divendres, 12 de maig del 2017

135 DIES PEL CHALLENGE DE MADRID

Traducción al castellano al final del artículo
Falten 135 dies pel Challenge Madrid, la meva estrena en una triatló de llarga distància.
Van passant les setmanes i les cames em tremolen cada cop més, amb aquest projecte sonat. Alguna vegada se m'havia passat pel cap, però fins que no vaig sortir de la lesió que em va impedir córrer durant més de dos anys i mig, no m'ho vaig plantejar seriosament.
Ara, hi poso ganes, però no puc invertir-hi temps. O, millor dit, no puc invertir tot el temps que m'agradaria. Paternitat recent, se'n diu de la meva excusa. M'entreno amb bastanta regularitat, especialment el sector atlètic. Les altres disciplines les porto una mica coixes, tot i que m'estic familiaritzant amb els més de tres mil metres nedant (a poc a poc seguiré apropant-me fins als 3.800 necessaris) i ja he fet algunes tirades de més de 100 quilòmetres en bicicleta.

De les últimes setmanes hi ha hagut dos entrenaments que han suposat un punt d'inflexió, dux sessions de visualització de la cursa. El primer, va ser en bicicleta, de 135 quilòmetres. Vaig anar a descobrir els últims quilòmetres abans d'arribar a Madrid Río, una zona que sembla que només baixa però que conté trampes incorporades. Aquesta setmana he fet el mateix però en la cursa a peu. L'últim tram abans d'arribar a la Puerta del Sol t'obliga a pujar la duríssima Cuesta de la Vega. La vaig afrontar amb 12 quilòmetres a les cames (i sense negar ni bicicleta) i en vaig tenir prou per adonar-me que allò serà una escabetxina!!!

Falten 135 dies. Només 135 per intentar posar remei a l'inevitable.
I encara no he començat a pujar ports!!!

Falten 135 dies...



135 DÍAS PARA EL CHALLENGE DE MADRID

Faltan 135 días para el Challenge Madrid, mi debut en un triatlón de larga distancia.
Van pasando las semanas y cada vez me tiemblan más las piernas, ante este proyecto loco. Alguna vez se me había pasado por la cabeza, pero no me lo planteé seriamente hasta que no salí de la lesión que me impidió correr durante más de dos años y medio.

Ara le pongo ganas, pero no puedo invertir tiempo, no todo el tiempo que me gustaría. Paternidad reciente, le llamo a la excusa. Me entreno con bastante regularidad, pero básicamente a nivel atlético. Las otras dos disciplinas las llevo un poco cojas, a pesar de que ya me voy familiarizando con nadar alrededor de tres mil metros (poco a poco confío ir acercándome a los 3.800 necesarios) y ya he hecho algunas tiradas de más de 100 kilómetros en bicicleta.

De las últimas semanas ha habido dos entrenamientos que han supuesto un punto de inflexión, dos sesiones de visualización de la carrera. El primero fue en bicicleta, de 135 kilómetros. Fui a descubrir la última parte antes de llegar a Madrid Río, una zona que parece que sólo baja...pero que tiene trampas incorporadas. Esta semana he hecho lo mismo pero en la carrera a pie. El último tramo antes de llegar a la Puerta del Sol te obliga a subir por la durísima Cuesta de la Vega. La afronté con sólo 12 kilómetros en las piernas (y sin nado ni bici!!!) pero tuve suficiente como para darme cuenta de que aquello será una escabechina!!!

Faltan 135 días. Sólo 135, para intentar remediar lo inevitable.
Y todavía no he empezado a subir puertos!!!

Faltan 135 días...