab4f-c15d713a6215.jpg" width="320" /></a></div>
El compte pendent continua sent la natació. És la disciplina que menys considero, de cara a la triatló de llarga distància, sí. Però m'hi hauré d'anar posant. El meu compromís, de cara al mes de febrer, és tornar a la piscina.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: red;">ENERO YA ES HISTORIA. BALANCE.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Se acabó el mes de enero y paso balance a este inicio de 2018, un año en el que mis esfuerzos van encaminados al <a href="http://www.challenge-madrid.com/" target="_blank">Challenge Madrid</a> del 23 de septiembre, con el objetivo de mejorar mis prestaciones de la edición de 2017.<br />
<br />
Lo primero que he hecho ha sido un recuento de los entrenamientos. Desde el 1 de enero i hasta el día antes de lacarrera, sumé 2.291 kilómetros a pie, 2.973 kilómetros en bicicleta y 60.000 metros de natación, una cifra que confío superar cuando llegue el momento. En estos tres primeros meses, sin embargo, siempre iré bastante por detrás, ya que ahora hace un año todavía no habían nacido Nil (2 de marzo) y mi libertad de movimientos era bastante más grande que actualmente. Así pues, iremos a palmos. Los números quedaron así:<br />
221,4 km. de correr (299,6 km., el año pasado).<br />
259,8 km. de bici (318,7 km., el año pasado).<br />
0 m. de natación (4.750 m., el año pasado).<br />
<br />
Después de la lesión en el gemelo que me dejó sin San Silvestre Vallecana, cada semana he ido aumentando el kilometraje (11, 55, 57, 60) y ahora veo que, a pesar de que los hago a ritmos muy lentos, empiezo a encontrar el camino correcto.<br />
A nivel ciclista, la lluvia me ha impedido salir alguno de los días que tenía indicados, pero intento entrar en rutina.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDIY1RkdUWp5q0GRSgg31BqpQiyWXPr2ApqIWfvSIov663NuFMkvv2CudW3GKY0Vm-aOgfYxW-Knm7N3WlxNi6uF9MUz7fF7tUpHesWIz0BE80sH9Rr3VaRQAS47YQAbjijKg4GQMULS0/s1600/7d67283d-8fbd-4695-ab4f-c15d713a6215.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="977" data-original-width="1296" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDIY1RkdUWp5q0GRSgg31BqpQiyWXPr2ApqIWfvSIov663NuFMkvv2CudW3GKY0Vm-aOgfYxW-Knm7N3WlxNi6uF9MUz7fF7tUpHesWIz0BE80sH9Rr3VaRQAS47YQAbjijKg4GQMULS0/s320/7d67283d-8fbd-4695-ab4f-c15d713a6215.jpg" width="320" /></a></div>
Mi cuenta pendiente sigue siendo la natación. Es la disciplina que menos considero, de cara al triatlón de larga distancia, sí. Pero me tendré que ir preparando. Mi compromiso, de cara al mes de febrero, es volver a la piscina.Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-25612334016910365092018-01-03T15:04:00.002+01:002018-01-03T15:04:10.921+01:00MALEÏDA LESIÓ, MENYS CÓRRER I MÉS BICI<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
Tenia un objectiu (baixar de 37'30") i dues bales (Aranjuez i la San Silvestre Vallecana). Però quan me'l vaig plantejar no vaig pensar, en cap moment, que una lesió m'impediria plantar-me a la línia de sortida de cap de les dues curses per batre'l. I així va ser. Aquelles molèsties al bessó, que ben bé no són al besó, sinó en un dels tendons rotulians, m'han festiguejat les festes nadalenques. El Dia de Nadal, com cada 25 de desembre, vaig pujar a la Carretera de les Aigües, per fer la tradicional rodadeta per cremar torrons. I no vaig passar dels 4,5 quilòmetres. Encara no havia fet net.<br />
<br />
Des que he tornat a Madrid, els dolors s'han anat reduint i, ara, gairebé són inapreciables. Però he decidit enfortir una mica abans de tornar a córrer (sempre "tornar a córrer"). I a banda de recuperar el pilates a casa, he tornat a agafar la bicicleta. Des del <a href="https://tornaracorrer.blogspot.com.es/2017/09/atacs-de-rampa-al-challenge-madrid.html" target="_blank">Challenge de Madrid</a>, el 24 de setembre, només havia fet 3 dies de ciclisme, el tenia totalment abandonat. Fins aquest dilluns passat, que vaig decidir que no hi havia millor manera per començar l'any que sortint a rodar un parell d'horetes. Rovellat de cames, pesat de panxa i amb un vent molest, però la sensació de fer esport (després d'un període de convalescència) no pot ser més meravellosa.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbpexm1dgW7VHbpYejCxQ5yQNUGKQfFsIoTVlTYEJL9JDgSQe8MvqY_ieKnBzpvcFjg0qtKKPmZAcan7wFvJgC515Grz8fehCf2vbiug6H8nfnTM2e4eGb79YAI3pc6aBC-EdIfpYLwlE/s1600/IMG_20180101_123732.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbpexm1dgW7VHbpYejCxQ5yQNUGKQfFsIoTVlTYEJL9JDgSQe8MvqY_ieKnBzpvcFjg0qtKKPmZAcan7wFvJgC515Grz8fehCf2vbiug6H8nfnTM2e4eGb79YAI3pc6aBC-EdIfpYLwlE/s320/IMG_20180101_123732.jpg" width="240" /></a></div>
I, a partir d'ara, quan pugui tornar a córrer, correré. Però amb una fórmula que mai hauré d'abandonar: "menys córrer i més bici".<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;">MALDITA LESIÓN, MENOS CORRER Y MÁS BICI</span><br />
<span style="color: red; font-size: large;"><br /></span>
Tenía un objectivo (bajar de 37'30") y dos balas (Aranjuez y la San Silvestre Vallecana). Pero cuando me lo planteé no pensé, en ningún momento, que una lesión me impediria plantarme en la línea de salida de ninguna de las dos carreras para batirlo. Y así fue. Aquellas molesties en el gemelo, que no están exactamente ahí, sino en uno de los tendones rotulianos, me han fastidiado las fiestas navideñas. El día de Navidad, como cada 25 de diciembre, subí a la Carretera de les Aigües, para el tradicional rodaje para quemar turrones. Y no pasé de los 4,5 kilómetros. Todavía no estaba a punto.<br />
<br />
Desde que he regresado a Madrid, los dolores han ido menguando y ahora casi son inapreciables. Sin embargo he decidido fortalecer la zona antes de volver a correr (siempre se trata de "tornar a córrer" (volver a correr)). Y además de recuperar las sesiones de pilates en casa, he vuelto a coger la bicicleta. Desde que competí en el <a href="https://tornaracorrer.blogspot.com.es/2017/09/atacs-de-rampa-al-challenge-madrid.html" target="_blank">Challenge de Madrid</a>, el 24 de septiembre, sólo había hecho tres entrenamientos de ciclismo, lo tenía totalmente abandonado. Hasra este lunes pasado, cuando decidí que no había una mejor manera de empezar el año que saliendo a rodar un par de horitas. Oxidado de piernas, pesado de barriga y con un viento molesto, pero la sensación de hacer deporte (después de un periodo de convalecencia) no puede ser más placentera.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbpexm1dgW7VHbpYejCxQ5yQNUGKQfFsIoTVlTYEJL9JDgSQe8MvqY_ieKnBzpvcFjg0qtKKPmZAcan7wFvJgC515Grz8fehCf2vbiug6H8nfnTM2e4eGb79YAI3pc6aBC-EdIfpYLwlE/s1600/IMG_20180101_123732.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbpexm1dgW7VHbpYejCxQ5yQNUGKQfFsIoTVlTYEJL9JDgSQe8MvqY_ieKnBzpvcFjg0qtKKPmZAcan7wFvJgC515Grz8fehCf2vbiug6H8nfnTM2e4eGb79YAI3pc6aBC-EdIfpYLwlE/s320/IMG_20180101_123732.jpg" width="240" /></a></div>
Y a partir de ahora, cuando pueda volber a correr, correré. Pero lo haré con una fórmula que no debería abandonar nunca: "menos correr y más bici".<span style="color: red; font-size: large;"></span><br />
<div>
<br /></div>
<span style="color: red; font-size: large;"><br /></span>Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-10023234740428963552017-12-16T20:11:00.001+01:002017-12-16T20:11:04.440+01:00KO I ADÉU A ARANJUEZ. NOMÉS EM QUEDA UNA BALA<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
Divendres al matí havia quedat amb en Francesc Guim. Sempre és interessant compartir quilòmetres amb el cosí bo. De tant en tant, quan s'apropa a Madrid per feina, m'avisa i fem una volta pel Retiro. Però ahir, així que vaig entrar al parc, em vaig adonar que m'acabava de lesionar. Uns metres abans d'arribar-hi vaig sentir una fiblada al besó esquerre. El múscul (o algun tendó) es va contreure i ja no va deixar de fer-me mal. Amb en Francesc, doncs, va ser un hola i adéu. No vam córrer junts, me'n vaig tornar cap a casa, gairebé arrossegant-me.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXoUK0OUREEWyQtrzXbdI_qKyaf0m9fR87DXUIs5nbZ6hyphenhyphenhGi92OlPkc8bvYZDHHbH-jrnggnguTQ9p4Rmcm7CAcyRTw2VmkCu-0fGEAgBMU8ErBZEDxTNpXESvGh61NPTiMNLHZcANyc/s1600/IMG-20171216-WA0005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="972" data-original-width="1296" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXoUK0OUREEWyQtrzXbdI_qKyaf0m9fR87DXUIs5nbZ6hyphenhyphenhGi92OlPkc8bvYZDHHbH-jrnggnguTQ9p4Rmcm7CAcyRTw2VmkCu-0fGEAgBMU8ErBZEDxTNpXESvGh61NPTiMNLHZcANyc/s320/IMG-20171216-WA0005.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A les portes del Retiro amb en Francesc</td></tr>
</tbody></table>
<br />
La lesió no em permetrà córrer demà la <a href="http://www.carrerapopulararanjuez.com/" target="_blank">Carrera Popular Villa de Aranjuez</a>, on tenia previst intentar baixar de 37'30", el meu repte per a aquesta recta final del 2017. Els entrenaments d'aquests últims deu dies em feien pensar que podia estar a prop d'aconseguir-ho. Però em quedaré amb les ganes de saber-ho. I, sobretot, ese m'escapa una de les dues bales que tenia. Ara, ho hauré d'apostar tot a la Sant Silvestre Vallecana.<br />
Això, sempre i quan em recuperi. Al cap i a la fi aquesta, i no cap altra, és la prioritat número 1.<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;">KO Y ADIÓS A ARANJUEZ. SÓLO ME QUEDA UNA BALA</span><br />
<br />
El pasado viernes, por la mañana, había quedado con Francesc Guim. Siempre es interesante compartir kilómetros con el primo bueno. De vez en cuando se pasa por Madrid, por trabajo, me avisa y damos una vuelta por el Retiro. Pero ayer, tan buen punto llegué al parque, supe que me acababa de lesionar. Unos metros antes de llegar sentí un pinchazo en el gemelo izquierdo. El músculo (o algún tendón) se contrajo y ya no dejó de dolerme. Con Francesc, pues, sólo fue un hola y adiós. No corrimos juntos, me volví hacia casa, casi arrastrándome.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXoUK0OUREEWyQtrzXbdI_qKyaf0m9fR87DXUIs5nbZ6hyphenhyphenhGi92OlPkc8bvYZDHHbH-jrnggnguTQ9p4Rmcm7CAcyRTw2VmkCu-0fGEAgBMU8ErBZEDxTNpXESvGh61NPTiMNLHZcANyc/s1600/IMG-20171216-WA0005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="972" data-original-width="1296" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXoUK0OUREEWyQtrzXbdI_qKyaf0m9fR87DXUIs5nbZ6hyphenhyphenhGi92OlPkc8bvYZDHHbH-jrnggnguTQ9p4Rmcm7CAcyRTw2VmkCu-0fGEAgBMU8ErBZEDxTNpXESvGh61NPTiMNLHZcANyc/s320/IMG-20171216-WA0005.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En la puerta del Retiro, con Francesc</td></tr>
</tbody></table>
<br />
La lesión me impedirá correr mañana la <a href="http://www.carrerapopulararanjuez.com/" target="_blank">Carrera Popular Villa de Aranjuez</a>, en la que tenía previsto intentar bajar de 37'30, mi reto para esta recta final de 2017. Los entrenamientos de estos últimos diez días me hacían pensar que podía estar cerca de conseguirlo. Pero me quedaré con las ganas de saberlo. Y, sobretodo, se me escapa una de las dos balas que tenía. Ahora, lo tendré que apostar todo a la Sant Silvestre Vallecana.<br />
Eso, siempre y cuando me recupere. Al fin y a cabo ésta, y no otra, es la prioridad número 1.Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-40415328474222868352017-12-04T01:42:00.001+01:002017-12-13T23:00:35.941+01:00DESCOBRINT LA TRAMUNTANA A LA MITJA DE FIGUERES<span style="color: red; font-family: TiemposText-Regular; font-size: small;">(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)</span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Si corres una cursa al desert del Sàhara, molt probablement se t'omplirà el cos de granees de sorda. </span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Si en corres una al País Basc no t'haurà de sorprendre que et caigui un aiguat i acabis ben xop.</span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Amb aquestes premises no cal que us digui res de l'Empordà, oi?</span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Era evident que a la Mitja de Figueres hi caria vent. Ho sabíem tots, estàem avisats. No ens podem queixar. Jo, com a mínim, no ho faré. És més, tot al contrari, penso que és un aspecto que la Mitja de Figueres hauria d'explotar.</span><br />
<br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Oi que els corredors busquem reptes diferents, durs i esgotadors? Doncs la Tramuntana reuneix tots aquests al·licients. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitzvjt1cVH9hhA21aU4sA3zDo5RIH5MD5oVj_oBi_Ov7Ue5ythwevgNlCOn_RNRU_I72Jt1WPgqFew9VrLAbBLrP-GJN50YqRci25NvK33t5wkmii-nLAaZSgs3b65lpuODjhxavvXpu4/s1600/tramuntana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="301" data-original-width="576" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitzvjt1cVH9hhA21aU4sA3zDo5RIH5MD5oVj_oBi_Ov7Ue5ythwevgNlCOn_RNRU_I72Jt1WPgqFew9VrLAbBLrP-GJN50YqRci25NvK33t5wkmii-nLAaZSgs3b65lpuODjhxavvXpu4/s320/tramuntana.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Avui he viscut una experiència nova i única, un enfrontament directe amb el vent. La Tramuntana baixa del nord, directament del Pirineu, però no ho fa en una sola direcció, ho fa a ràfegues, fet que el converteix en més imprevisible, totalment incontrolable. </span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Des del quilòmetre 5 de la cursa he anat tot sol. Sense grup, sense para-vent. Allà només érem el vent i jo. M'entrava de dreta a esquerra, amb una força inusual, i em costava un munt mantenir-me en els límits de l'asfalt. Pensava que allò era complicat però poc abans d'arribar a Peralada, a la meitat de la cursa he enxampat a un corredor figuerenc que m'ha advertit que hauríem d'afrontar dos quilòmetres i mig del pitjor vent de tota la mitja.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAp4h0e_mt1rl98TWh9sjTxXnfsngMmlYE3FTgncu5WzEUnbZ03yDLSR6O5NuMoFBBgGrHyqwpwR8UzBARRm0oUQDYmNo_efpx46BXq8iY_EGJAMmh3LT9auBBQ3ik5us8H62a7YHA4RE/s1600/20171203_121314.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAp4h0e_mt1rl98TWh9sjTxXnfsngMmlYE3FTgncu5WzEUnbZ03yDLSR6O5NuMoFBBgGrHyqwpwR8UzBARRm0oUQDYmNo_efpx46BXq8iY_EGJAMmh3LT9auBBQ3ik5us8H62a7YHA4RE/s320/20171203_121314.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">No m'ho he cregut.</span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">I m'he endut una plantofada brutal en tota la cara. Al mateix lloc on em colpejava la Tramuntana. He passat dels 4'00"/km als 4'48"/km, en un tres i no res. El cos endavant, dibuixant una diagonal, el cap intentant amagar-se mirant a terra i els braços mantenint l'equilibri.</span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Si alguna cosa se'm resisteix, m'enganxa. Si em fa patir, m'atrau. </span><span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">He lluitat tant contra el vent, que quan em tocava gaudir-lo i volar, quan m'empenyia per l'esquena, m'he quedat sense forces per treure'n profit. Cada dia s'aprèn alguna cosa, diuen...</span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Al final he acabat el 31è, en 1h24'57", el dia que he descobert la Tramuntana. El dia que he après a valorar els atletes empordanesos, aquells que s'entrenen dia rere dia amb aquestes adversitats, que enforteixen el cos...i l'ànima.</span><br />
<span style="background-color: white;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; font-family: TiemposText-Regular; font-size: 18px; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: TiemposText-Regular; font-size: 18px; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: TiemposText-Regular; text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: large;">DESCUBRIENDO LA TRAMONTANA EN LA MITJA DE FIGUERES</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: TiemposText-Regular; text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;"><span style="font-family: -webkit-standard;">Si corres una </span>careara en el desierto del Sáhara, muy probablemente se te llenará el cuerpo de granos de arena</span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;"><span style="font-family: -webkit-standard;">Si la que corres es en el País Vasco, no debería sorprenderte que te caiga una tempestad y acabes totalmente empapado. </span></span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;"><span style="font-family: -webkit-standard;">Con estas premisas no hace falta que te diga nada del Empordà, verdad?</span></span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;"><span style="font-family: -webkit-standard;"><br /></span></span>
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;"><span style="font-family: -webkit-standard;">Era evidente que en la Mitja de Figueres habría viento. Lo sabíamos todos, estábamos avisados. No nos podemos quejar. Yo, como mínimo, no lo haré. Es más, todo lo contrario, </span></span><span style="background-color: transparent; font-size: medium;">pienso que es un aspecto que la Mitja de Figueres debería explotar. Verdad que los corredores buscamos retos distintos, duros y agotadores? Pues la Tramontana reúne todos estos alicientes.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitzvjt1cVH9hhA21aU4sA3zDo5RIH5MD5oVj_oBi_Ov7Ue5ythwevgNlCOn_RNRU_I72Jt1WPgqFew9VrLAbBLrP-GJN50YqRci25NvK33t5wkmii-nLAaZSgs3b65lpuODjhxavvXpu4/s1600/tramuntana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="301" data-original-width="576" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitzvjt1cVH9hhA21aU4sA3zDo5RIH5MD5oVj_oBi_Ov7Ue5ythwevgNlCOn_RNRU_I72Jt1WPgqFew9VrLAbBLrP-GJN50YqRci25NvK33t5wkmii-nLAaZSgs3b65lpuODjhxavvXpu4/s320/tramuntana.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Hoy he vivido una experiencia nueva y única, un enfrentamiento con el viento. La Tramontana baja del norte. Directamente del Pirineo, pero no lo hace en una sola dirección, lo hace a ráfagas, un hecho que lo convierte en más imprevisible y totalmente incontrolable.</span><br />
<br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Desde el kilómetro 5 de carrera he ido solo. Sin grupo, sin una pantalla protectora. Ahí solamente estábamos el viento y yo. Me entraba de derecha a izquierda, con una fuerza inusual, y me costaba un montón mantenerme en los límites el asfalto. Pensaba que aquello era complicado, pero poco antes de llegar a Peralada, a mitad de carrera, he atrapado a un corredor de Figueres que me ha advertido que estábamos a punto de afrontar dos kilómetros y medio del peor viento de toda la media.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAp4h0e_mt1rl98TWh9sjTxXnfsngMmlYE3FTgncu5WzEUnbZ03yDLSR6O5NuMoFBBgGrHyqwpwR8UzBARRm0oUQDYmNo_efpx46BXq8iY_EGJAMmh3LT9auBBQ3ik5us8H62a7YHA4RE/s1600/20171203_121314.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAp4h0e_mt1rl98TWh9sjTxXnfsngMmlYE3FTgncu5WzEUnbZ03yDLSR6O5NuMoFBBgGrHyqwpwR8UzBARRm0oUQDYmNo_efpx46BXq8iY_EGJAMmh3LT9auBBQ3ik5us8H62a7YHA4RE/s320/20171203_121314.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">No le he creído. </span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Y me he llevado un tortazo brutal en toda la cara. El mismo sitio donde me golepaba la Tramontana. He pasado de los 4'00"/km a los 4'48"/km, en un abrir y cerrar de ojos. El cuerpo tirado hacia adelante, dibujando una diagonal, la cabeza intentando esconderse, mirando hacia el suelo y los brazos manteniendo el equilibrio.</span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Si alguna cosa se me resiste, me atrapa. Si me hace sufrir, me atrae. He luchado tanto contra el viento que cuando me tocaba disfrutar de él y volar, cuando me empujaba por la espalda, me he quedado sin fuerzas para sacarle provecho. Cada día se aprende alguna cosa, dicen...</span><br />
<br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;">Al final he acabado el 31o, en 1h24'57", el día en el que he descubierto la Tramontana. El día que he aprendido a valorar a los atletas del Ampurdán, aquellos que se entrenan día tras día en estas condiciones adversas, que fortalecen el cuerpo y el alma.</span><br />
<span style="font-family: TiemposText-Regular; font-size: medium;"><br /></span>Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-44439372408238329202017-12-01T00:23:00.001+01:002017-12-01T00:23:20.220+01:00BUSCANT UN PUNT DE FORMA PER A LA MITJA DE FIGUERES<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
Gairebé quatre setmanes sense escriure al blog. 25 dies sense notícies, per falta de temps. El que sí que he pogut fer és anar trampejant per entrenant-me. Menys del que hauria volgut, però tampoc em queixo. L'objectiu segueix sent baixar de 37'30" en un 10.000 en aquest 2017, però abans d'intentar-ho, aquest cap de setmana faré una incursió en els 21K, a la <a href="https://www.mitjafigueres.org/" target="_blank">Mitja de Figueres</a>.<br />
<br />
Sense pretensions, amb ganes de gaudir de la distància, amb il·lusió per tornar a competir a Catalunya, en una cursa de nova creació, que es va estrenar l'any passat, i que té un futur il·lusionant al davant. Fa pinta que farà fred i que no plourà, però el que serà una incógnita fins l'últim moment és el vent. A l'Empordà, ja se sap, hi bufa la Tramuntana. Els de fora, estem tots avisats. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3d8seP6klxCUKTsZN9OWfIHbod2LYvrwBY6RwmPIti361XLWegC0AQZxAHE2Nkp6fMwcy4pYVxLEIxjSAHSmDhyYRi1npi0HJC5nuZ2XMaxdKoF2sYSb2IoI2nJMqxywDHP461CfLOQ8/s1600/IMG-20170324-WA0006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3d8seP6klxCUKTsZN9OWfIHbod2LYvrwBY6RwmPIti361XLWegC0AQZxAHE2Nkp6fMwcy4pYVxLEIxjSAHSmDhyYRi1npi0HJC5nuZ2XMaxdKoF2sYSb2IoI2nJMqxywDHP461CfLOQ8/s320/IMG-20170324-WA0006.jpg" width="180" /></a></div>
Des que vaig superar la lesió dels genolls que em va tenir 3 anys parat, he corregut tres mitges maratons:<br />
<br />
9/12/2016 / <a href="http://tornaracorrer.blogspot.com.es/2016/12/dit-i-fet-mitja-marato-de-villaverde.html" target="_blank">Villaverde</a> - 1:23'36"<br />
30/1/2017 / <a href="https://tornaracorrer.blogspot.com.es/2017/01/12109-la-mitja-de-getafe.html" target="_blank">Getafe</a> - 1:20'59"<br />
5/2/2017 / <a href="https://tornaracorrer.blogspot.com.es/2017/02/fort-vent-la-mitja-de-les-vies-verdes.html" target="_blank">Vías Verdes Arganda</a> - 1:24'30"<br />
<br />
Per molt que vulgui recordar temps pretèrits en què corria a altres ritmes i el meu cos aguantava el que li demanés, els anys no perdonen. I aquesta és la meva realitat actual, sempre per damunt de l'1:20'.<br />
<br />
Estic pesat, lent i sense xispa. No em canso però tampoc em veig fresc.<br />
Ara bé, avui he fet el millor entrenament des que vaig acabar el <a href="https://tornaracorrer.blogspot.com.es/2017/09/patiment-recompensat-en-el-challenge.html" target="_blank">Challenge de Madrid</a>. En un circuit on només hi tinc referències dels últims dos anys, al parc del Conde Orgaz, aquest matí he fet la meva segona millor marca de sempre 13'13", a només 10" del rècord, que vaig aconseguir a mitjans del passat mes de gener, poc abans de la Mitja de Getafe. És a dir, content. Sí, molt, pero no aspiro a baixar d'1:22'00". Confio quedar-m'hi a prop.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;">BUSCANDO UN PUNTO DE FORMA PARA LA MEDIA DE FIGUERES</span><br />
<br />
Casi cuatro semanas sin escribir en el blog. 25 días sin noticias, por falta de tiempo. Lo que sí que he podido hacer es ir robarle tiempo al tiempo para entrenarme. Menos del que habría deseado, pero tampoco me quejo. El objetivo sigue siendo bajar de 37'30" en un 10.000 antes de fin de año. Pero voy a abrir un paréntesis y este fin de semana haré una incursión en los 21K, en la <a href="https://www.mitjafigueres.org/" target="_blank">Media de Figueres</a>.<br />
<br />
Sin pretensiones, con ganas de disfrutar de la distancia, con ilusión por volver a competir en Catalunya, en una carrera de nueva creación, que se estrenó el año pasado, y que tiene un futuro ilusionante por delante.<br />
Tiene pinta que hará frío y que no lloverá, pero lo que será una incógnita hasta el último momento es el viento. En el Empordà, ya se sabe, sopla la Tramuntana. Los que vamos de fuera, estamos todos avisados.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3d8seP6klxCUKTsZN9OWfIHbod2LYvrwBY6RwmPIti361XLWegC0AQZxAHE2Nkp6fMwcy4pYVxLEIxjSAHSmDhyYRi1npi0HJC5nuZ2XMaxdKoF2sYSb2IoI2nJMqxywDHP461CfLOQ8/s1600/IMG-20170324-WA0006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3d8seP6klxCUKTsZN9OWfIHbod2LYvrwBY6RwmPIti361XLWegC0AQZxAHE2Nkp6fMwcy4pYVxLEIxjSAHSmDhyYRi1npi0HJC5nuZ2XMaxdKoF2sYSb2IoI2nJMqxywDHP461CfLOQ8/s320/IMG-20170324-WA0006.jpg" width="180" /></a></div>
Desde que superé la lesión en las rodillas que me tuvo 3 años parado, he corrido tres medios maratones:<br />
<br />
9/12/2016 / <a href="http://tornaracorrer.blogspot.com.es/2016/12/dit-i-fet-mitja-marato-de-villaverde.html" target="_blank">Villaverde</a> - 1:23'36"<br />
30/1/2017 / <a href="https://tornaracorrer.blogspot.com.es/2017/01/12109-la-mitja-de-getafe.html" target="_blank">Getafe</a> - 1:20'59"<br />
5/2/2017 / <a href="https://tornaracorrer.blogspot.com.es/2017/02/fort-vent-la-mitja-de-les-vies-verdes.html" target="_blank">Vías Verdes Arganda</a> - 1:24'30"<br />
<br />
Por mucho que quiera recordar tiempos pretéritos, en los que corría a otros ritmos y mi cuerpo aguantaba lo que le pidiese, los años no perdonan. Y esa es mi realidad actual, siempre por encima de la 1:20'<br />
<br />
Estoy pesado, lento y sin chispa. No me canso, pero tampoco me veo fresco.<br />
Sin embargo, sorprendentemente, hoy he realizado el mejor entrenamiento desde que acabé el <a href="https://tornaracorrer.blogspot.com.es/2017/09/patiment-recompensat-en-el-challenge.html" target="_blank">Challenge de Madrid</a>. En un circuito en el que tengo referencias durante los dos últimos años, el parque del Conde Orgaz, esta mañana he hecho mi segunda mejor marca de siempre, 13'13", a sólo 10" del récord, que conseguí a mediados del pasado mes de enero, poco antes de la Media de Getafe. Es decir, contento. Sí, mucho. Pero no aspiro a bajar de 1:22'00. Confío estar cerca de esos números.Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-82174125240299633362017-11-05T20:00:00.003+01:002017-11-05T21:42:51.650+01:0010.000 DE LA CARRERA GO FIT: NOT SO FAR (NO TAN LLUNY)<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
En base a les sèries que havia estat fent aquestes dues últimes setmanes no em veia capaç de baixar de 39'00" en la primera cursa post Challenge Madrid. Però com tots els corredors ja ho sabem, quan ens posem un dorsal sempre anem més ràpid. La competició ens fa volar!!!<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi5XzAtU4q_hBSn_4ujPkFrMVe9Mr2coFaNPSobIXWXb1w1OWtKKeJr7Gi0ckOwUC9TxhfcSuAhAwanftCJSGkXZj_LzqCiEaKw4tWcMxkEsZBehi0uY0PQqHuWuezWDX27ex1EdCYXeU/s1600/IMG_20171105_101619.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi5XzAtU4q_hBSn_4ujPkFrMVe9Mr2coFaNPSobIXWXb1w1OWtKKeJr7Gi0ckOwUC9TxhfcSuAhAwanftCJSGkXZj_LzqCiEaKw4tWcMxkEsZBehi0uY0PQqHuWuezWDX27ex1EdCYXeU/s320/IMG_20171105_101619.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Matinal atlètica - Tornar a córrer</td></tr>
</tbody></table>
La Carrera Go Fit d'avui començava a les nou del matí (m'encanta que les curses comencin aviat!!!), així que m'he llevat ben d'horeta i m'he apropat al barri de Moncloa, a la zona on anys enrere hi havia l'estadi d'atletisme de Vallehermoso (que, malauradament, va ser demolit). La prova consta d'un primer 4.000 molt ràpid, amb una clara tendència descendent, en què s'arriba gairebé fins a Cibeles, i una segona part més complicada en què vas recuperant el desnivell perdut anteriorment.<br />
Després de molt de temps, avui he fet una cursa conservadora (generalment surto a fons i quan se m'acaba la benzina, miro d'aguantar com puc). Coneixedor del que m'esperava, no m'he deixat endur per la riuada d'atletes, de tal manera que pujant la Castellana he recollit alguns cadàvers. I en l'últim quilòmetre, he tingut forces per avançar alguna altra posició.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwLGSrcjhESwbAAmoLWp9y0Az7MHUNvO5auB_EDAxWqerMbERDnK9ATQEf8Pt4p6hacXiVWo9cM0cqjkOyTbxMiZAKZlqkBOpxMCLUguOUKPLkLObfD4iXSo3tTx7n1AGgwxK1MAwTa5g/s1600/IMG-20171105-WA0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwLGSrcjhESwbAAmoLWp9y0Az7MHUNvO5auB_EDAxWqerMbERDnK9ATQEf8Pt4p6hacXiVWo9cM0cqjkOyTbxMiZAKZlqkBOpxMCLUguOUKPLkLObfD4iXSo3tTx7n1AGgwxK1MAwTa5g/s320/IMG-20171105-WA0001.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb Flor de Triatló a l'arribada - Tornar a córrer</td></tr>
</tbody></table>
El temps a la línia d'arribada, 38'35", a una mitjana de 3'52"/km. He fet 52" més que l'any passat, però les sensacions que em queden són una mica millors. Com deia en entrades anteriors, tinc un repte en ment, a intentar superar abans de cap d'any: baixar de 37'30" en un 10K. Doncs ara ja sé de quin punt surto. Em sobren, només, 66 segons.<br />
Aquest matí m'ha fet especial il·lusió córrer amb els "Panis", els germans Paniagua, que fa relativament poc temps que han provat el verí atlètic. En Toñín ha cobert la distància en poc més dels 45' i en David, en 51' pelats. D'aquí a finals del 2017, ells també milloraran (bastant més que jo).<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVJV8icn5_rydaKCt4I9wv-1YRTZoFYuZjFAqQiRrkRTmKFiPtUNM2S-khS3OXP98FOiy1eWnDaqqigxgsWadqzzRUBzB7vKOXhhhsPn07SyTrEy32oHr7yTgaXtMoTJDuWx2Mc39hHdk/s1600/IMG-20171105-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVJV8icn5_rydaKCt4I9wv-1YRTZoFYuZjFAqQiRrkRTmKFiPtUNM2S-khS3OXP98FOiy1eWnDaqqigxgsWadqzzRUBzB7vKOXhhhsPn07SyTrEy32oHr7yTgaXtMoTJDuWx2Mc39hHdk/s320/IMG-20171105-WA0000.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Toñín, David i Sebas - Tornar a córrer</td></tr>
</tbody></table>
L'anècdota lletja de la jornada l'ha protagonitzat el cotxe de cap de cursa. El tret de sortida ha enganxat el conductor del vehicle amb els pixats al ventre, no tenia el motor engegat i s'ha vist superat per tots els corredors. Una imatge insòlita que convindria corregir de cara al futur.<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;"><br /></span>
<span style="color: red; font-size: large;">10.000 DE LA CARRERA GO FIT: NOT SO FAR (NO TAN LEJOS)</span><br />
<span style="color: red; font-size: large;"><br /></span>
En base a les series que había hecho estas dos últimas semanas, no me veía capacitado para bajar de 39'00" en la primera carrera post Challenge Madrid. Pero, como sabemos todos los corredores, cuando nos ponemos un dorsal siempre vamos más rápido. La competición nos hace volar!!!<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi5XzAtU4q_hBSn_4ujPkFrMVe9Mr2coFaNPSobIXWXb1w1OWtKKeJr7Gi0ckOwUC9TxhfcSuAhAwanftCJSGkXZj_LzqCiEaKw4tWcMxkEsZBehi0uY0PQqHuWuezWDX27ex1EdCYXeU/s1600/IMG_20171105_101619.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi5XzAtU4q_hBSn_4ujPkFrMVe9Mr2coFaNPSobIXWXb1w1OWtKKeJr7Gi0ckOwUC9TxhfcSuAhAwanftCJSGkXZj_LzqCiEaKw4tWcMxkEsZBehi0uY0PQqHuWuezWDX27ex1EdCYXeU/s320/IMG_20171105_101619.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Matinal atlética - Tornar a córrer</td></tr>
</tbody></table>
La Carrera Go Fit de hoy empezaba a las nueve de la mañana (me encanta que las carreras empiecen pronto!!!), así que he madrugado y me he acercado al barrio de Moncloa, en una zona en la que años atrás se emcontraba el estadio de atletismo de Vallehermoso (que, desgraciadamente, fue derruido). La prueba consiste en un primer 4.000 muy rápido, con una clara tendencia descendente, en la qu se llega casi hasta Cibeles, y una segunada parte más complicada, en la que vas recuperando el desnivel perdido anteriormente.<br />
Después de mucho tiempo, hoy he hecho una carrera conservadora (generalmente salgo fuerte y cuando se me funden los plomos...aguanto a lo que puedo). Conocedor de lo que tenía por delante, no me he dejado llevar por la marea de atletas, de tal manera que cuando he llegado a la subida de la Castellana he ido recogiendo cadáveres. Y en el último kilómetro he tenido fuerzas suficientes para avanzar más posiciones.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwLGSrcjhESwbAAmoLWp9y0Az7MHUNvO5auB_EDAxWqerMbERDnK9ATQEf8Pt4p6hacXiVWo9cM0cqjkOyTbxMiZAKZlqkBOpxMCLUguOUKPLkLObfD4iXSo3tTx7n1AGgwxK1MAwTa5g/s1600/IMG-20171105-WA0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwLGSrcjhESwbAAmoLWp9y0Az7MHUNvO5auB_EDAxWqerMbERDnK9ATQEf8Pt4p6hacXiVWo9cM0cqjkOyTbxMiZAKZlqkBOpxMCLUguOUKPLkLObfD4iXSo3tTx7n1AGgwxK1MAwTa5g/s320/IMG-20171105-WA0001.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Con Flor de Triatló, en meta - Tornar a córrer</td></tr>
</tbody></table>
El tiempo en la línea de llegada, 38'35", a una media de 3'52"/km. He tardado 52" más que el año pasado. Sin embargo, las sensaciones que me quedan son un poco mejores. Como decía en entradas anteriores, tengo un reto en mente (que quiero superar antes de fin de año): bajar de 37'30" en un 10K. Pues ahora ya sé en qué punto estoy. Me sobran, solamente, 66 segundos.<br />
<br />
Esta mañana me ha hecho especial ilusión correr con los "Panis", los hermanos Paniagua, que hace relativamente poco tiempo que han probado el veneno atlético. Toñín ha cubierto la distancia en poco más de los 45' y David, en 51' raspaditos. De aquí a finales de 2017, ellos también mejorarán (bastante más que yo).<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVJV8icn5_rydaKCt4I9wv-1YRTZoFYuZjFAqQiRrkRTmKFiPtUNM2S-khS3OXP98FOiy1eWnDaqqigxgsWadqzzRUBzB7vKOXhhhsPn07SyTrEy32oHr7yTgaXtMoTJDuWx2Mc39hHdk/s1600/IMG-20171105-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVJV8icn5_rydaKCt4I9wv-1YRTZoFYuZjFAqQiRrkRTmKFiPtUNM2S-khS3OXP98FOiy1eWnDaqqigxgsWadqzzRUBzB7vKOXhhhsPn07SyTrEy32oHr7yTgaXtMoTJDuWx2Mc39hHdk/s320/IMG-20171105-WA0000.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Toñín, David y Sebas - Tornar a córrer</td></tr>
</tbody></table>
La anécdota fea de la jornada la ha protagonizado el coche de cabeza de carrera. El disparo de salida ha pillado al conductor del vehículo despistado, sin tener el motor arrancado, y se ha visto superado por los corredores. Una imagen que habría que intentar corregir de cara al futuro.Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-33083662094867249232017-11-01T20:43:00.001+01:002017-11-01T20:43:30.345+01:00SÈRIES, PUJADES, TEST DE 5K...I ARRIBA LA PRIMERA CURSA<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
Després de molts mesos fent entrenaments combinats, de llarga distància, de resistència i de cansament acumulat, ara torno a gaudir de córrer de la manera que sempre m'ha agradat. El repte de baixar de 37'30" en 10K abans de cap d'any, m'ha fet canviar els entrenaments. Les últimes dues setmanes gairebé no he passat de sessions de 10.000 metres, una distància que, això sí, he anat fent en temps cada vegada més ràpids.<br />
He combinat sèries de 1.000 (3'43, 3'42, 3'43 i 3'43 (rec. 2')) amb voltes a l'exigent circuit del parc de Conde Orgaz (on ja he aconseguit la 5a millor marca de sempre (només fa un any i 2 mesos que hi vaig), 13'25", a 23" del rècord absolut) i amb el test de 5K del Retiro d'aquest matí, 19'52", que me deixa clar que tinc molta feina a fer.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge4gVEehOYD-8M2ZiD0t-AEWwRcSOv4vtJ83_8vE2EE6u_w6vAxtmTcNQ1ZKpcrTinmCF0f5IStCDkg-ZS9bS0OqyoPP-SBo2lmQMUCjbVen8QrKKD1cYN4qJuYKVKwsO5fuGJaJ7u07E/s1600/Captura+de+pantalla+2017-11-01+a+la%2528s%2529+20.29.08.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="659" data-original-width="1391" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge4gVEehOYD-8M2ZiD0t-AEWwRcSOv4vtJ83_8vE2EE6u_w6vAxtmTcNQ1ZKpcrTinmCF0f5IStCDkg-ZS9bS0OqyoPP-SBo2lmQMUCjbVen8QrKKD1cYN4qJuYKVKwsO5fuGJaJ7u07E/s320/Captura+de+pantalla+2017-11-01+a+la%2528s%2529+20.29.08.png" width="320" /></a></div>
Per això m'he inscrit a la <a href="http://www.carreragofit.es/" target="_blank">Carrera Go Fit</a>, que es farà aquest diumenge al barri de Vallehermoso, de Madrid. L'any passat, amb un bagatge més gran d'entrenaments ràpids, vaig fer 37'43". No m'hi aproparé, ni de bon tros. De fet, estaré content si baixo de 39'00. Perquè, com deia Dylan, "times they are a changin'".<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;">SERIES, SUBIDAS, TEST DE 5K...Y LLEGA LA PRIMERA CARRERA</span><br />
<span style="color: red; font-size: large;"><br /></span>
Tras muchos meses haciendo entrenamientos combinados para triatlón, de larga distancia, de resistencia y con mucho cansancio acumulado, ahora vuelvo a disfrutar de correr de la manera que siempre me ha gustado. El reto de bajar de 37'30" en 10K antes de que acabe el año, me ha hecho cambiar los entrenamientos. Las últimas dos semanas apenas he pasado de sesiones de 10.000 metros, una distancia que, eso sí, he ido haciendo en tiempos cada vez más rápidos.<br />
He combinado series de 1.000 (3'43, 3'42, 3'43 y 3'43 (rec. 2')) con vueltas al exigente circuito del parque de Conde Orgaz (donde ya he conseguido la 5a mejor marca de siempre (sólo hace un año y dos meses que entreno ahí), 13'25", a 23" del record absoluto) y con el test de 5K del Retiro, de esta mañana, 19'52", que me deja claro que tengo mucho que entrenar.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge4gVEehOYD-8M2ZiD0t-AEWwRcSOv4vtJ83_8vE2EE6u_w6vAxtmTcNQ1ZKpcrTinmCF0f5IStCDkg-ZS9bS0OqyoPP-SBo2lmQMUCjbVen8QrKKD1cYN4qJuYKVKwsO5fuGJaJ7u07E/s1600/Captura+de+pantalla+2017-11-01+a+la%2528s%2529+20.29.08.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="659" data-original-width="1391" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge4gVEehOYD-8M2ZiD0t-AEWwRcSOv4vtJ83_8vE2EE6u_w6vAxtmTcNQ1ZKpcrTinmCF0f5IStCDkg-ZS9bS0OqyoPP-SBo2lmQMUCjbVen8QrKKD1cYN4qJuYKVKwsO5fuGJaJ7u07E/s320/Captura+de+pantalla+2017-11-01+a+la%2528s%2529+20.29.08.png" width="320" /></a></div>
Por este motivo me he inscrito en la <a href="http://www.carreragofit.es/" target="_blank">Carrera Go Fit</a>, que tendrá lugar este domingo en el barrio de Vallehermoso, de Madrid. El año pasado, con un bagaje más amplio de entrenamientos rápidos, hice 37'43". No me acercaré, ni en broma. De hecho, estaré contento si bajo de 39'00. Porque, como decía Dylan "times they are a changin'".Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-40066650555060484822017-10-22T19:46:00.003+02:002017-10-22T19:46:56.880+02:00PRIMERES SÈRIES DES DE...FEBRER!!!<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<span style="color: red;"><br /></span>
Tenia ganes d'exprimir-me una mica, de demanar-li al cos alguna cosa més que els rodatges progressius que he estat fent aquests últims mesos, on m'interessava més sumar quilòmetres que no pas fer-ne de qualitat. Però el Challenge Madrid ja és història. El nou objectiu a mig termini (sub 37'30 en 10.000) requereix un canvi en els entrenaments.<br />
<br />
Aquesta setmana he fet el "clic". D'una banda, tres sessions de 10 quilòmetres, a ritmes de 4'29"/km, 4'21"/km i 4'17"/km (cada dia una mica més ràpidament). I de l'altra, les primeres sèries des de fa molt de temps, al parc del Retiro. Només en vaig fer quatre, totes de mil metres, amb una recuperació de 2 minuts entre cadascuna.<br />
<br />
Quan començo de zero m'agrada saber que només puc millorar. Aquesta tranquil·litat no es repetirà en els següents entrenaments, on intentaré superar-me, així que en gaudeixo molt. Bé, gaudeixo i pateixo, com a mi m'agrada, ja que qualsevol cosa em costa més del compte. El resultat d'ahir em satisfà: 3'52, 3'50, 3'47 i 3'47.<br />
<br />
Tinc ganes de tornar-hi, ho faré la setmana que ve. I també recuperaré el <a href="https://tornaracorrer.blogspot.com.es/2017/02/el-5000-del-retiro.html" target="_blank">test de 5.000 del Retiro</a>. El que no tinc clar és quan podré anar a la pista d'atletisme de Pozuelo. Allà vaig fer les últimes sèries fins les d'ahir, el 22 de febrer. Estava finet. Amb en Jero en Rubén i en Pirri, vam fer 9.600 metres (1.000-1.200-1.600-2.000-1.600-1.200-1.000), a ritmes d'entre 3'34"/km (la més ràpida) i 3'45"/km (la més lenta). En totes les sèries la recuperació va ser de 90".<br />
<br />
No són temps brutals.<br />
<br />
Però ara mateix, estic a anys llum.<br />
<br />
Això sí, intentaré anar-m'hi apropant.<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="color: red; font-size: large;">PRIMERAS SERIES DESDE...FEBRERO!!!</span><br />
<span style="color: red;"><br /></span>
Tenía ganas de exprimirme un poco, de pedirle al cuerpo alguna cosa más que los rodajes progresivos que he estado haciendo estos últimos meses, en los que me interesaba más sumar kilómetros que kilómetros de calidad. Pero el Challenge Madrid ya es historia. El nuevo objetivo a medio plazo (sub 37'30 en 10.000) requiere de un cambio en los entrenamientos.<br />
<br />
Esta semana he hecho el "click": Por una parte, tres sesiones de 10 kilómetros, a ritmos de 4'29"/km, 4'21"/km y 4'17"/km (cada día un poco más rápido). Y por otra, las primeras series desde hace mucho tiempo, en el parque del Retiro. Sólo hice cuatro, todas ellas de mil metros, con una recuperación de 2 minutos entre cada una de ellas.<br />
<br />
Cuando empiezo de cero me gusta saber que sólo puedo mejorar. Esta tranquilidad no se repetirá en los siguientes entrenamientos, en los que intentaré superarme, así que lo voy disfrutando. Bueno, disfruto y sufro, como a mí me gusta, ya que qualquier exigencia me cuesta más de la cuenta. El resultado de ayer me satisface: 3'52, 3'50, 3'47 y 3'47.<br />
<br />
Tengo ganas de volver a hacerlo. Iré la semana que viene. Y también tengo intención de recuperar el <a href="https://tornaracorrer.blogspot.com.es/2017/02/el-5000-del-retiro.html" target="_blank">test de 5.000 del Retiro</a>. Lo que no tengo claro es cuándo podré ir a la pista de atletismo de Pozuelo. Ahí hice mis últimas series, hasta las de ayer, el 22 de febrero. Estaba finito. Con Jero, Rubén y Pirri, hicimos 9.600 metros (1.000-1.200-1.600-2.000-1.600-1.200-1.000) a ritmos de entre 3'34"/km (la más rápida) y 3'45"/km (la más lenta). En todas las series la recuperación fue de 90".<br />
<br />
No son tiempos brutales.<br />
<br />
Pero ahora mismo, estoy a años luces.<br />
<br />
Eso sí, intentaré irme acercando.Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-78899134794715823072017-10-15T17:54:00.005+02:002017-10-15T17:54:47.353+02:00RESSETEJAR PER DECIDIR: EL 2018 REPETIRÉ AL CHALLENGE MADRID<span style="color: red;">(Traducción al castellano al final del artículo)</span><br />
<br />
Vaig acabar totalment esgotat. El refredat que vaig enganxar els dies abans del Challenge Madrid es va desenvolupar en tota la seva expressió després de la prova i m'ha fet passar tres setmanes una mica complicades. Tot just aquesta he començat a aixecar cap.<br />
<br />
Entre mocs i esternuts he tingut molt temps per pensar.<br />
<br />
Després de creuar la meta a la Puerta del Sol vaig dir-me que no tornaria a fer una triatló de llarga distància. El tram de natació m'havia posat dels nervis i no veia necessari repetir.<br />
Necessitva ressetejar, tant el cap com el cos, per poder tornar a començar. Motivar-me una altra vegada. I avui, en una sortida en bici per les carreteres de l'est de Madrid, ho he posat tot en ordre.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg7MS8hlsUzM1tPzEjtoHFh75D436d35zi45U36Nh_bwEJ9ZKKL7-xuBwpBMpeYPgQly37Z72DWOFUYjJhBLQMPDFlvG9qMW5b37Tpa3btOLcIlaKH6l000Wq8eohnqadY74M38HxR590/s1600/IMG_20171015_155416.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg7MS8hlsUzM1tPzEjtoHFh75D436d35zi45U36Nh_bwEJ9ZKKL7-xuBwpBMpeYPgQly37Z72DWOFUYjJhBLQMPDFlvG9qMW5b37Tpa3btOLcIlaKH6l000Wq8eohnqadY74M38HxR590/s320/IMG_20171015_155416.jpg" width="320" /></a></div>
A què dedicaré els entrenaments a partir d'ara?<br />
<br />
Aquests últims mesos he guanyat resistència però també he perdut ritme, he perdut velocitat. Des que va néixer en Nil, a començaments de març, no he tornat a fer sèries i no he corregut cap mil per sota de 3'45". Tinc ganes de tornar-hi. Per això, per motivar-me, m'he proposat intentar baixar de 37'30 en un 10.000 abans de cap d'any.<br />
<br />
I després, què?<br />
<br />
La vida és superar-se. I una bona manera de saber si pots fer-ho és tornar a fer allò que ja has fet i comparar els resultats. Estic convençut que sóc capaç de millorar els temps que vaig fer al Challenge Madrid. Sóc conscient de les errades que vaig cometer durant la prova. Però no n'hi ha prou de dir-ho. Per això he decidit tornar a Buitrago de Lozoya l'any que ve.<br />
<br />
Perquè em va encantar la prova, perquè mantenen el circuit de bici (amb tots els ports), perquè em cau a prop de casa, perquè m'agraden els reptes a llarg termini, perquè l'ambient a l'arribada va ser fantàstic i pèrquè estic segur que el 2018 serà, fins i tot, millor...<br />
<br />
M'han aconsellat que busqui una prova de la franquícia Ironman (i algun dia ho faré), però el que em motiva ara és repetir. L'any que...ve torno al Challenge!!!<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;">RESETEAR PARA DECIDIR: EN 2018 REPETIRÉ EN EL CHALLENGE MADRID</span><br />
<br />
<br />
Acabé totalmente agotado. El resfriado que pillé los días antes del Challenge Madrid se desarrolló en su máxima expresión después de la prueba y me ha hecho pasar tres semanas un poco complicadas. Hasta estos últimos días no he empezado a levantar cabeza.<br />
<br />
Entre mocos y estornudos he tenido mucho tiempo para pensar.<br />
<br />
Tras cruzar la línea de meta en la Puerta del Sol me dije que no volvería a hacer un triatlón de larga distancia. El tramo de natación me había puesto de los nervios y no veía necesario repetir. Necesitaba resetear, tanto el cuerpo como la cabeza, para poder volver a empezar. Motivarme otra vez. Y hoy, durante una salida en bici por las carreteras del este de Madrid, he puesto en orden mis pensamientos.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg7MS8hlsUzM1tPzEjtoHFh75D436d35zi45U36Nh_bwEJ9ZKKL7-xuBwpBMpeYPgQly37Z72DWOFUYjJhBLQMPDFlvG9qMW5b37Tpa3btOLcIlaKH6l000Wq8eohnqadY74M38HxR590/s1600/IMG_20171015_155416.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg7MS8hlsUzM1tPzEjtoHFh75D436d35zi45U36Nh_bwEJ9ZKKL7-xuBwpBMpeYPgQly37Z72DWOFUYjJhBLQMPDFlvG9qMW5b37Tpa3btOLcIlaKH6l000Wq8eohnqadY74M38HxR590/s320/IMG_20171015_155416.jpg" width="320" /></a></div>
A qué dedicaré los entrenamientos a partir de ahora?<br />
<br />
Estos últimos meses he ganado resistencia pero también he perdido ritmo, he perdido velocidad. Desde que nació Nil, a principios de marzo, no he vuelto a hacer series y no he corrido ningún mil por debajo de 3'45". Tengo ganas de volver a ello. Y como acicate me he propuesto intentar bajar de 37'30 en un 10.000 antes de fin de año.<br />
<br />
I después, qué?<br />
<br />
La vida es superarse. Y una buena manera de saber si puedes, es volver a hacer algo que ya hayas hecho y comparar los resultados. Estoy convencido de que soy capaz de mejorar los tiempos que hice en el Challenge Madrid. Soy consciente de los errores que cometí durante la prueba. Sin embargo, no es suficiente con decirlo. Por ello he decidido volver a Buitrago del Lozoya el año que viene.<br />
<br />
Porque me encantó la prueba, porque mantienen el circuito de bici (con todos los puertos), porque me cae cerca de casa, porque me gustan los retos a largo plazo, porque el ambiente en meta fue fantástico y porque estoy seguro de que en 2018 será, incluso, mejor.<br />
<br />
Me han aconsejado que busque una prueba de la franquicia Ironman (y algún día lo haré), pero lo que me motiva ahora es repetir. El año que viene...vuelvo al Challenge!!!Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-87496867277118849762017-09-29T17:27:00.000+02:002017-09-29T17:27:36.221+02:00ATACS DE RAMPA AL CHALLENGE MADRID<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: red;">(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Vaig corrent, al voltant de la mitja marató, després d'haver nedat durant 3.800 metres i d'haver pedalat durant 170 quilòmetres. Només em falta mitja marató més i ja ho tindré al sac. Però de moment el que tinc és calor i set. Molta.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Poc abans d'arribar a un dels avituallaments, demano una ampolla d'aigua i una altra de beguda isotònica. La primera me la penso tirar pel damunt, la segona me la beuré. M'apropo a la carpa, veig com em preparen les ampolles, però quan hi arribo la d'isotònic no encerto a agafar-la i se'm cau a terra. En l'intent d'evitar perdre-la, faig un mal gest, trepitjo malament, freno una mica...i em salta l'isquiotibial de la cama esquerra. Se'm contrau. És una rampa. Noto aquella bola dura i dolorosa que s'instal·la a la part del darrere de la cuixa. Em veig obligat a parar i fer-me alguns massatges a la zona i estirar una mica el múscul.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Tinc sort. El dolor s'esvaeix i el múscul s'estova.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Torno a córrer.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Sóc conscient que s'ha despertat la fera i que no serà l'últim atac de rampa que patiré, abans de creuar la línia d'arribada.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Efectivament, es repeteix unes quantes vegades. Ara, però, ja no necessito fer un gest sobtat perquè tornin les rampes. Venen quan volen. I se'n van així que puc controlar-les.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
La Zaida i en Jero han anat a Madrid Río a veure'm córrer i m'esperen durant una bona estona fins que aparec. Se'ls acudeix fer un vídeo perquè em veiés, en el tram final abans de l'ascens cap a la Puerta del Sol.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
I els isquios pensen que es un bon moment per fer-me quedar malament. I es tornen a disparar, tal i com es pot veure en les imatges.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxPk2TflMExq7EDw0R2nn3llY_Q-DmmmGShiA5Xsiomt4HE1PZKwZ-q7sAcrD2yXLjIlYB7wGszfULbJMWMEw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
I m'aturo. Em faig alguns massatges i estiro una mica. El múscul s'estova i puc tornar a córrer. Sempre hi torno. Sempre hi tornaré.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;">CALAMBRES EN EL CHALLENGE</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Voy corriendo, a la altura del medio maratón, después de haber nadado durante 3.800 metros, después de haber pedaleado durante 170 kilómetros. Sólo me falta medio maratón más y ya lo tendré hecho. De momento, sin embargo, lo único que tengo es calor y sed. Mucha sed.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Poco antes de llegar a unos de los avituallamientos, pido una botella de agua y otra de bebida isotónica. La primera tengo intención de tirármela por encima, la segunda me la beberé. Me acerco a la carpa y veo cómo me preparan las botellas, pero cuando llego no acierto a coger la de isotónico y se me cae al suelo. En el intento de evitar perderla hago un mal gesto, piso mal, freno un poco...y me salta el isquiotibial de la pierna izquierda. Se me contrae. Son calambres. Noto esa bola dura y dolorosa que se instala en la parte trasera del muslo. Me veo obligado a pararme y hacerme algunos masajes en la zona y estirar un poco el músculo. Tengo suerte. El dolor desaparece y el músculo se ablanda.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Vuelvo a correr.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Soy consciente de que se ha despertado la fieray que no será el último ataque de calambres que sufriré antes de llegar a la línea de meta.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Efectivamente, se repite unas cuantas veces. Ahora, sin embargo, ya no es necesario un gesto repentino para que regresen los calambres. Vienen cuando quieren. Y se van cuando consigo controlarlas,</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Zaida y Jero han ido a Madrid Río para verme passar y me esperan durante un buen rato, hasta que aparezco. Se les ocurre hacer un vídeo para que me viese, en el tramo final antes del ascenso hacia la Puertad del Sol.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Y los isquios deciden que es un buen momento para hacerme quedar mal. Y se vuelven a contraer. Y se disparan, tal y como se puede ver en las imágenes.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dww0BjCLUg0V2XiJZPrUV2303qn-gyoXekItZ0xxenLCuvk-hG6gaDrFWtr8tLTqbGrHtvAzSsSVWgxKDDZHg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
Y me paré. Me dí algunos masajes y estiré un poco. El músculo se ablandó y yo pude volver a correr. Siempre vuelvo a correr. Y seguiré haciéndolo.</div>
Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3228440069233016167.post-14723434037692552372017-09-27T00:50:00.003+02:002017-09-27T11:26:45.212+02:00PATIMENT RECOMPENSAT EN EL CHALLENGE MADRID<span style="color: red;">(TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)</span><br />
<br />
I després de més d'onze hores i mitja del Challenge de Madrid, abandono la companyia del riu Manzanares i m'apropo a la Cuesta de la Vega, una pujada de nassos. No vaig ràpid, no. Ni lent, tampoc. A aquestes alçades de cursa, simplement avanço com puc, camí de la Puerta del Sol, on hi ha la línia d'arribada. El centre neuràlgic de Madrid, ple a vessar de gent, es rendeix a una prova esportiva. I allà m'espera en Nil, el meu fill.<br />
Pessigolles a l'estómac, tremolor a les cames i una gran ràfega d'intenses bategades del cor.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglwZdVlXRk399LX5h2V_2DtIOYujgQwVgR2mw1wUWBwx1Lquna-GqqXhq-viLpCWNJSK-LBDswmRlBuPHhPZ2JyFs15E8QmDGqqFiIYZu7axdN6a3VWOuIu8JZBBIHEUrg034-YPVt48Y/s1600/IMG-20170924-WA0014.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglwZdVlXRk399LX5h2V_2DtIOYujgQwVgR2mw1wUWBwx1Lquna-GqqXhq-viLpCWNJSK-LBDswmRlBuPHhPZ2JyFs15E8QmDGqqFiIYZu7axdN6a3VWOuIu8JZBBIHEUrg034-YPVt48Y/s320/IMG-20170924-WA0014.jpg" style="cursor: move;" width="240" /></a></div>
Aquests moments i sensacions inoblidables, però, no els hauria pogut viure si no m'hagués llençat a l'aigua, en el pantà de Riosequillo, a primera hora del matí. Allà començava el meu debut en una prova de llarga distància de triatló.<br />
<br />
Els que seguiu aquest blog ja sabreu que m'agrada nedar, però només si no tinc a gaire gent al meu voltant. Dit això, era evident que no em podia sentir còmode en la sortida del Challenge de Madrid. Els primers 500 metres van ser una tortura. No feia braçada sense sentir una fiblada d'angoixa. Em costava respirar i no hi veia bé. Ansietat.<br />
La cosa va canviar quan vaig conseguir controlar els nervis, em vaig apartar del grup i vaig intentar nedar a la meva, sense pensar en res més que en la referència de la següent boia. Vaig combinar el crol amb la braça i l'esquena (si hagués tingut ulls al clatell hi hauria anat més estona, així, amb el neoprè tenia tot el cos a la superfície i avançava bastant ràpidament). Quan em vaig plantar al final de la segona volta vaig sentir que allà començava un altre Challenge. I que aquell sí que em faria gaudir de debò.<br />
[3.800 metres, 1 hora i 20 minuts]<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghGZ0d_IvGeIwuVLnVdE9qgukCxeHp9CIYpZGKDNrtrxpZubYJU2vPmy763_fn3Fv8SmjmQEidTXSkr6FNUSFyZWTGqHSfHo5TNMCThKz13W-2Wj-xdM3ZrqCCc17gyfQJ4a8pwKsULjA/s1600/IMG-20170926-WA0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1064" data-original-width="1600" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghGZ0d_IvGeIwuVLnVdE9qgukCxeHp9CIYpZGKDNrtrxpZubYJU2vPmy763_fn3Fv8SmjmQEidTXSkr6FNUSFyZWTGqHSfHo5TNMCThKz13W-2Wj-xdM3ZrqCCc17gyfQJ4a8pwKsULjA/s320/IMG-20170926-WA0003.jpg" width="320" /></a></div>
Vaig sortir corrent de l'aigua i mentre em treia les mànigues del neoprè ja veia que allò seria diferent. Vaig passar a més de 10 triatletes abans d'arribar a les carpes per canviar-nos de roba. La gent s'ho premia amb molta calma. Jo, no. Ja havia perdut prou temps.<br />
<br />
Coneixia tots els indrets del recorregut ciclista i havia recuperat tota la confiança. Avançar gent motiva i jo no parava de fer-ho. El primer port que s'havia de pujar era el de Canencia, molt suau en la primera part i amb només 3 quilòmetres una mica exigents. Plantar-me al cim va ser un primer punt d'èxtasi momentani.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGL6agzpzJcB5H_Kog2s0A8QmWMHraD2jTk8v0fGzXfuObd15JONhheX5_44tEViuRxta8pwPZzOPPRkgdQV8rDzBzEkekHWh_QvTQjUhyphenhyphenYef5zqEdlSTdYoRtGunGoeRwGFDqdnf29MA/s1600/IMG-20170924-WA0013.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGL6agzpzJcB5H_Kog2s0A8QmWMHraD2jTk8v0fGzXfuObd15JONhheX5_44tEViuRxta8pwPZzOPPRkgdQV8rDzBzEkekHWh_QvTQjUhyphenhyphenYef5zqEdlSTdYoRtGunGoeRwGFDqdnf29MA/s320/IMG-20170924-WA0013.jpg" width="240" /></a></div>
Després tocava pujar a la Morcuera, el coll més dur dels tres, amb un desnivell mig del 6,8% i alguns trams del 12%. Vaig pujar còmode però la part final se'm va fer bastant més dura del que imaginava. Les forces no són eternes i aquella símptoma no era gens bona. En el descens semblava que m'havia recuperat, però la realitat em va colpejar en la pujada a Cotos. És un port més suau i no té pendents gaire pronunciats. Tot i així, el plat petit i el pinyó gran van ser la combinació ideal per arribar al cim.<br />
<br />
A partir d'allà, 6 quilòmetres de pla fins al port de Navacerrada, on vaig aprofitar per menjar bé, i inici d'un llarg descens. Duia ja més de mitja cursa i pensar-hi em va encoratjar. Vaig revifar. Els quilòmetres passaven ràpidament, els pobles també. Guadarrama, El Escorial, Valdemorillo, Villanueva de la Cañada, Majadahonda, Boadilla del Monte. Enrere quedaven pobles...i també els corredors que m'anava trobant. No em va passar ningú. Vaig arribar a la Casa de Campo amb un enorme somriure. Ja només em faltava córrer una marató.<br />
[169 kms, 6 hores i 22 minuts]<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd0xohy1KCA9Xya3Ur2UhG7JI17qj-IOnCmKjYjb9cAHQmGOXgr2RM1YLo9djF6YQTc34gfKzGtpabtGYQ8Aa2fNsv9T4xsrMjmBP7zs-M-Mn-FRFYCHJyp0ZIj2YHnxXHkwl_m84T_0Y/s1600/IMG-20170924-WA0016.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd0xohy1KCA9Xya3Ur2UhG7JI17qj-IOnCmKjYjb9cAHQmGOXgr2RM1YLo9djF6YQTc34gfKzGtpabtGYQ8Aa2fNsv9T4xsrMjmBP7zs-M-Mn-FRFYCHJyp0ZIj2YHnxXHkwl_m84T_0Y/s320/IMG-20170924-WA0016.jpg" width="240" /></a></div>
En les primeres gambades et sents estrany, les cames s'han d'acostumar al canvi de la bicicleta a córrer a peu. El procés, malgrat tot, va ser bastant ràpid i ben aviat em vaig posar en ritmes al voltant dels 4'50"/km. L'ambient a Madrid Río era espectacular, especialment en la zona central, on es podia veure els triatletes diverses vegades. Al pas per aquell punt els corredors poden caure en la temptació de deixar-se endur pels ànims i accelerar-se en excés. Jo vaig intentar controlar-me. Però no va ser suficient. I a partir del quilòmetre 20 vaig començar a tenir rampes als isquios. No duraven més de deu segons: m'aturava, estirava i tornava a córrer...fins a la següent enrampada. I així, quilòmetre a quilòmetre, avituallament a avituallament, volta a volta, vaig anar completant el que dies enrere només era un somni.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ2jq13aYTPMxGHM0xDW5Rmqgjrt86C3yC0HfbGomsL-yOeiweNgTRhUOcP6CyP-kCvXfj3xmZy6fQ7qRTNx64fSagTl_LIiPseerYNpUA76-WJIg-sZ8jJHaDy8cjaxtqJay1IrIkgaY/s1600/IMG-20170926-WA0004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1064" data-original-width="1600" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ2jq13aYTPMxGHM0xDW5Rmqgjrt86C3yC0HfbGomsL-yOeiweNgTRhUOcP6CyP-kCvXfj3xmZy6fQ7qRTNx64fSagTl_LIiPseerYNpUA76-WJIg-sZ8jJHaDy8cjaxtqJay1IrIkgaY/s320/IMG-20170926-WA0004.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Abandonar la companyia del riu Manzanares va ser l'inici del final. Quan entrava a la <i>calle</i> Mayor, els pèls se'm van començar a posar de punta. Escoltava el meu nom per tot arreu. El duia escrit al dorsal i la gent m'animava amb insistència. L'empenta que sentia era real. Tan real com el meu fill, que era a pocs metres del final, esperant-me per creuar junts sota l'arc que hi havia a l'arribada.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
[41 kms, 3 hores i 46 minuts] </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgI8cjlXkRpxhP-qHmluS0Ivymw1Cwv-_aRd2ZLCz_AsOWC0EMVG06nlnEiVMv5LK_GINo8YFBsKhvwZ5tXe0F9b8vk0nWxMPI64xTyiht4dLbtVG7ZF1krEjJB-shrVJu8Xb_9v3uhLk/s1600/IMG-20170925-WA0011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgI8cjlXkRpxhP-qHmluS0Ivymw1Cwv-_aRd2ZLCz_AsOWC0EMVG06nlnEiVMv5LK_GINo8YFBsKhvwZ5tXe0F9b8vk0nWxMPI64xTyiht4dLbtVG7ZF1krEjJB-shrVJu8Xb_9v3uhLk/s320/IMG-20170925-WA0011.jpg" style="cursor: move;" width="320" /></a></div>
<u>Bonus track-Agraïments</u><br />
A en Mati, per la paciència i els quilòmetres d'acompanyament durant la marató (sempre des de fora del circuit). Va ser testimoni de les rampes.<br />
A en Fabio, en Julián, en Jero, la Zaida, la Belén, la Soraya i l'Edén, pels seus ànims i el seu suport.<br />
A en Juanan, que va agafar el timó d'aquest projecte, que un dia es va dir "Kilómetro 0" i que ara porta la firma "Challenge".<br />
A en Rafa Prado, l'<i>alma mater</i> del club Flor de Triatló, al que pertanyo.<br />
I a la Paz, estimada, companya, parella, amiga i mare.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="color: red; font-size: large;">SUFRIMIENTO RECOMPENSADO EN EL CHALLENGE MADRID</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="color: red; font-size: large;"><br /></span></div>
Y tras más de once horas y media del Challenge de Madrid, abandono la compañía del río Manzanares y me acerco a la Cuesta de la Vega, una subida de narices. No voy rápido, no. Ni lento, tampoco. A estas alturas de carrera, simplemente avanzo como puedo, camino de la Puerta del Sol, donde está situada la línea de llegada. El centro neurálgico de Madrid, lleno a rebosar, se rinde a una prueba deportiva. Y ahí me espera Nil, mi hijo.<br />
Mariposas en el estómago, temblor de piernas y una gran ráfaga de intensos latidos del corazón.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglwZdVlXRk399LX5h2V_2DtIOYujgQwVgR2mw1wUWBwx1Lquna-GqqXhq-viLpCWNJSK-LBDswmRlBuPHhPZ2JyFs15E8QmDGqqFiIYZu7axdN6a3VWOuIu8JZBBIHEUrg034-YPVt48Y/s1600/IMG-20170924-WA0014.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglwZdVlXRk399LX5h2V_2DtIOYujgQwVgR2mw1wUWBwx1Lquna-GqqXhq-viLpCWNJSK-LBDswmRlBuPHhPZ2JyFs15E8QmDGqqFiIYZu7axdN6a3VWOuIu8JZBBIHEUrg034-YPVt48Y/s320/IMG-20170924-WA0014.jpg" style="cursor: move;" width="240" /></a></div>
Estos momentos y sensaciones inolvidables, sin embargo, no habría podido vivirlos si no me hubiese tirado al agua, en el pantano de Riosequillo, a primera hora de la mañana. En ese lugar empezaba mi debut en una prueba de larga distancia de triatlón.<br />
<br />
Aquellos que seguís este blog ya sabréis que me gusta nadar, pero sólo si no hay mucha gente a mi alrededor. Dicho lo cual, era evidente que no me iba a sentir cómodo en la salida del Challenge de Madrid. Los primeros 500 metros fueron una tortura. No daba una brazada sin sentir un pinchazo de angustia. Me costaba respirar y no veía con claridad. Ansiedad<br />
La cosa cambió cuando conseguí controlar los nervios, me aparté del grupo e intenté nadar a mi bola, sin pensar en nada más que en la referencia de la siguiente boya. Combiné crol con los estilos de braza y espalda (si hubiese tenido ojos en el cogote habría ido más rato hacia atrás, el neopreno me mantenía todo el cuerpo en la superficie y avanzaba bastante rápidamente). Cuando me planté al final de la segunda vuelta sentí que ahí empezaba otro Challenge. Y que ese sí que me haría disfrutar de verdad.<br />
[3.800 metros, 1 hora y 20 minutos]<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghGZ0d_IvGeIwuVLnVdE9qgukCxeHp9CIYpZGKDNrtrxpZubYJU2vPmy763_fn3Fv8SmjmQEidTXSkr6FNUSFyZWTGqHSfHo5TNMCThKz13W-2Wj-xdM3ZrqCCc17gyfQJ4a8pwKsULjA/s1600/IMG-20170926-WA0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1064" data-original-width="1600" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghGZ0d_IvGeIwuVLnVdE9qgukCxeHp9CIYpZGKDNrtrxpZubYJU2vPmy763_fn3Fv8SmjmQEidTXSkr6FNUSFyZWTGqHSfHo5TNMCThKz13W-2Wj-xdM3ZrqCCc17gyfQJ4a8pwKsULjA/s320/IMG-20170926-WA0003.jpg" width="320" /></a></div>
Salí corriendo del agua y mientras me quitaba las mangas del neopreno ya me fui dando cuenta de que las cosas estaban cambiando. Avancé a más de 10 triatletas antes de llegar a las carpas para cambiarnos de ropa. La gente se lo tomaba con bastante calma. Yo, no. Ya había perdido bastante tiempo.<br />
<br />
Conocía todos los lugares del recorrido ciclista y había recuperado toda la confianza. Superar a gente motiva. Y yo no paraba de hacerlo. El primer puerto que se subía era el de Canencia, muy suave en la primera parte y con sólo tres kilómetros un poco exigentes. Plantarme en la cima fue un primer punto de éxtasis momentáneo.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGL6agzpzJcB5H_Kog2s0A8QmWMHraD2jTk8v0fGzXfuObd15JONhheX5_44tEViuRxta8pwPZzOPPRkgdQV8rDzBzEkekHWh_QvTQjUhyphenhyphenYef5zqEdlSTdYoRtGunGoeRwGFDqdnf29MA/s1600/IMG-20170924-WA0013.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGL6agzpzJcB5H_Kog2s0A8QmWMHraD2jTk8v0fGzXfuObd15JONhheX5_44tEViuRxta8pwPZzOPPRkgdQV8rDzBzEkekHWh_QvTQjUhyphenhyphenYef5zqEdlSTdYoRtGunGoeRwGFDqdnf29MA/s320/IMG-20170924-WA0013.jpg" width="240" /></a></div>
A continuación tocaba subir a la Morcuera, el puerto más duro de los tres, con un desnivel medio del 6,8% y algunos tramos del 12%. Subí cómodamente pero la parte final se me hizo bastante más dura de lo que imaginaba. Las fuerzas no son eternas y ese síntoma no era nada bueno. En el descenso parecía que me había recuperado pero la realidad me golpeó con fuerza en la subida a Cotos. Es un puerto más suave, sin pendientes pronunciadas. A pesar de ello, el plato pequeño y el piñón grande acabaron siendo la combinación ideal para llegar arriba.<br />
<br />
A partir de ahí, 6 kilómetros de llaneo hasta el puerto de Navacerada, en los que aproveché para comer bien, e inicio de un largo descenso. Llevaba más de media carrera y pensarlo me llenó de coraje. Me reanimé. Los kilómetros pasaban rápidamente, los pueblos también. Guadarrama, El Escorial, Valdemorillo, Villanueva de la Cañada, Majadahonda, Boadilla del Monte...Atrás quedaban pueblos...y corredores. No me pasó nadie. Llegué a la Casa de Campo con una enorme sonrisa. Ya, solamente, me faltaba correr un maratón.<br />
[169 kms, 6 horas y 22 minutos]<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd0xohy1KCA9Xya3Ur2UhG7JI17qj-IOnCmKjYjb9cAHQmGOXgr2RM1YLo9djF6YQTc34gfKzGtpabtGYQ8Aa2fNsv9T4xsrMjmBP7zs-M-Mn-FRFYCHJyp0ZIj2YHnxXHkwl_m84T_0Y/s1600/IMG-20170924-WA0016.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgd0xohy1KCA9Xya3Ur2UhG7JI17qj-IOnCmKjYjb9cAHQmGOXgr2RM1YLo9djF6YQTc34gfKzGtpabtGYQ8Aa2fNsv9T4xsrMjmBP7zs-M-Mn-FRFYCHJyp0ZIj2YHnxXHkwl_m84T_0Y/s320/IMG-20170924-WA0016.jpg" width="240" /></a></div>
En las primeras zancadas te sientes extraño, las piernas tiene que acostumbrarse al cambio de la bici a correr a pie. El proceso, sin embargo, fue bastante rápido y muy pronto me puse en ritmos de 4'50"/km, aproximadamente. El ambiente en Madrid Río era espectacular, especialmente en la zona central, en la que se podía ver a los triatletas varias veces. Al paso por ese punto, los corredores pueden caer en la tentación de dejarse llevar por los ánimos y acelerarse en exceso. Yo decidí controlarme. Per no fue suficiente. Y a partir del kilómetro 20 empecé a tener calambres en los isquiotibiales. No duraban más de diez segundos: me paraba, estiraba y volvía a correr...hasta el siguiente calambrazo. Y así, kilómetro a kilómetro, avituallamiento a avituallamiento, vuelta a vuelta, intenté ir completando lo que días atrás sólo era un sueño.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ2jq13aYTPMxGHM0xDW5Rmqgjrt86C3yC0HfbGomsL-yOeiweNgTRhUOcP6CyP-kCvXfj3xmZy6fQ7qRTNx64fSagTl_LIiPseerYNpUA76-WJIg-sZ8jJHaDy8cjaxtqJay1IrIkgaY/s1600/IMG-20170926-WA0004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1064" data-original-width="1600" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ2jq13aYTPMxGHM0xDW5Rmqgjrt86C3yC0HfbGomsL-yOeiweNgTRhUOcP6CyP-kCvXfj3xmZy6fQ7qRTNx64fSagTl_LIiPseerYNpUA76-WJIg-sZ8jJHaDy8cjaxtqJay1IrIkgaY/s320/IMG-20170926-WA0004.jpg" width="320" /></a></div>
Abandonar la compañía del río Manzanares fue el inicio del fin. Cuando entraba en la calle Mayor, se me empezaron a poner los pelos como escarpias. Escuchaba mi nombre por todas partes. Lo llevaba escrito en el dorsal y la gente me animaba con insistencia. El empuje que sentía era real. Tan real como mi hijo, que estaba a pocos metros de meta, esperándome para cruzar juntos el arco de llegada.<br />
[41 kms, 3 horas y 46 minutos]<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgI8cjlXkRpxhP-qHmluS0Ivymw1Cwv-_aRd2ZLCz_AsOWC0EMVG06nlnEiVMv5LK_GINo8YFBsKhvwZ5tXe0F9b8vk0nWxMPI64xTyiht4dLbtVG7ZF1krEjJB-shrVJu8Xb_9v3uhLk/s1600/IMG-20170925-WA0011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgI8cjlXkRpxhP-qHmluS0Ivymw1Cwv-_aRd2ZLCz_AsOWC0EMVG06nlnEiVMv5LK_GINo8YFBsKhvwZ5tXe0F9b8vk0nWxMPI64xTyiht4dLbtVG7ZF1krEjJB-shrVJu8Xb_9v3uhLk/s320/IMG-20170925-WA0011.jpg" width="320" /></a></div>
<u>Bonus track-Agradecimientos</u><br />
A Mati, por su paciencia y por los kilómetros de acompañamiento (siempre desde fuera del circuito). Fue testigo de los calambres.<br />
A Fabio, Julián, Jero, Zaida, Belén, Soraya y Edén, por sus ánimos y su apoyo.<br />
A Juanan, que cogió el timón de este proyecto, que un día se llamó "Kilómetro 0" y que ahora lleva la firma "Challenge".<br />
A Rafa Prado, <i>alma mater</i> del club Flor de Triatló, al que orgullosamente pertenezco.<br />
Y a Paz, amada, compañera, pareja, amiga y, ahora también, madre.Sebas Guimhttp://www.blogger.com/profile/18114238321409892945noreply@blogger.com0