M'alegrava, en l'última entrada, pels volts del mes d'octubre de l'any passat, d'haver tornat a fer sèries i sentir-me fort, ràpid i en creixement. A partir d'allà, només vaig anar a pitjor. Lesions, refredats, grips...i només ara, fa dues o tres setmanes, he començat a veure una mica de llum al final del túnel. De fet, la setmana passada ,vaig córrer 62 quilòmetres!!! Una xifra que no assolia des de finals d'octubre. I això ja és motiu d'alegria (encara que els ritmes siguin molt més lents...).
L'altre motiu d'alegria me l'ha produït la lectura del llibre 100 històries del córrer, d'en Xavi Bonastre. Diu que en són 100, però en realitat n'hi ha moltes més: és un retrat fidel de la seva vida. Dels bons moments...i dels millors. I també dels dolents, que n'ha hagut de superar. Amb un èxit...realment espectacular. El mateix que li desitjo al seu primer llibre.
Amb en Xavi ens coneixem de fa temps. Hem compartit moltes batalletes, algunes que jo ja havia oblidat, com el fet d'haver-lo acompanyat en la seva millor marca en una mitja marató. D'altres, però, com la Trailwalker2012, segueixen presents. Amb l'Arcadi i en Manuel (el seu àngel de la guarda), vam ser un sol corredor, un equip. Vam gaudir de l'experiència de competir junts, amb un mateix dorsal, en una distància prou llarga com perquè en Xavi escrigui un altre llibre. Repassant aquella vivència he recuperat un parell de fotos significatives. Aquesta primera, en un dels moments de crisi, plantejant-nos de quina manera podíem seguir...si no ens quedaven més forces.
Aquesta segona, a la línia de meta, és la constatació de l'èxit. Les cares d'alegria de tots quatre no les esborra el pas del temps.Més enllà d'aquests records, voldria fer un apunt sobre un d'aquestes històries del córrer d'en Bonastre. Només a un paio afortunat com és ell se li passaria pel cap córrer una marató sense beure un glop d'aigua en tot el matí!!! Es va llevar a un quart de sis del matí i no es va hidratar per no haver de parar a pixar.
I li va sortir bé!!!! Mare meva, Xavi!!!
PD: prepara'n 100 més, que tens una llarga vida com a corredor (això sí...deixa't estar de triplets i repòkers en un cap de setmana)