dilluns, 29 de juny del 2009

NEPAL A LA CANTONADA

Vaig anar a la Desman fotut i una setmana després segueixo sense recuperar-me. Del pit al nas, del nas al coll, del coll a la gola...i de la gola tornem cap al coll. Si al malestar aquest hi afegim que no he sortit a entrenar ni un sol dia per ajudar a la recuperació, podeu imaginar-vos que estic que trec foc pels queixals. La bona notícia és que demà és el meu últim dia abans de vacances. L'altra notícia dolenta és que hauré de treballar fins a les tantes: l'atleta de Crist, Ricardo Izecson Dos Santos Leite, també conegut pel nom de Kaka, serà presentat al Bernabeu a dos quarts de nou del vespre!!! Serà un bon comiat, abans d'iniciar l'aventura nepalesa. Ja ho tenim tot lligat...bé, tot el que volem, perquè de fet ho tenim gairebé tot obert. Segur que ho passarem de conya. Fins aviat!!!

dilluns, 22 de juny del 2009

DESMAN 2009, MOLT MÉS QUE PARAULES

Se'n podrien dir moltíssimes coses, però la Desman és una prova que cal viure, com a mínim, una vegada. Si t'ho permeten, aleshores, ja t'enganxa. Sortir de la rutina diària no només és molt sa sinó que, a més, és molt recomanable. Del que suposa fer esport, per a mi, ja no us en parlaré, perquè la majoria sabeu que en sóc un malalt. Però si hi afegim un tercer element com pugui ser sortir barrejar-hi la gent de la feina, aleshores pot convertir-se en una cosa genial...o no. En el meu cas ho ha estat, un any més, gràcies a la Desman. Pel fet de viure a Madrid i estar absent del dia a dia de la redacció de Barcelona sóc conscient que em perdo moltes coses, així que el trofeu Desman (competició d'esports d'aventura interempreses que té lloc cada any al Pirineu) es converteix en un no parar de vivències emocionants i intenses. Aquest any l'equip el formàvem en JM Puig (intentant escampar la boira es va convertir en fotògraf), Quim Robert (l'home de la vida monacal), Francesc Sòria (fins i tot juga bé al billar!!!), Xavi Bonastre (ja ha obert un grup d'amics al facebook a favor de les "víctimes" del caiac...no hase falta desir nada más), Rosa Fuentes (va tenir a Fernando Alonso de becari) i jo mateix (decepció atlètica sense precedents...sense excuses).
D'històries per explicar n'hi ha moltíssimes però el que queda és molt bo. Tretzens de 29 equips no és un resultat que em motivi personalment, tot i que després d'un espectacular inici perduts en la boira (va haver-hi un moment que anàvem 27ens) podem considerar-nos satisfets. Han estat 4 dies de bromes i de riures que es contagiaven constantment. En canvi, per primera vegada en les tres edicions que hem fet l'equip d'esports, ni vam esclatar a riure ni ningú es va esborrar del rafting i vam aconseguir una històrica novena posició (...veníem de fer últims en aquesta prova). La pinya que es fa en aquest tipus de trobades és molt gran i les tensions que hi pugui haver en el terreny laboral s'aparquen per uns dies (...sempre hi ha excepcions, oi?)
Hi havia dos equips més de TV3, els informàtics se'ns van tornar a passar per la pedra (qui diu que estan tot el dia davant del pc) i pels del 3/24 va ser una primera experiència amb un cert marge de millora.
Personalment no m'he trobat gaire bé físicament. Vaig arribar en un estat gripós que (sense que serveixi d'excusa) pot haver afectat al meu rendiment. L'experiència, però, em deixa clara una cosa i cal posar-hi remei: m'agrada córrer, però la prova atlètica de la Desman no va amb les meves carcterístiques (uns explosius tres quilòmetres a 1.600 metres d'altitud? Si us plau, se'm dispara el cor!!!), així que el 2010 intentaré preparar-la a consciència.
El pròxim objectiu el situo al Nepal. Miro el calendari i començo a restar: en deu dies volem cap al subcontintent asiàtic. Em fa falta aprendre tantes coses...

dissabte, 13 de juny del 2009

EN FORMA, MOLT DE TEMPS DESPRÉS

Són sensacions, només sensacions, però oh, què positives que són!!! Quan vaig començar a preparar la marató ho vaig fer una mica a corre-cuita, després de veureu que no m'havia anat gaire malament la mitja de Madrid. No hi vaig arribar en plenes condicions, però tot i així me'n vaig sortir prou bé. Em vaig recuperar i vaig tornar a entrenar-me. Ara ho he estat fent sense cap objectiu concret (penso en el futur, en la Desman, en el Nepal, en la marató de la tardor, en els Sables...però no penso en res). El cas és que ara fa quatre setmanes que sumo més de 80 kms i 130 kms més d'el.líptica. Hi he dedicat temps, però no se m'ha fet dur. He corregut a ritmes lents, però em sento fort i això em satisfà. Molt. La setmana que ve hi ha la Desman i començaré a reduir la intensitat...fins que torni del Nepal. Allà espero començar a entrenar amb una base sòlida per tot el que m'espera.