13 quilòmetres ahir al Retiro i 24 avui a l'el·líptica. Al parc feia molt que no hi anava, els tres quilòmetres que hi ha des de casa meva eren una distància excessiva d'asfalt per posar en perill la recuperació. Però ara estic molt millor i vaig cremant etapes. Al Retiro hi havia fet sessions molt dures a primeríssima hora del matí, amb pluja, vent, amb neu i fred...I recuperar-ho ara és motiu d'alegria. A l'hora que hi vaig anar només hi havia populars-populars, ja que sorprenentment ningú em va avançar. I què? Mmmmmmmmm...sóc competitiu fins i tot lesionat!!!! Nooooooooooooooooooooooo!!! Espero no picar-me amb ningú (quan arribi el moment), saber deixar passar i seguir la meva evolució, que al cap i a la fi és la que compta.
D'altra banda, l'el·líptica es passa amb facilitat, veient alguna pel·lícula, sèrie de televisió (ara estic seguint "Two feet under") o, com he fet avui, gaudint del documental sobre Luis Enrique i companyia durant l'Iron Man de Frankfurt. Per cert, m'ha cridat l'atenció l'escassetat d'imatges del dia D durant la prova...no sé si algú que l'hagi vist conicidirà amb mi en aquest sentit, però se'm fa estrany que recorrin tant a les fotos. Imagino que tindrien "problemes tècnics"...De totes maneres em sembla un reportatge molt interessant. Gran vivència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada