Setmana festiva, de poca feina, alterada per la visita als jutjats de Madrid de Marta Domínguez i per la golejada de l'equip del senyor "amenaço d'anar-me'n si en Valdano i en Florentino em fan la guitza" contra el Llevant. Tot plegat, però, no va suposar canvis notoris, com a mínim en els entrenaments. Fa dos dies que sóc a Barcelona. No en tinc cap dubte que, ara mateix, rendiria més si visqués aquí. En aquest breu espai de temps n'he tingut prou per sumar 38 quilometrets!!! Ahir 18, després que em vaig trobar en Manel Alcalà al dos i mig de les Aigües (impagable, com sempre, córrer al seu costat). Avui n'han caigut 20 més, de muntanya, per celebrar el Nadal. De sortida érem una gran colla, però ens hem dividit en dos grups i els més malalts (Prats, Fàbregas i el meu cosí, Cesc Guim) hem anat cap a Can Borrell. No em convenia gens allargar tant la jornada, ja que demà corro la Cursa del riu Ripoll. Però tenint en compte que no es tracta d'una prova plana, on pugui fer un bon temps, valia la pena aprofitar l'ocasió que em brindaven els amics per compartir una rodada d'aquelles que no acostumo a fer a Madrid.
No em sento cansat, tot i que sóc conscient que tot sortirà demà. L'esperit, però, no varia. Vull lluitar, patir i recuperar sensacions de 10.000. Vull no sortir a tota castanya. Vull tenir ganes d'esprintar al final. Vull passar-m'ho bé.
I després, Sant Esteve, el penúltim gran àpat nadalenc. Fins ara els estic gaudint d'allò més...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada