diumenge, 18 d’agost del 2013

2ª ETAPA DEL GUADARRAMA TRAIL, DESCOBREIXO LA PEÑOTA

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO

Sense càlculs previs, simplement em vaig posar a córrer, seguint el circuit del Guadarrama Trail. Ja ho vaig fer així al Trail de Peñalara i penso que és una bona manera d'entrenar-me. Sortir, avançar, provar-te, tornar.
Si l'altre dia, amb  en David Castaño, vam fer des de l'Escorial fins al refugi de Salamanca, ahir vaig reprendre la ruta.
Vaig deixar el cotxe a l'alto del León, al port de Guadarrama, i vaig desfer camí (cap a l'oest) per anar al punt fins on havia avançat en la primera etapa de reconeixement. Des d'allà vaig tornar a baixar cap al port. En el trajecte es passa per Cabeza Lijar, un punt que marca el límit provincial d'Àvila, Segòvia i Madrid, i en què hi ha un mirador excel·lent. Una mica més endavant, després de creuar la N-VI, vaig pujar cap a la Peñota (1940 metres). Aquesta ascensió, desconeguda per a mi, em va sorprendre de mala manera. La part final és un seguit de rocs que impedeixen córrer i desgasten moltíssim. Em van recordar a l'últim tram de Peñalara. No es fa pesat si vas de passeig, però en cursa ja sé que serà un dels punts delicats de la prova. L'he marcat amb una X ben gran.
Des de la Peñota, si mires cap a l'est, es poden veure la Bola del Mundo i la Maliciosa, dos passos complicats que també formen part del Guadarrama Trail.   
Els dos cims que hi ha al fons, Bola del Mundo i Maliciosa
Baixada del coll cap a l'Alto del León
Vaig fer 26 kms, en 3h40', vaig consumir el litre i mig d'aigua amb Isostar que duia al camelback, un gel i dues barretes. Pot semblar poc, però quan vaig arribar al cotxe vaig beure més de dos litres d'aigua. La migdiada que vaig fer va ser de les històriques. La migdiada, sí. És un dels grans plaers de després de córrer, a nivell d'importància va just al darrere de la reconfortant dutxa d'aigua ben freda!!!)


2ª ETAPA DEL GUADARRAMA TRAIL, DESCUBRO LA PEÑOTA

No hice cálculos previos. Simplemente me puse a correr, siguiendo el circuito del Guadarrama Trail. Ya lo hice así para preparar el Trail de Peñalara y creo que es una buena manera de entrenar. Salir, avanzar, probarte, volver.
Si el otro día, con David Castaño, salimos de San Lorenzo del Escorial y llegamos al refugio de Salamanca, ayer retomé el camino, aunque me vi obligado a repetir tramos, limitado por el acceso en coche. Dejé el coche en el alto del León, en el puerto de Guadarrama, y deshice el camino (hacia el oeste) para llegar al punto donde lo había dejado en la primera etapa de reconocimiento. Desde el Salamanca subí a Cabeza Lijar, un punto que marca el límite provincial de Ávila, Segovia y Madrid. Hay un mirador fantástico. Un poco más tarde, después de cruzar la N-VI, subí a la Peñota (1940 metros). Esta ascensión, desconocida para mí, me sorprendió de mala manera. La parte final es un continuo de rocas enormes que no te dejan correr y, lo que es peor, desgastan muchísimo. Me recordó al último tramo de Peñalara. Si vas de paseo no se hace muy pesado, pero sé que en carrera será uno de los puntos delicados. Lo he marcado con una X.
Desde la Peñota, si miras hacia el este, se pueden ver la Bola del Mundo y la Maliciosa, dos pasos complicados que también forman parte del recorrido del Guadarrama Trail.
Las dos montañas del fondo, Bola del Mundo y Maliciosa
a que llevaCamino de descenso hacia el Puerto de Guadarrama
En total hice 26 kms, en 3h40', me bebí el litro y medio de agua con Isostar que llevaba en el camelback, un gel y dos barritas. Puede parecer poco, sin embargo cuando llegué al coches me tomé dos litros más de agua. La siesta que me regalé volvió a ser de las históricas. Sí, la siesta, uno de los grandes placeres de después de correr...aunque a nivel de importancia siempre va por detrás de la reconfortante ducha con agua fría!!!

dijous, 15 d’agost del 2013

AVANÇARÉ EL DEBUT A LA GUADARRAMA TRAIL RACE

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO

Planificar una temporada atlètica pot ser senzill quan tens una feina "normal", amb horaris d'oficina i caps de setmana lliures, però no ho és tant quan has d'esperar al dijous de la setmana anterior per tenir, i mai del tot assegurat, el calendari de feina. No em queixo. Exposo les dificultats que tinc per preparar una cursa important amb una certa antelació.
En l'última entrada escrivia sobre la Ultra Trail de Collserola i la Marató Costa Daurada. Avui ho faré d'una altra prova que també em ve de gust córrer i que, amb el calendari a la mà, cau una mica més a prop. Com en els altres dos casos, encara no sé si podré participar-hi. Falten justament 50 dies perquè es disputi la Guadarrama Trail Race, una prova de 92 quilòmetres (4.273 metres D+) que s'estrena aquest mes d'octubre. La sortida i l'arribada tenen lloc al monestir del Escorial i el recorregut segueix la part del GR-10 que ronda la serra de Guadarrama.
No he perdut el temps. Aprofitant la festivitat de la Mare de Déu d'agost, me n'he anat cap a San Lorenzo del Escorial, amb en David Castaño, un corredor de muntanya que es guanya la vida com a càmera de televisió. Hem volgut descobrir un primer tram de la prova.
De primeres enfilàvem muntanya amunt cap a Abantos (1.748 metres), però no hem enganxat el camí correcte i hem fet tres quilòmetres de volta.

San Lorenzo del Escorial, des d'Abantos - tornaracorrer.blogspot.com
Un cop allà dalt tot ha estat més senzill, seguint les marques del GR-10, passant pel Pozo de Las Nieves (1.705 m.), el Refugi de las Naranjeras (1.607 m.) i el Refugi de Salamanca (1.764 m.). En aquell punt hem decidit fer mitja volta, afectats per la manca d'aigua i la calor. Dúiem més de 20 quilòmetres. Sort d'un pare muntanyenc, que ens ha regalat un litre d'aigua i ens ha indicat on trobar una font que era relativament a prop. El problema és que gairebé no rajava i ens hem estat 25 minuts per omplir un litre i mig d'aigua...gota a gota.

Des de Las Naranjeras, amb Peguerinos de fons - tornaracorrer.blogspot.com
Ironies del destí, quan feia poc que havíem deixat la font enrere ens ha començat a caure un aiguat que no ens ha abandonat en les dues hores i mitja que hem trigat a tornar. Han estat gairebé cinc hores i mitja de ruta, per fer al voltant de 36 kms (1.700 m. D+), en una jornada en què, he conegut una zona de la sierra per on no havia corregut mai.
Avui se m'ha activat el cos. Tinc ganes de muntanya, tinc ganes de patiment, tinc ganes de tornar a competir. Ara caldrà veure si m'ho puc fer anar bé per combinar-m'ho amb la feina. Però això és una altra història...


AVANZARÉ EL DEBUT EN LA
GUADARRAMA TRAIL RACE

Planificar una temporada atlética puede ser sencillo cuando tienes un trabajo "normal", con horarios de oficina y fines de semana libres. Pero no lo es tanto cuando tienes que esperar a los jueves para saber qué días trabajarás la semana siguiente. No me quejo. Sólo expongo las dificultades que tengo para preparar una carrera importante con una cierta antelación.

En la entrada anterior escribía sobre la Ultra Trail de Collserola y la Marató Costa Daurada. Hoy lo haré sobre otra prueba que también me apetece correr y que, calendario en mano, cae un poquito más pronto. Como me sucede en los otros dos casos, todavía no sé si podré participar. Faltan exactamente 50 días para que se dispute la Guadarrama Trail Race, una prueba de 92 kms. (4.273 metros D+) que se estrena este mes de octubre. La salida y la llegada tendrán lugar en el monasterio del Escorial y el recorrido avanza por la parte del GR-10 que ronda la sierra de Guadarrama.
No he perdido el tiempo. En este festivo 15 de agosto me he escapado a San Lorenzo del Escorial, con David Castaño, un corredor de montaña que se gana la vida como cámara de televisión. Hemos querido descubrir el primer tramo de la prueba.
Hemos salido directos al grano, con una subida explosiva hacia Abantos (1.748 metros). Sin embargo, no hemos encontrado el camino correcto y hemos acabando dando un rodeo de tres kilómetros.

San Lorenzo del Escorial, desde Abantos - tornaracorrer.blogspot.com
Desde Abantos todo ha sido más sencillo, siguiendo las marcas del GR-10, pasando por el Pozo de Las Nieves (1.705 m.), el Refugio de las Naranjeras (1.607 m.) y el Refugio de Salamanca (1.764 m.). En ese punto hemos decidido dar media vuelta, afectados por la falta de agua y el calor. Llevábamos más de 20 kms. Suerte de un padre montañero, que nos ha regalado un litro de agua i nos ha indicado cómo llegar a la fuente más cercana. El problema ha sido que casi no caía agua. Con paciencia, y tras 25 minutos de gota a gota, hemos conseguido llenar un litro y medio de agua (para nosotros) bendita.

Desde Las Naranjeras, con Peguerinos de fondo - tornaracorrer.blogspot.com
Ironías del destino, cuando hacía poco que habíamos dejado la fuente atrás, ha empezado a llover de forma constante e intensa, una tormenta que ya no nos ha abandonado en las dos horas y media que hemos tardado en volver. Han sido casi cinco horas y media de ruta, para hacer unos 36 kms (1.700 m. D+), en una jornada en la que he conocido una zona de la sierra por donde no había corrido nunca.
Hoy se me ha activado el cuerpo. Tengo ganas de montaña, tengo ganas de sufrimiento, tengo ganas de volver a competir. Ahora habrá que ver si me lo puedo combinar con el trabajo. Aunque eso es otra historia...

dijous, 8 d’agost del 2013

OBJECTIUS 2013/2014: MARATÓ COSTA DAURADA I UTCOLLSEROLA

Serà només la pretemporada, però l'he començat avui, 8 d'agost, el dia després que se m'acabessin les vacances d'estiu. M'he passat més de cinc setmanes sense treballar, un llarg espai de temps en què he desconnectat de tot des del primer dia, el 28 de juny, quan vaig viure, amb una enorme alegria, el meu debut en una ultra de muntanya, al Trail de Peñalara.
Arribada a La Granja, en el TP80
...i una bona colla d'entrenaments a pas tranquil, sense mirar el cronòmetre ni la distància. Al Maresme, els Pirineus, Galícia i el Marroc he anat corrent, trotant i caminant. en definitiva, fent exercici. 
Al cim de Sandomedio (Galícia), amb en Jose i la Paz
Ara que s'acaba la bona vida però, miro al futur, em plantejo què vull córrer aquesta temporada i no tinc cap dubte que faré curses de muntanya...però tornaré a la distància de Fil.lípides. El 19 de gener no em vull perdre la Marató Costa Daurada Tarragona 2017. Tret de l'Emmona, de muntanya, a Catalunya només he corregut la Marató de Barcelona. I ja va sent hora de conèixer altres maratons de casa. Abans de plantar-me al Moll de Costa del Port de Tarragona m'agradaria prendre part a l'Ultra Trail Collserola, que es disputarà el 23 de novembre. Però la data no acaba de ser del tot compatible amb la feina...així que hauré d'apurar una mica.
I mentrestant? Aquest vespre he començat amb quatre quilometrets i una mica de gimnàs casolà. En aquestes primeres setmanes vull fer treball d'enfortiment muscular, tant lumbar com d'isquiotibials, per preparar el cos de cara a les sessions intenses que aniran arribant.
 
 
 una mica.