De vegades ens agrada enganyar-nos a nosaltres mateixos. Jo ho intento, però sovint en sóc massa conscient. En el cas que us explicaré tinc claríssim que les dades no tenen importància. Tot i així, m'encanta tenir-les en compte. Aquesta setmana he començat els entrenament per a la Marató de Donostia i, en els canvis que vull fer, he començat a prendre'm referències a ritme. La primera va ser en el 5.000 que hi ha al Retiro. Dimarts vaig fer-lo en 19'12 i avui dijous, en 18'36. Tot i que es tracta d'un temps molt lluny de l'objectiu final, la millora considerable m'ha deixat un somriure als llavis que no m'acabo de treure.
Però tot plegat és un engany. A començaments de temporada el marge de millora és sempre molt gran i hi ha molts factors a tenir en compte: córrer després de dinar o fer-ho a primera hora del matí, sortir a veure-les venir o intentar millorar una referència anterior...
Demà divendres descanso i dissabte i diumenge correré a Barcelona (un 5.000 de tornada a les Aigües sí que caurà, i tant!!!), de cara al següent cap de setmana estaria bé trobar alguna cursa a Madrid o rodalies.
Sebas, collonut. Jo el finde estic a Bcn i llegint les teves cròniques ja m'havia entrat el cuquet de fer precisament el 5000 e tornada; creus que podrem quedar? jo apunto a dissabte a primera hora,dels temps possibles ja no en parlo. Després de Monegros estic lent, lent, lent. Parlem, fiera.
ResponEliminaA mi em va passar una cosa semblant quant vaig estar preparant la Marató de Bcn , als primers dies feies les series al ritme que em tocaven , i anava sobrat , vaig decidir fer-les a ritme una mica mes ràpid , però les setmanes anaven passant i els kms s´acumulen a les cames i les series ja no eren tant fàcils de fer , i vaig tornar a fer les series al ritme que em tocaven .
ResponEliminaÀnims i endavant !
Joan Castellà, i ara en fas, de sèries?
ResponEliminaJo en vull fer, algun dia, però de moment em conformo de córrer 5.000 i prendre temps. Necessito ritme!!!
Una abraçada.