Els últims dos dies a Madrid vaig prendre-m'ho amb calma i vaig rodar 10 i 11 quilometrets a ritmes moooolt suaus. Sabia que tan aviat com posés un peu a Barcelona no hi hauria treva. I no volia arribar-hi cansat. Aquest matí he començat a celebrar les festes nadalenques a la Carretera de les Aigües, com ha de ser. Estava preparat per allò que el meu cosí Cesc em tingués preparat. Corríem amb un amic seu, en Kilian, que m'ha sorprès cada cop que es referia al meu cosí amb el crit de "Guim", que jo creia que tenia reservat en exclusiva dins del meu entorn. M'encanta que hi hagi un altre Guim corredor...i que sigui un crac del nivell d'en Cesc (d'aquí a uns mesets, a Barcelona, farà un pas de gegant, i s'aproparà als 2.32.00, segurament...). La sorpresa ha acabat convertint-se en una distància de 22 kms. per muntanya...amb final feliç, a un ritme per sota de 3'30"/km, l'últim mil. Per començar no està gens malament, oi? En Kilian i jo hem acabat traient el fetge per la boca...
Però les sensacions han estat immillorables. El bosc de Collserola, humit, fresc, amb els raigs del sol intentant buscar una escletxa per entre les branques...estava preciós. Impagable.
I una enorme quantitat de corredors entrenant-se, de pujada cap als Bombers o al llarg dels vuit quilòmetres de corda. Quin bon rotllo!!!
Ara ja puc començar a gaudir de la Nit de Nadal i de tots els grans àpats que m'esperen. I demà, sant Tornem-hi.
Bon Nadal a tothom.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada