M'ESTIC QUEDANT SENSE UNGLES

No sóc d'aquells que se les mosseguen, però els nervis estan molt a prop de guanyar aquesta partida. No sé quants dies sumo sense córrer gens ni mica. No vull ni pensar-hi, tot i que sóc conscient que no en són tants i que estic exagerant. Però és inevitable. M'encanta córrer, és la meva gran passió, tenia un repte a la vistam, un objectiu que havia estat preparant amb moltes ganes...i tot s'ha esvaït per culpa d'una lesió.

Ahir em vaig passar el matí enganxat a la tele, seguint les diferents curses del Campionat d'Espanya de Cross, patint per les ràfegues de vent i el xafec que va caure en plena cursa, vibrant amb el patiment dels atletes, emocionant-me amb les cares d'alegria dels més juniors i promeses, així com amb l'espectacle que ens va regalar Carles Castillejo.

Ahir a la tarda i aquest matí he llegit un fotimer de cròniques de les diferents curses populars que s'han disputat aquest cap de setmana (Mitja Marató del Pla de l'Estany, Mitja Marató Costa de Barcelona-Maresme, Maratest, Tragamillas de Collado Villalba) i només puc sentir enveja. Grans actuacions, cadascú al seu nivell, d'Ivan Espílez, Marcel Zamora, Roger Roca, Xavi Nadal, Marc Mascarell, Albert Caballero, Aleix Aznar Tornamorell, Xavier Bonastre...

Penso en el pròxim cap de setmana, amb els Mundials de Pista Coberta a Istanbul, la Mitja de Balaguer (que hauria corregut si hagués estat bé), la de Cambrils o la de Montornés del Vallès (que tantes vegades havia corregut quan vivia a Barcelona...) i veig que no ho passaré gaire millor.

Afortunadament no tot és negatiu. Estic de baixa atlètica. Però ho tinc assumit. He renunciat a la Marató de Barcelona. N'hi haurà d'altres, el calendari és ple de curses, de tot tipus, a tot arreu. N'hi ha de més interessants i de menys. Però serà quan m'arribi el moment. L'objectiu, ara per ara, és el mateix amb què vaig iniciar aquest bloc, a finals de l'any 2008, tornar a córrer.

Mentrestant, seguiré visitant el fisioterapeuta, aplicant-me la manta tèrmica a les lumbars, fent bondat...i mossegant-me les ungles (que per córrer no em fan falta).