Després de córrer, patir i gaudir durant 42 quilòmetres, el cos necessita un descans. L'objectiu està aconseguit, o no, però la marató ja ha quedat enrere i no hi ha res a fer. Tant si el resultat ha estat positiu com si no una lleugera buidor interior entra de visita en la vida del corredor. Van ser moltes setmanes d'entrenament i és necessari trencar una mica. Han passat gairebé tres setmanes des que vaig córrer a Frankfurt. He carregat les piles, ho veig tot d'un altre color. Estic molt content amb el meu rendiment a Alemanya.
Recuperat de la marató, tant física com anímicament, he tornat als entrenaments paulatinament. La primera setmana vaig fer només 24 kms, la següent 32 i aquesta estaré entre els 40 i els 50 kms. Estic combinant els entrenaments de córrer amb l'el·líptica que tinc a casa. Parlant d'aquestes màquines, val a dir que mai n'he vist dues que comptin de la mateixa manera, amb unes fas un quilòmetre en només 2'30" i en d'altres t'hi estàs fins a 7' deixant-hi la pell. La meva és de les del primer tipus...i jo tan content. El cas és que tinc la intenció d'anar augmentant l'ús de l'el·líptica cada setmana (5 i 10 les dues primeres, en aquesta de moment n'he fet 21). A més, diumenge passat vaig pujar al Peñalara (2.428 msnm), el cim més elevat de la Sierra Madrileña, en una primera presa de contacte amb la muntanya.
Recuperat de la marató, tant física com anímicament, he tornat als entrenaments paulatinament. La primera setmana vaig fer només 24 kms, la següent 32 i aquesta estaré entre els 40 i els 50 kms. Estic combinant els entrenaments de córrer amb l'el·líptica que tinc a casa. Parlant d'aquestes màquines, val a dir que mai n'he vist dues que comptin de la mateixa manera, amb unes fas un quilòmetre en només 2'30" i en d'altres t'hi estàs fins a 7' deixant-hi la pell. La meva és de les del primer tipus...i jo tan content. El cas és que tinc la intenció d'anar augmentant l'ús de l'el·líptica cada setmana (5 i 10 les dues primeres, en aquesta de moment n'he fet 21). A més, diumenge passat vaig pujar al Peñalara (2.428 msnm), el cim més elevat de la Sierra Madrileña, en una primera presa de contacte amb la muntanya.
L'objectiu a llarg termini, com no, és la Marató de Sables, a l'abril. Abans però, tinc intenció de fer un 10.000 ràpid, al voltant dels 34' (podria ser a la San Silvestre Vallecana) i alguna cursa de muntanya (em crida l'atenció una sobre neu que fan a Font Romeu el 16 de gener http://www.traildefontromeu.com/ , però encara hi he de pensar.
El més positiu de tot és que he tornat. Amb energies renovades i ganes de guerra.
2 comentaris:
Així m'agrada, motivació i Bcn a l'horitzó....jejejeje. Jo insisteixo.
Quan entrenarem plegats? ja en tinc ganes. Aniré a Tarragona i alla espero fer un salt de qualitat endavant...estic entrenant en secret i ja t'axplicaré com millora tot plegat; apa xaval, et veig bé, i combina l'elíptica amb la parabòlica.
doncs va! ànims i endavant!
Publica un comentari a l'entrada