SURTO OPTIMISTA DE LA MITJA DE GETAFE, DESPRÉS DE FER 1:17:18

Tinc el 3'40 de mitjana a les cames. Avui els he aguantat durant 21 quilòmetres i això em fa estar esperançat de cara al futur. Recorreguts diferents, òbviament (el d'avui bastant més pla que el de Sitges), però la millora de 52" d'una setmana a una altra és d'aquelles que cal tenir en compte.
Des sortida, 4ºC. Fred, com fa set dies, però conscient que el sol aniria escalfant l'ambient. Així ha estat, les condicions, per a mi, immillorables. Amb gairebé 4.000 inscrits (hores d'ara no sé quants s'hauran presentat a la sortida) al tret inicial has de gambar per no veure't atrapat entre centenars de cames. 3'30 el primer parcial i 10'33 al pas pel 3.000, dos dels tres en lleuger descens. A partir d'aquí he anat trobant un ritme còmode. No hi havia grups bons o dolents, sinó corredors que em passaven o corredors als quals jo passava. Sense més. El 10K l'he passat en 36'15 (40" més ràpid que la setmana passada), però he tingut clar que avui anava un puntet per damunt de les meves possibilitats. En la segona volta m'ha costat mantenir-me. Tot i així, he tingut la sort de ser superat per un triatleta que, acompanyat de dos ciclistes, anava deixant un reguitzell de cadàvers que, lluny d'enfonsar-se, feien tot el contrari: a certa distància del nostre protagonista hem anat formant un estirat grup d'atletes que hem afrontat els últims quatre quilòmetres amb un patiment comú. Ara tu, ara jo, ens n'hem sortit. Del 20 a l'arribada he acabat en 3'50, lluitant per qualsevol segon que pogués esgarrapar.


Comença a ser un clàssic, això de sortir amb els ulls tancats

M'alegro de no haver-me deixat anar. He finalitzat en la 90a posició de la general (Déu n'hi dó!!!), però l'1:17:18 em deixa un bon cos. Pensava que potser era la mitja més ràpida post any de lesió als isquiotibials...però no. A Moratalaz, l'any 2009, vaig fer 1h15...temps sospitós, tenint en compte que unes poques setmanes després només seria capaç de córrer a Saragossa, en 2h48.
A Getafe s'ha produït el debut de la Paz ( aprox 1:48:00) i la segona mitja d'en Jerónimo Alonso, de Canal Sur. Felicitats a tots dos.

SENSACIONS IMMILLORABLES A LA MITJA DE SITGES

La idea era sortir a un ritme d'entre 3'40" i 3'45" el quilòmetre. Vaig creuar l'arribada en 34ena posició amb un temps d'1.18'25", a 3'43" de mitjana. I això em fa estar satisfet, tot i que és cert que m'hauria agradat un registre un pèl inferior.
La cursa en sí va ser molt bona. Sortida des de la vintena fila, intentant obrir-me forat cap endavant. En una operació semblant també hi havia en Pablo Amorós, de l'Stikaful. Junts vam anar avançant durant la primera fase de la prova. Quan començàvem a enfilar la pujada de la carretera, a la sortida del poble, la que posteriorment es proclamaria vencedora en la categoria femenina, la letona Ilona Marhele, va estar a punt de fer caure en Pablo. Pitjor no s'hi podia haver creuat. Es va obrir un forat amb el grup anterior i em vaig posar a tirar del nostre. Pensava que m'estava quedant sol però quan m'he girat m'he trobat amb un tren de mercaderies enganxat al meu darrere. La situació no ha canviat gaire, fins al pas pel quilòmetre 10. Allà m'han passat el local Nico Sáenz (animat efusivament per un públic entregat) i un parell de corredors més. Sempre que t'avança algú penses que és l'inici del decliu i ahir, aquesta sensació també se'm va aparèixer. Però vaig reaccionar a temps, posant-me al seu darrere...i a aguantar. Al km. 15 em vaig prendre un gel  i vaig iniciar la pujada de la carretera. Em vaig fixar en un grup que s'anava desintegrant, on hi havia en Mario Badia, dels corredors.cat, que havia sortit una mica més ràpid que jo. Al pas per la catifa del km.16, a dalt de tot, em duia 40" i em vaig plantejar agafar-lo, com un objectiu afegit a la cursa.
Em vaig posar les piles, vaig tancar els punys i vaig apretar les dents. Quilòmetre a quilòmetre vaig anar avançant cap a l'arribada. Em sentia fort i els ànims dels sitgetans em van ajudar a seguir lluitant. Vaig avançar uns quants atletes, entre ells en Mario, poc després del km. 20. Un cop a la recta final, tot i que no hi havia ni alicient ni recompensa, vaig fer un últim esforç.

La cursa em va agradar. No recordava que hi hagués tanta gent animant als carrers...i això ajuda moltíssim. El recorregut el recordava més pla. Dues pujades llargues però sostingudes i dues més de curtes però amb un fort pendent, són un impediment per a fer bones marques.

També em va agradar l'eficiència de l'organització, que va penjar anar actualitzant les classificacions, pocs minutets després de l'arribada. A l'hora i trenta minuts de cursa ja estaven penjats els resultats dels corredors arribats en 1.27'. Excel·lent. Aprofundint una mica en les dades, avui he pogut comprovar una mica l'evolució en cursa vista des del xip.

A Sitges hi vaig anar amb en Jordi Gil, company de TV3, que actualment presenta l'Info K. Fa poc que ha entrat en el món atlètic i es va superant cada dia que corre. Ahir va millorar el seu registre en una mitja marató i el va deixar en 1.26'13". Enhorabona per a ell...candidat a l'equip Desman2012. A més d'en Gil també hi va haver una bona representació del Departament d'Esports, amb en Jordi Fandiño, en Xavi Bonastre, en Quique López Vilalta, l'Arcadi Alibés, en Joan Ramón Vallvé i (no és d'esports però també compta) en Ferran Moron.

Aquest matí he rodat suau, 10 kms., amb el pensament ja en una altra mitja marató, la d'aquest cap de setmana a Getafe, on intentaré fer 1.17. La pressió, per a mi...

VULL CÓRRER DESCALÇ

Des que em vaig llegir Nascuts per córrer, de Christopher McDougal, he volgut provar això de córrer descalç o amb poca protecció. En diuen minimalisme com si fos una nova moda per tal de vendre més, vendre a tothom, fins i tot als descontents. Jo en sóc un d'aquests. Des que feia atletisme, en categoria infantil, al Cornellà Atlètic, les lesions han estat una constant en la meva vida. Mai han estat greus, però han anat apareixent i desapareixent, com el Guadiana.

Diuen que abans de l'aparició de les Nike Air, amb grans coixinets amortidors, el nombre de lesions entre els corredors era molt inferior a l'actual. La teoria que exposa McDougal diu que amb aquest tipus de vambes (que poc van trigar a adoptar les altres marques...i que avui dia utilitzem de forma usual el 99% dels corredors), la musculatura del peu se'ns va adormint, desactivant i estovant. A mi em van ensenyar a córrer "de taló", ja en temps de la cultura "air", suposo que per aprofitar la protecció de la vamba. I, des d'aleshores, m'hi he sentit molt còmode.

Però ara, que se m'ha ficat al cap això del free run, necessito anar canviant la forma de córrer...com a mínim, la forma d'impactar amb el terra. Diuen els experts que s'ha de fer amb el que ve sent la planta del peu, el metatars. No ho puc fer d'un dia per l'altre, això és un procés llarg...i com més llarg sigui, més efectiu serà. Així que, de moment, dono satisfacció als meus desitjos entrenant els meus peus, així com exercitant bessons,,solis i turmells.

Més enllà d'estiraments per reforçar músculs, el primer pas bàsic és caminar descalç, amb freqüència.

Els passos a seguir (número 40 de la revista SPORTRAINING) seran:

-córrer "de metatars" 400 metres al dia cada setmana.

-anar augmentant la distància un màxim d'un 10% cada setmana...durant diversos mesos.

Només quan em senti preparat del tot faré el gran salt a les Adidas Adipure, Vibram Five Fingers o Nike Free Run...

De moment, aquests últims dies he corregut amb les Adidas Climacool, lleugeríssimes, de només 252 grams.

Són còmodes, flexibles i fresques. De cara a l'estiu m'aniran de meravella.
Demà a la Mitja de Sitges correré amb unes voladores que guardo a Barcelona. Després d'un suau entrenament amb en Jordi Gil aquest matí, tinc ganes de sortir a provar-me. Pendent del crono, intentaré apropar-me a 1:18. Si sona la flauta, bé. Si no sona, ho tornaré a intentar la setmana que ve a Getafe.

NO FAIG PLANS: DIUMENGE POTSER CORRO A SITGES

Estic inscrit a la Mitja de Getafe, que es disputa el pròxim dia 22, a "la capital del sud de Madrid", com els agrada dir per aquí. Es tracta de la mitja més ràpida que es pot trobar a Madrid i rodalies. No és bonica, perquè no ho és, però s'hi corre bé. En els meus plans inicials, aquells que no acabo de tenir clar si serveixen per a res...tenia previst que fos la primera mitja de l'any. Però aquest cap de setmana m'escapo a Catalunya i, allà, cada cap de setmana hi ha alguna cursa interessant. Diumenge, un clàssic del mes de gener, té lloc la Mitja de Sitges.  També és una mitja ràpida, com la de Getafe...però no es poden arribar a comparar els encants de l'una i l'altra. La foto il·lustra una part de la vista que poden gaudir els corredors que s'apropen al Garraf cada any per aquesta època.

El cas és que el que havia de ser una setmana de calma, fins ara ho ha estat. Després de la fartada de quilòmetres i dinamisme de la setmana passada, en aquesta he arrencat amb tranquil·litat: sense canvis de ritme, sense ritmes elevats, simplement rodatges de 12, 17 i 15 quilòmetres...i una visita al fisio, l'Ángel Tiradas, perquè em fes una repassadeta a l'engranatge. 

Però ara em vull complicar la setmana. Tinc companys i amics que corren a Sitges i m'estic animant. De fet, si demà al matí rodo còmode i sense cap tipus de molèsties, intentaré anar a Sitges a viure el meu debut al 2012.