He anat millorant de la lumbàlgia i estic sumant una bona pila d'entrenaments. Tots han estat però, a ritmes baixos, sense forçar...que tampoc és plan. Des que vaig córrer la Mitja Marató de Madrid he patit agulletes i he iniciat l'aventura del Camí de Santiago. Aquesta setmana he sumat 14, 14 i 12 quilòmetres, però el més important és que després d'una llarga espera, avui he sotmès la meva esquena a les agulles, per primera vegada a la meva vida.
Tot va començar en una conversa amb en JL Guerrero, un bon amic, periodista, maratonià i, com diu ell, "projecte" de triatleta. Parlàvem de lesions, molèsties, fisioterapeutes i altres històries...fins que em va dir que estava fent sessions d'acupuntura i que li havien solucionat antics problemes. Tot i la millora experimentada les últimes setmanes, no acabo de fer net amb la lumbàlgia, així que m'he estirat a la camilla i he deixat que em clavessin agulles per tot el cos. La sensació ha estat estranya i, ara mateix (escric dues hores després de la sessió) no sento cap millora. Però suposo que tot té el seu procés. Així que m'aplicaré el consell més repetit en aquests casos: calma, paciència i bondat.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acupuntura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acupuntura. Mostrar tots els missatges
dijous, 12 d’abril del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

