 |
| No es veuen però hi són...els cruiximents - Tornar a córrer |
Afortunadament, avui estic una mica millor i he fet una estona d'el.líptica i, si tot va bé, demà ja correré una estona.
divendres, 17 de maig del 2013
CRUIXIMENTS (NI TIRETES NI AGULLETES) QUE EM PASSEN FACTURA
50 quilòmetres de muntanya no són cap broma i des que vaig tornar de la Pedriza, dimarts a la tarda, m'ha costat molt recuperar-me. Dimecres només em sentia cansat, el problema va sorgir dijous, quan vaig haver de baixar les escales i em vaig adonar que no podia fer-ho sense recolzar-me en la barana. El que tenia era un "estat de fatiga extrema amb fort sofriment d'alguna part del cos" (...en aquest cas, les cames) i que es coneix amb el nom de cruiximents. De fet, per refereir-nos a aquest tipus de dolor fem servir molts mots erròniament (agulletes, tiretes, fiblades, punxades), però la forma correcta, en català, és cruiximent d'ossos o cruiximents.
Afortunadament, avui estic una mica millor i he fet una estona d'el.líptica i, si tot va bé, demà ja correré una estona.
Afortunadament, avui estic una mica millor i he fet una estona d'el.líptica i, si tot va bé, demà ja correré una estona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
M'agrada que ens alliçonis amb el català, i aquestes pallisses és millor compartir-les, a Balaguer hi ha camins guapíssims...
En recordo una de bona, de tiradeta, a la Noguera. L'any passat va estar moooolt bé!!! ;-)
T´hi has d´anar adaptant de mica en mica al canvi . Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada