No sóc d'aquells que pensen que en el món tot està interconnectat. Les coses passen perquè han de passar. I qui vol (i pot) en treu profit. Jo espero treure'n de la possibilitat que se m'ha obert amb el canvi de dates de l'ISOSTAR DESERT MARATHON, la primera edició d'una competició de resistència, per a ultramaratonians. Una cursa d'entre 110 i 120 quilòmetres pel desert dels Monegros, a prop de Fraga.S'havia de disputar el pròxim 9 de juliol però l'organització s'ha vist obligada a moure la competició una setmana i tindrà lloc el següent cap de setmana, del 16 al 17. Una setmana abans hauré tornat de Tanzània, on aniré a intentar pujar el Kilimanjaro, veure bèsties en un safari i descansar en alguna platja de Zanzíbar.
Sóc conscient que ni estic preparat ara mateix, ni ho estaré quan arribi el moment. Simplement, sento que hi vull anar, vull viure aquesta bogeria, patir-la i seguir aprenent a moure'm en les llargues distàncies. L'etapa llarga de Sables (82 kms) em va deixar una mica tocat a nivell anímic.No estava preparat per allò. Va ser massa dur per a mi. Aquell dia vaig experimentar unes sensacions estranyes, semblants a les de la meva primera marató, l'any 96.
Després d'haver creuat la línia d'arribada vaig ser conscient de tot el que havia après en aquelles hores de patiment, d'un munt de coses que m'haurien fet millorar si les hagués tingut en compte abans de la sortida. No em refereixo a canviar el tipus d'entrenament sinó a detalls. Parlo de menjar, de beure, d'escollir bé quan has d'anar sol perquè ho necessites i quan no, de mantenir un ritme pausat (però mantenir-lo!!!). Són tantes coses que, tot i que no podré entrenar-me com correspon, vull comprovar si sóc capaç, si l'experiència viscuda em serveix per aconseguir-ho.
Avui a Madrid plou a bots i barrals, el dia és lleig i tot sembla tenir un to tristot. Amb aquesta decisió li canvio la cara a la jornada. Em motivo. I me'n vaig a córrer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada