(VERSIÓN EN CASTELLANO AL FINAL DEL ARTÍCULO)
No, encara no corro.
Han passat deu setmanes senceres des que em vaig lesionar. Probablement el meu cos havia arribat a un límit, després de dues ultres tan seguides (12 d'octubre-100 kms a la Guadarrama Trail Race i 23 de novembre-74 kms a l'Ultra Trail Collserola) i tard o d'hora estava escrit que havia de caure.
D'ençà que estic treballant per tornar a donar guerra. Sí que tinc clar que no faré com a finals de 2007, quan després d'una recaiguda d'una lesió mentre preparava la Marató de Donosti, vaig fer-li un llacet al blog i el vaig tancar. Allà va néixer el Tornar a Córrer tal i com el coneixem avui, però no s'acabarà per culpa d'aquesta condromalàcia.
Fisioteràpia, gel, estiraments, gimnàs, el·líptica, bicicleta...i bondat. Ara més que mai. Em trobo molt millor, però de tant en tant encara em fa la sensació que el genoll no m'aguantarà. Així que prefereixo esperar-me un dia més i un altre...i els que facin falta. Al meu cap tinc pensat que dilluns que ve seria un bon dia per tornar-hi. I així ho deixo...no vull cansar amb les meves penes. Confio que aviat tornaran les alegries.
10 SEMANAS DE UN CALVARIO QUE CONTINÚA
No, todavía no corro.
Han pasado diez semanas enteras desde que me lesioné. Probablemente mi cuerpo había llegado a un límite, después de dos ultras tan seguidas (12 de octubre-100 kms en la Guadarrama Trail Race y 23 de noviembre-74 kms en la Ultra Trail Collserola) y, tarde o temprano, estaba escrito que tenía que caer.
Desde entonces estoy trabajando para volver a dar guerra. Sí que tengo claro que no haré como a finales de de 2007, cuando tras una recaída de una lesión, preparando el Maratón de Donosti, cerré el blog. Ahí nació el Tornar a Córrer tal y como lo conocemos hoy, pero no se acabará por culpa de esta condromalacia.
Fisioterapia, hielo, estiramientos, gimnasio, elíptica, bicicleta...y bondad. Ahora más que nunca. Me encuentro mucho mejor, pero de vez en cuando todavía me da la sensación de que la rodilla no me aguantará. De tal manera que prefiero esperarme un día y otro más...y los que sean necesarios. En mi cabeza tengo pensado que el próximo lunes sería un buen día para volver. Y ahí lo dejo...no quiero cansar con mis penas. Confío que, pronto, volverán las alegrías.EE
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Has probado con cyriax e inyecciones de Traumeel?? A mi me fueron bien para una tendinitis. Peio.
Tal i com ja vam parlar ahir, paciencia, a poc a poc i bona lletra i en poc temps un altre vegada a donar guerra.
Una abraçada.
Ànims, Sebas. Tot té un principi i un final i no es pot eternitzar. Amb calma, amb tranquil·litat, pas a pas, amb fermesa.
Peio-Las probé, pero no funcionaron. También me han hecho punción seca, pero nada. Y lo último, un poco más doloroso, es la EPI, que está por ver. De correr, de momento, nanai. Gracias!!!
Wladimir-Segur que sí, tornarem a donar guerra... ;-) Una abraçada i records als RunnersTarragona. Gràcies!!!
Raúl Muñoz-Tens raó. Tota. Però t'asseguro que no es veu tan fàcilment quan ni tan sols intueixes el final...Gràcies!!!
ostres sebas¡¡¡¡ com anem? encara no pots córrer? una abraçada i molts anims.
Res, Joan!!! Encara no corro. No tan sols veig el llum al final del túnel.
Gràcies pels ànims!!!!! Una abraçada!!!
Publica un comentari a l'entrada