Surts a entrenar-te. T’agrada córrer, és el que més t’agrada fer en aquesta vida, però ets conscient que et trobes davant d’una hora (hora i mitja, dues hores...) de soledat, només tu i el cronòmetre, només tu i el que et donin les cames. Primer penses en les sensacions inicials, per assegurar-te que tot marxa bé, que no hi ha molèsties ni dolors, després fas un repàs mental al trajecte que faràs aquell dia, busques un ritme i, aleshores, comencen la mecànica repetitiva. Allò que a la majoria de gent avorreix de córrer i que a d’altres dóna una felicitat completa. Tens la ment en blanc i qualsevol record passa a fer-te una visita: la feina, l’amor, la família, els amics, la música, un llibre, una pel•lícula...la vida.
De vegades dirigim aquests pensaments, però sovint van i vénen sense que els puguem controlar. A mi em passa amb les cançons. Com un disc ratllat se m’apareix un tema, el tararejo mentalment una i altra vegada i, quan intento posar la ment en blanc, se’m torna a presentar. Ahir vaig anar a la Casa de Campo a fer l’últim test llarg de 32, amb les ja clàssiques 7 voltes de 4 kms al circuit de Garabitas. I des del començament de la primera volta em va venir al cap el Bad romance, de Lady Gaga (“I want your loving and I want your revenge. You and me could write a bad romance....”), una cançó molt comercial i repetitiva, però també molt canyera. I, sobretot, m’encanta. Però he de reconèixer que durant dues hores que va durar la tirada se’m va fer excessiu. Vaig intentar canviar a Paolo Nutini, Estopa o d’altres, però ahir era el dia de Lady Gaga...i (tampoc em queixaré) no em va anar gens malament.
Per endur-me millors sensacions que la setmana passada era necessari sortir a un bon ritme d’inici. La primera volta ja la vaig fer per sota de 4 min/km i, una estona després vaig trobar-me amb 12 kms a les cames i una alegria cada cop que mirava el rellotge. Els tres primers parcials (15’53”, 15’49”, 15’39) em van fer pensar que hauria d’afluixar per voluntat pròpia abans que m’ho demanés el cos. Fins aleshores vaig gaudir, no em resultava cap esforç fora del normal. Però a partir de la meitat del recorregut va començar el patiment. Vaig ser conscient que havia d’apretar les dents i córrer ben concentrat, sense despistar-me ni un instant (de vegades se te’n va el cap una estona, creus que estàs mantenint el ritme i quan arribes al punt quilomètric t’emportes la desagradable sorpresa que havies afluixat sense adonar-te’n). No hi va haver regressió i, fins i tot, vaig mantenir-me amb un punt de millora (15’35”, 15’31”, 15’29”) com si el rellotge, en comptes de dur-lo al canell, el tingués a les cames. I, aleshores, arribava l’última volta. Recordava que la setmana passada l’havia fet a 15’10, però no em veia amb cor ni d’apropar-m‘hi. Això va ser el millor del dia. No vaig perdre la fe ni la il•lusió ni les ganes de lluita. Ja acabava, valia la pena un últim esforç...i la recompensa no es va fer esperar (15’06). 28kms a 3’53.6 (la setmana passada els vaig fer a 3'57.1) i una última volta, quan més cansat estava, a 3’46.5. Sensacions immillorables, a dues setmanes de la marató de Barcelona.
diumenge, 21 de febrer del 2010
dissabte, 13 de febrer del 2010
MILLORAR A PAS DE TORTUGA MILLOR QUE FER PASSES ENRERE
Esperava més de l'entrenament d'aquest matí. M'he espavilat per anar ben aviat a la Casa de Campo, a fer un altre test de 28 kms (32 en total), però no n'he acabat del tot satisfet. He millorat, que d'això e stractava, però molt poquet. Fa dues setmanes els vaig fer en 1-51'24" i avui en 1-50'40 (44 segons en 28.000 metres...), rebaixant el que era una mitjana de 3'58.9 a una altra de 3'57.1 cada quilòmetre. Esperava rebaixar-ne tres o quatre, com havia fet en l'anterior ocasió...
Però hi ha altres punts de vista que animen: he començat a córrer a -2ºC i m'ha costat una bona estona agafar un ritme decent. A diferència del primer i el segon test de 28, un cop he trobat el ritme de creuer (que he anat augmentant) avui físicament m'he trobat molt còmode, m'he sentit sempre capaç i si no he tirat més ha estat per reservar-me. Sona a contradicció que em lamenti per no haver fet un millor temps, oi? Ho vull tot. El cas és que he acabat molt fi i l'últim km he anat més ràpid fins i tot que la setmana passada a les Aigües sobre la mateixa distància. Aleshores va ser 3'37, avui 3'32". M'hi he deixat la pell!!!
El que he notat, però, és la duresa de la marató. Comentava en Joan Prats l'altre dia que el dia de la marató és meravellós, gaudeixes sense parar, incomptables sensacions, i que el patiment veritable és el que experimentem en dies com avui. En el meu cas ha estat una tirada de 32 kms, tot sol, en un escenari bonic, del qual conec cada gir, cada pujada, gairebé cada branquilló...però que has de superar una vegada i una altra. Sense dubte, en companyia, hauria estat més senzill.
Però hi ha altres punts de vista que animen: he començat a córrer a -2ºC i m'ha costat una bona estona agafar un ritme decent. A diferència del primer i el segon test de 28, un cop he trobat el ritme de creuer (que he anat augmentant) avui físicament m'he trobat molt còmode, m'he sentit sempre capaç i si no he tirat més ha estat per reservar-me. Sona a contradicció que em lamenti per no haver fet un millor temps, oi? Ho vull tot. El cas és que he acabat molt fi i l'últim km he anat més ràpid fins i tot que la setmana passada a les Aigües sobre la mateixa distància. Aleshores va ser 3'37, avui 3'32". M'hi he deixat la pell!!!
El que he notat, però, és la duresa de la marató. Comentava en Joan Prats l'altre dia que el dia de la marató és meravellós, gaudeixes sense parar, incomptables sensacions, i que el patiment veritable és el que experimentem en dies com avui. En el meu cas ha estat una tirada de 32 kms, tot sol, en un escenari bonic, del qual conec cada gir, cada pujada, gairebé cada branquilló...però que has de superar una vegada i una altra. Sense dubte, en companyia, hauria estat més senzill.
dimecres, 10 de febrer del 2010
BARCELONA ÉS BONA TANT SI SONA COM SI NO
Des que visc a Madrid que sempre m'ha agradat anar a Barcelona. Veure la ciutat i el mar, visitar la família...i, sobretot, córrer a les Aigües. El cap de setmana passat vaig viure-ho tot plegat, amb l'afegitó que ara que començo a estar una mica bé, vaig disfrutar com feia temps. Dissabte van ser 18 kms amb en Prats, a un ritme progressiu que vam tancar amb un últim 4.000 a 3'34" de mitjana. I diumenge, un altre gran dia, en vam fer 32: van ser dues vegades e 28 forts. No és necessari dir que el recorregut és molt més ràpid que el de la Casa de Campo. Tot i així, cobrir la distància en 3'51" de mitjana (últim km en 3'37") parla molt bé de l'evolució que estic vivint en aquest últim mes. Segueixo sense objectius a curt i mig termini. Ho aposto tot a la marató i el que surti benvingut serà. Aquesta setmana treballo dissabte i diumenge així que em costarà molt tornar a complir amb una tirada llarga.
Més enllà de córrer, abans d'ahir vaig anar a veure Avatar en 3D. No sé si regnarà als Oscar però sí que diré que fa molt de temps que veig una pel.lícula tan ben feta. L'únivers que hi creen val moooooolt la pena. Òbviament, us la recomano.
Més enllà de córrer, abans d'ahir vaig anar a veure Avatar en 3D. No sé si regnarà als Oscar però sí que diré que fa molt de temps que veig una pel.lícula tan ben feta. L'únivers que hi creen val moooooolt la pena. Òbviament, us la recomano.
dimecres, 3 de febrer del 2010
M'HO VAIG ESTALVIAR, EN PREPARO UNA DE MILLOR
No vaig anar a la Mitja de Getafe. No era necessari. No calia posar-me a prova. Ho tinc clar, no estava en condicions i tenia més a perdre que a guanyar. No hi vaig anar. El canvi, però, va ser molt positiu. Vaig tornar a la Casa de Campo, que feia mesos que no hi anava, i vaig fer una rodada llarga de 31 kms., 7 voltes al circuit, sempre en progressió, a una mitjana de 4'04". Va ser el fet de tornar a fer un entrenament llarg que em va posar les piles i em va tornar a il.lusionar, així que la setmana següent hi vaig tornar. 7 voltes més, a una mitjana de 3'58.9, 5 segons per quilòmetre més ràpid que l'anterior vegada. Ja estic per damunt dels 100 kms setmanals i, fins i tot, he fet un fartlek, per agafar bons ritmes. No era gaire exigent, 5x3'(rec2'), però m'ha anat molt bé. La Marató de Barcelona és un meset vista i faré el que faci falta per intentar arribar en condicions. Millorar Saragossa'09 és el primer objectiu, però ja s'anirà veient.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)