dissabte, 28 de març del 2009
HE AGAFAT EMBRANZIDA
Aquesta setmana he sumat 81 quilòmetres (en cinc dies) i em sento molt bé. La cama s'està portant bé i avui he fet la tirada més llarga en entrenaments des que vaig tornar a córrer: 19 kms. És cert que en cursa ja els havia fet, fa dues setmanes a la mitja fuenlabreña, però fer-ho rodant té un mèrit afegit. No hi ha preparació específica, no hi ha esmorzar previ, no hi ha avituallaments...Avui he fet bona part del circuit de la mitja de Madrid de la setmana vinent. Em conec els carrers de memòria però volia tastar en el terreny com puc anar-me trobant, hi ha zones per on feia temps que no hi corria i m'han quedat clars els punts on podria trobar-me una sorpreseta. Per aquells que hi aneu, us diré que pujant el carrer Sant Engracia s'ha de dosificar una mica, per no arribar fos a la plaça Castilla (els últims metres de Bravo Murillo tenen una mica més de pendent) i després ja comença el descens. Intento no calcular gaire què puc fer diumenge, però és inevitable, com a mínim en mi, fer números al voltant de la marca. La idea, com ja vaig escriuer un dia, és baixar de l'hora i 24 minuts (amb un segon ja em val). Abans de la mitja aniré un parell de dies a esquiar. Sempre i quan no em trenqui res m'anirà molt bé per oxigenar-me una mica.
diumenge, 22 de març del 2009
MOTIVACIÓ EN AUGMENT, SABLES A LA VISTA
Sóc a Barcelona, vaig arribar-hi divendres i avui he corregut a les Aigües, amb en Marc i en Josep Maria, 14 kms. Com sempre ha estat un plaer, malgrat els grups nombrosos de ciclistes...La ciutat em segueix encantant i és per això que hi tornaré, tard o d'hora, perquè veure la ciutat des d'allà dalt, amb el mar de fons, és tot un espectacle. Avui hem rodat suau i ens hem anat creuant amb vells amics i antics companys de curses (Xavi Valls, Jordi Soler, David "ñam-ñam" Martínez...). Això, per descomptat, no em passa a Madrid. L'altre dia vaig deixar el tema que m'anava a la Casa de Campo a fer un nou testet de 3 voltes (12 kms). En vaig quedar molt content, tot i que vaig sentir la cama més del que hauria volgut. El temps final, 50', va ser 1'48" millor que el de la setmana anterior i els parcials dels tres girs també em va deixar un bon gust: 17'07", 16'39 i 16'13" (amb un final a 3'54"). Vaig anar lleugeret i àgil però vaig sentir que baixar amb regularitat de 4 min/km se'm farà més complicat del que m'esperava. Que m'agradaria fer 1h24' a la Mitja de Madrid i si no em poso les piles quedaré decebut. No passa res, temps al temps, que tot surt. Del temps és una de les coses que hi entén el Marc Fontanals. Amb ell volem anar a fer la Marató de Sables de l'any vinent. Parlar-ne és motivar-te i il·lusionar-te, gaudir i créixer. El primer que hem de fer és estudiar les dates, que crec que encara no estan penjades a la pàgina oficial. Quan les pengin hauré de demanar el permís a la feina, seguir entrenant-me i, el més difícil en l'actual temps de crisi, buscar un patrocinador que ajudi a fer possible aquest repte tan complicat.
dimecres, 18 de març del 2009
A PARTIR D'AQUÍ HEM D'ANAR MILLORANT
Ja fa tres dies de la mitja, camino sense problemes i corro amb naturalitat. Dilluns, però, no m'aguantava dret, les agulletes em recordaven cada quilòmetre que havia fet el dia anterior. Tot i això, vaig fer una horeta dalt de l'el.líptica. Sense impactes, és una màquina meravellosa per al "dia després" (i per a tants d'altres). Ahir i avui m'he vestit de curt per fer 12 i 14 kms, i demà tinc previst anar a la Casa de Campo a fer tres voltetes al circuit. I en ment, com no, ja tinc la Mitja de Madrid, que té un desnivell semblant a la de Fuenlabrada però espero fer una mica mès ràpidament. Però encara falten 3 setmanes...
dilluns, 16 de març del 2009
MITJA DE FUENLABRADA O COM ASSUMIR LA NOVA REALITAT
Què fácil que és parlar o escriure i què difícil és actuar. Tenia previst sortir amb calma, des del darrere, al ritme més tranquil que pogués, per anar augmentant-lo a mesura que anessin passant els quilòmetres. Però si ja em costava fer-ho quan estava bé de forma i sortia alguns segons més fort del que tocava...ara que es tractava d’anar a ritmes veritablement lents era demanar-me un impossible. Així que va sonar el tret de sortida vaig veure un munt de gent al meu davant que no es movia, que s’arrossegava durant els primers metres del recorregut. No m’ho vaig pensar dues vegades, vaig sortir de la línia i vaig començar a passar corredors. 4’20” era el ritme previst però el primer quilòmetre ja el vaig passar a 3’52” (a què jugava!!!). El 5.000 el vaig fer en 19’34” i allà va canviar tot. El clàssic dolor abdominal que apareix quan un va a un ritme superior a aquell pel qual està preparat, el conegut “flato”, va fer acte d’aparició. Del 5 al 15, vaig dedicar-hi 42’ (tenint en compte les previsions inicials, era un ritme encara superior als 4’20 que volia dedicar a fer cada quilòmetre. Però veient com anava de finet al començament, va ser un cop anímic). Anava fotut i cada vegada que em recuperava una mica, augmentava el ritme i em tornava a equivocar...La cosa, però, va començar a canviar en el km. 12, on vaig començar a sentir-me millor. Sense presses, vaig anar refent-me, amb orgull i ganes. Des de les cendres i fins a un meritori últim parcial de 20’02” que em va deixar molt satisfet. La línia d’arribada la vaig creuar en 1h 26’24”, en la posició 122. I els dolors als isquios? També els he notat. Esperava patir-los, així que no ve de nou. Demà tinc hora amb l’Angel Tiradas perquè em descarregui les cames...i a tornar a començar, que no ha estat res.
dijous, 12 de març del 2009
CAMES GARRATIBADES, BON SENYAL
Fa un parell de dies que ho noto. Corro lleuger però tinc les cames pesades, mentre estic fent exercici no me n'adono, però a mitja tarda quan torno cap a casa a peu sento les botifarretes que tinc a les cames. I, és clar, m'agrada, vol dir que hi ha una feina feta. Tot i tot. Ahir i avui n'he fet 14 i 15, respectivament. La idea és fer un descans actiu demà divendres (cremant una mica amb l'el.líptica) i dissabte rodar-ne 12 suaus. Ja he reservat hora al fisio per dilluns, segurament estaré bastant fotut així que m'anirà bé que em descarregui una mica. Pel que fa a les sensacions abans del "retorn", no són gens especials. Em fa il.lusió però no és per tirar coets, aniré tan lentet...
Ja era estrany que mai es lesionés. Tot i així em sap greu que en Prats estigui de baixa. Ànims, Joan!!!
Ja era estrany que mai es lesionés. Tot i així em sap greu que en Prats estigui de baixa. Ànims, Joan!!!
dimarts, 10 de març del 2009
DON'T LOOK BACK
No ho facis, no miris enrere...o no miris gaire enrere. Sense comparacions antigues. Una setmana està bé i serveix per veure l'evolució dels entrenaments que he estat fent. No demano gaire, així que amb ben poca cosa estic content. El test de la Casa de Campo va resultar satisfactori. 17'48-17'21-16'37, progressió en totes les voltes, un ritme acceptable en la tercera (4'09"...amb 4'07 el km. més ràpid) i un ritme mig de 4'18.2 en els 12 kms. La tirada final va ser de 16 quilòmetres, la distància més gran de la temporada. En algun tram de pujada vaig sentir els isquios com tibaven, però el tema no va passar d'aquí. I avui no me'n ressenteixo. Sempre havia pensat que en els entrenaments d'aquest retorn no no aniria més ràpid per prevenir dolors i no per temes de respiració o cansament general...i el cas és que ahir, cap al final del test, tenia la sensació de no poder anar més ràpid. Hi ha feina per endavant. I en tinc moltes ganes.
dilluns, 9 de març del 2009
FUENLABRADA, PER RETROBAR-ME
El canvi de xip era necessari, si vull tirar endavant, però agraeixo els ànims del bo dels Guims, el Francesc, és tot un crack. Aquests dies he seguit amb el pla establert. Tinc els 15 assimilats, estic en setmana de cursa, però no faré un entrenament específic. Vull seguir sumant quilòmetres i que el cos em freni o em demani més. Aquesta tarda torno a la Casa de Campo a veure si es produeix una millora, 10 dies després. Tot plegat, el que tinc ganes ara és de córrer ja una cursa, per mi, patir, cansar-me, gaudir...i Fuenlabrada ha estat l'elegida. Avui he pagat la inscripció, 10 euros, barateta. No tinc clar, encara, amb quina samarreta córrer: l'oficial de Catalunya crec que haurà de passar a la història, ja m'ha aguantat prou quilòmetres i ara jo no estaria a l'alçada, no me la mereixo. Me'n queda un gran record, la guardaré, tot sigui com deia al començament, pel canvi de xip.
divendres, 6 de març del 2009
VA SENT HORA DE CANVIAR EL XIP
Vas entrenant-te i no hi penses, però després d'una temporada llarga en blanc, als 34 anys, tornar als números d'abans és quelcom més que una quimera. Si sóc realista, i anava sent hora de tocar de peus a terra, he d'acceptar que ja m'ha passat el tren. Allò de voler fer marques personals en les maratons, mitges o deu mils...ja s'ha acabat. Havia de canviar el xip i ho he fet aquesta setmana, abans que no comenci a il.lusionar-me excessivament. Ahir vaig córrer 15 kms i avui n'he fet 14 més. La setmana que ve vaig a la Mitja de Fuenlabrada (no Fuencarral, com creia) a fer una mitja, però aniré a rodar-la, amb la idea d'anar a 4'25 (+-1h33'). 15 dies més tard faré la de Madrid, amb la intenció de rebaixar una miqueta més aquest temps. Pot ser que faci millors temps i em vinguin ganes de recuperar aquelles marques d'anys enrere. I aquí és on dic, NO!!! Calma. En aquest any i mig he perdut empenta, he guanyat quilos i...m'he fet un any més gran. A més, no m'he recuperat del tot de la lesió, puc recaure en qualsevol moment i millor anar pas a pas. Resignació? No. Vull il.lusionar-me, però començant de zero. I després ja veuré on puc arribar.
diumenge, 1 de març del 2009
TORNAR A LA CASA DE CAMPO
Han passat molts mesos però avui hi he tornat. M'he llevat d'hora i he agafat el cotxe per anar a la Casa de Campo, al circuit del Cerro Garabitas on he fet tants entrenaments de cara a les maratons, un circuit de 4 quilòmetres, exigent, amb pujades i baixades que trenquen el ritme. He fet només dues voltes, però me'n torno amb un molt bon sabor de boca: 35'23 (18'02-17'23), en una mitjana de 4'25.3 i un últim quilòmetre ràpid de 4'13". Millorable però interessant per anar fent boca. Una tercera volta potser hauria suposat massa quilòmetres (tenia el cotxe aparcat lluny i n'he acabat fent 14, rècord de la nova etapa). Tinc un marge gran de millora, però no sé on està el llindar del dolor que em pot anar afectant. Avui ho ha fet a l'inic de la primera volta, però quan s'han escalfat els isquios ha desaparegut. Tinc ganes de sumar quilòmetres, augmentar el ritme...i córrer una mitja marató que hi ha d'aquí a quinze dies a Fuencarral. Potser m'estic embalant, d'acord, però necessito buscar motivacions. Aquesta, després de tant de temps, em sembla una bona opció.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)