diumenge, 21 d’agost del 2016

EMOCIONAT DAVANT DEL COMENÇAMENT DE LA TEMPORADA

(Traducción al castellano al final del artículo)
No, no em refereixo a la temporada futbolística que, de forma definitiva, ha començat aquest cap de setmana. Es tracta de la meva temporada, la de córrer, la de gaudir de la bicicleta, la que em permetin els genolls i els malucs.
Fa algunes setmanes vaig recuperar aquella vella llibreta en què hi tinc apuntats tots els entrenaments que he fet des de 1996. El desencís per la llarga lesió que em va acompanyar durant 2014 i 2015 va fer que la guardés en un d'aquells calaixos que no obres mai. Però ara sembla que tot torna a funcionar. Avui, quan hi he anat a apuntar l'entrenament d'aquest matí, m'he fixat que les tres últimes setmanes estan bastant plenes d'activitats, que començava a fer un cert goig. Ha estat tornar de vacances i agafar una bona rutina esportiva. 
Els últims dies abans de reincorporar-me a la feina vaig gaudir del Pirineu, amb en Marc Fontanals, fent un parell de rutes en bicicleta en què vaig descobrir el coll de Pailhères, amb els seus gairebé 900 metres de desnivell positiu, així com un bon grapat de collets que hi ha en tota la zona que envolta Font Romeu, la Cerdanya, el Capcir i el Conflent. 
I tot plegat ho he anat combinant amb sessions de córrer. Algunes més suaus que d'altres, algunes més llargues que d'altres...però totes amb l'objectiu d'anar agafant ritme. Tinc mono de cursa i no aguantaré gaire més. Diumenge, a Sotillo de la Adrada (Àvila), em tornaré a penjar un dorsal.

(EMOCIONADO ANTE EL INICIO DE LA TEMPORADA)
No, no me refiero a la temporada futbolística que, de forma definitiva, ha empezado este fin de semana. Se trata de la mía, mi temporada de correr, de disfrutar (también) de la bicicleta...la que me permitan las rodillas y la cadera.
Hace algunas semanas recuperé aquella vieja libreta en la que tengo apuntados todos los entrenamientos que he hecho desde 1996. La desilusión por la larga lesión que me acompañó durante 2014 y 2015 hizo que la guardase en uno de esos cajones que nunca abres.
Pero ahora parece que todo vuelve a funcionar. Hoy, cuando he ido a apuntar el entrenamiento de esta mañana, me he fijado que las tres últimas semanas estaban bastante llenas de actividad, parecía resplandeciente. Desde que he regersado de vacaciones he cogido una buena rutina deportiva.
Los últimos días antes de reincorporarme al trabajo disfruté del Pirineo, con Marc Fontanals, haciendo un par de rutas de bicicleta en las que descubrí el Col de Pailhères, con sus casi 900 metros de desnivel positivo, así como un buen puñado de puertecitos que rodean Font Romeu, la Cerdanya, el Capcir y el Conflent. 
Y todo ello, lo he ido combinando con sesiones de correr. Algunas más suaves que otras, algunas más largas que otras...pero todas con el objetivo de ir cogiendo ritmo. Tengo mono de carreras y no pienso  aguantar mucho más. El domingo que viene, en Sotillo de la Adrada (Ávila), me volveré a colgar un dorsal.