OPERACIÓ "MÀSTER", CONTRA EL DOPATGE EN L'ESPORT AMATEUR

No ha tingut el ressò d'altres però L'Operació "Màster" ha estat, sense dubte, una de les notícies de la setmana. No em canso d'alegrar-me dels avenços de la Guàrdia Civil en la seva lluita contra el dopatge. L'última operació ha tingut lloc a València, Cantàbria, Sevilla i Barcelona. 18 persones han estat detingudes i s'han incautat milers de dosis d'anabolitzants, clembuterol, hormostàncies del creixement i EPO, totes elles, evidentment, substàncies prohibides. El patetisme de la circumstància, una vegada més, és que els suposats destinataris no eren esportistes professionals. I, lamentablement, això ja comença a ser massa habitual. D'entre els detinguts en destaca un, l'exciclista professional Raúl Castaño, que fa dos anys ja va ser detingut en l'Operació Grial, aquella en què va estar implicat el marxador Paquillo Fernández (que va col.laborar amb les autoritats per veure reduïda la pena i tenir opcions d'anar a Londres'12). Dos empleats d'hospital i un altre d'una  residència d'ancians desviaven productes dels seus centres per a l'elaboració de les substàncies inacutades. L'Operació "Màster" s'ha produït arran de la denúncia presentada el 2010 pel ciclista català Xavi Tondo, mort el passat mes de maig en un accident a la sortida d'un aparcament.

No vull invertir gaire estona a analitzar el cas. Ni aquest ni cap altre dels 58 que s'han produït des del 2004. Simplement me'n faig creus, de pensar en tots aquells, pobrets ells, que volen aconseguir l'èxit per mitjà de dreceres. S'enganyen a ells mateixos i en són conscients, però sembla clar que els motiva més enganyar aquells que tenen al costat. A mi em sembla patètic i estúpid. Els planyo.

DESCANS VITAL...PER TORNAR A COMENÇAR

Després de tants mesos pendent del rellotge, el retorn als enternaments després de la Marató de Panamà no podia ser més agradable. Gambades curtes i lentes, baixa freqüència cardíaca, poca estona de rodatges, tranquil.litat absoluta...Passo a tenir temps per a d'altres coses, matinar ha deixat de ser tan transcendent. Vaig aguantar fins divendres per calçar-me les vambes i sortir al parc i en aquests cinc dies m'he limitat a córrer durant 5, 7, 10, 12 i 13 quilòmetres...I ja em sento amb ganes de començar a fer alguna cosa rapideta. Aquest cap de setmana (no tinc clar si m'hi deixaré la pell o només la gaudiré) aniré a Cercedilla a córrer una prova de les Asics Trail Series, en un circuit de mitja muntanya de 13 kms. De cara a la setmana que ve ja començaré a fer entrenaments específics amb el punt de mira posat en la Marató de Barcelona 2012.

Des que vaig tornar de Panamà no havia tingut una estona tranquil.la, fins avui, que ja he pogut agrupar totes les fotos que tinc de la cursa. Són una bona mostra del patiment que vaig sentir i la humitat que vaig haver d'afrontar. No són gens afavoridores, però són la realitat del que va ser.



Amb en César, mexicà de Runner's



Cares alegres abans de la sortida...nocturna

Al pas per la Mitja em deixo anar del grup

I m'enganxa en Nicolás García

Que m'arriba a avançar una estona

 

Poc després el passaria i em quedaria tot sol

Com un mussol aniria durant una bona estona

Uns quilòmetres que se'm van fer eterns

Vaig haver de treure el millor de mi

Al final, lluitant amb Ronan Pavoni

Em vaig haver de posar les piles per guanyar-lo



Indescriptible sensació d'alegria







No puc fer una passa més...



...i no puc sentir-me més orgullós




El podi final, regal inesperat



PETIT ÀLBUM DEL VIATGE A PANAMÀ

L'experiència panamenya m'ha aportat moltíssimes coses. Tenint en compte que feia un salt a l'Atlàntic per a córrer una marató en un país en què no hi havia estat mai, a banda de córrer, també vaig fer una mica de turisme. Sense haver tingut l'ocasió de desplaçar-me a l'arxipèlag de San Blas (que em queda pendent per a una pròxima visita) en aquest post vull mostrar algunes de les imatges que més em van agradar d'aquesta estada a l'istme de Panamà.

Skyline de la Badia de Panamà

Ciutat de contrastos

Qualsevol posta de lloc és un regal

Preciosa matinada amb un "tornillo" al final

 

I m'hi vaig anar apropant



Fins a la base de l'edifici

El Canal de Panamà, una visita obligada

Les escluses que fan possible la navegació pel canal

Creuer a Isla Taboga

La platja que connecta dues illes

Grans facilitats per a relaxar-se al final del viatge

Un viatge que no hauria estat el mateix sense la Khadine, la Leni i el César


En properes entrades afegiré altres fotografies, tornaré al motiu del bloc i penjaré algunes fotografies sobre la Marató de Panamà. De moment només puc dir que han passat quatre dies i encara no m'he estrenat a córrer...i aquesta seria la notícia. Ara bé, demà divendres se m'acaba el descans atlètic. Demà torno a córrer!!!

6è CLASSIFICAT A LA MARATÓ DE PANAMÀ

Estic en un núvol. I no vull baixar-hi. Tant me fa haver-me quedat a 20" de baixar de les tres hores, el temps no era important. He lluitat contra molts elements (sortida a les cinc de la matinada, a les fosques, amb una humitat superior al 95% i 25ºC (que s'han acabat convertint en 32ºC quan creuava la línia d'arribada...) i me n'he sortit. I no hi ha res que em pugui satisfer més que aquesta sensació. La sisena posició de la general és un premi excessiu per a un corredor popular com jo. Quan han disparat el tret de sortida només m'he plantejat una cosa: hidratar-me tant com em fos possible, conservar i acabar. La resta ha anat succeint. No deixaré de recomanar l'Energy Shot d'ISOSTAR abans de començar (gràcies per inventar-lo, senyors), avui també ha fet els seus efectes, juntament amb els tres gels que m'he anat prenent.

Ciutat de Panamà, a les sis del matí

De sortida he format un grup molt interessant, de quatre corredors, entre els quals hi havia Fernando Revuelta, atleta espanyol, de Valladolid, que fa uns quants anys se'n va anar a viure a Panamà. Ell ha estat la roda a seguir, i els seus consells, vitamina per seguir lluitant. El grup era compacte, tot i que dos dels corredors volien matar-nos a base de canvis de ritme. Al pas per la mitja, 1h'27'40, m'he quedat del grupet, havien apretat, no em sentia còmode amb el nou ritme i he preferit agafar el meu abans que buidar-me i pagar-ho més endavant. L'he encertada. El pas dels quilòmetres es feia cada cop més dur, però es feia dur per a tothom. A poc a poc m'he adonat que retallava temps als antics integrants del grup...i els he acabat superant. A tots, menys a en Revuelta que se m'havia escapat un parell de minutets i, tot i que ha patit molt en els últims quilòmetres, ha pogut mantenir-se per davant. La meva enhorabona també per a ell, que s'ha proclamat subcampió de Panamà de Marató. L'última mitja hora de cursa ha estat terrible: uns tobogans esgotadors, un sol que picava, les mans que em cremaven la cara cada vegada que intentava treure'm gotes de suor que regalimaven sense parar, les vambes xopes que disparaven microgotetes en cada gambada...i el cansament que ja suposa haver de córrer 42 kms.

Amb en Fernando Revuelta (n.98) i Fernando Blanco, celebritat atlètica de Panamà, després de l'arribada

Vull agrair el suport que m'han donat, sense coneixe'm de res, assistents d'altres corredors, que seguien la prova en bicicleta. Hi havia punts en què els avituallaments s'allargaven de forma excessiva i els glopets que m'han anat regalant han estat bàsics per evitar la deshidratació.

Quan anava arribant calculava que, probablement, aniria l'onzè o el desè. Però dec haver superat més atletes dels que havia calculat...quan m'han dit que he fet sisè no m'ho creia i he hagut de comprovar la classificació unes quantes vegades. A la posició hi he d'afegir un premi en metàl.lic de 800 dòlars que ni en els meus millors somnig hauria pogut imaginar. És cert el que deia en Marc Roig al seu bloc (ell va córrer a Panamà l'any passat), sobre les marques en cada temporada. Avui, diuen, les condicions han estat més dures que al 2010. Però també és evident que no hi havia corredors del nivell de l'any passat. Jo me n'he beneficiat, què hi farem...i el somriure que se'm dibuixa a la cara no me'l pot treure ningú.
Una altra marató finalitzada...i ja pensant en la propera: Barcelona o Sevilla.

NOU HORES I COMENÇA EL PATIMENT A LA MARATÓ DE PANAMÀ

Excel.lent dia, el que he viscut avui, jornada abans de la gran cita. No m'he cansat però, en canvi, he visitat més Panamà que no pas ahir. El Canal era una parada obligatòria i m'ha deixat impressionat. Poc en sabem, a Europa, de les històries que ha hagut de passar aquest país, al voltant del seu canal. Unir l'Atlàntic i el Pacífic no és bufar i fer ampolles...però no tinc temps d'allargar-me. Falten només nou horetes per al tret de sortida de la marató i he d'anar a fer l'últim àpat, uns espaguetis, abans d'anar a dormir. M'he comprat un parell de pomes, un plàtan, un iogur i cereals per demà al matí (matí, matí...a les 2:50 am).
Ho tinc tot preparat i ja conec el circuit. Realment la part final es farà complicada, la carretera puja i baixa en uns tobogans que ens donaran el toc de gràcia. Un cubanet, de 23 anys, debutant, és el màxim aspirant a la victòria (confia fer 2h15 i trencar el rècord de la prova).
Aquest matí m'he llevat a les 3:30, he esmorzat i he sortit a rodar mitja horeta. Veure sortir el sol per darrere del golf de Panamà és una experiència meravellosa (prometo penjar fotos en breu). Demà reviuré l'experiència, però sóc conscient que no ho gaudiré de la mateixa manera. Les emocions i la intensitat del moment hi tindran molt a veure.
Ah, i el cansament, potser, també.

A EL VALLE DE ANTÓN, APURANT PER A LA MARATÓ DE PANAMÀ

Vaig arribar-hi ahir i me'n vagi quan acabi d'escriure aquestes quatre ratlles. El Valle de Antón és un poblet nolt petit que es troba situat a l'oest de Ciutat de Panamà, a unes dues hores llargues en autobús. Com bñe diu el seu nom, el poble es troba situat en una vall entre muntanyes, en el que milions d'anys enrere era el cràter d'un volcà. Aquí hi passen els caps de setmana les famílies benestants de la capital. En aquestes 24 horetes m'ha donat temps per a llegir, fer un entrenament suau, una sessió de banys termals i una visita al Chorro Macho, una caiguda d'aigua de 35 metres, que és una de les grans atraccions turístiques de la localitat. Aquest matí n'he anat a buscar una altra: els conegudíssims "arbres quadrats". He seguit totes les indicacions que m'han donat (ja que no hi havia ni un cartell indicador), hi he passat dues vegades pel davant...però no els he arribat a veure. O sí, els he vist, però de quadrats no en tenen res.
No parlo de pluja però no perquè no n'hi hagi (baixant del Chorro Macho em va enganxar una tempesta...) sinó perquè he decidit canviar el xip i deixar de pensar en totes les nombroses adversitats que em trobaré denà passat. Estic preparat pel que faci falta...i que surti el que hagi de sortir. Pel que fa al jetlag no he tingut cap problema, a mñes, estic matinant de debò, intentant habituar el cos...encara que només sigui durant dos dies.
Al final vaig decidir que sortiré amb la samarreta de tirants de Catalunya. Tinc ganes de suar, de valent, les quatre barres.

CIUTAT DE PANAMA, PANAMA (...sense accents)

Surto de l'avio, a les deu de la nit (quatre de la matinada de Madrid), despres d'una llarga jornada d'interminables esperes, cues inacabables i controls policials exhaustius. Pero des que poso el peu a terra nomes passen cinc minuts, NOMES PASSEN CINC MINUTS!!!, fins que arribo al carrer. Ha estat la millor manera d'arribar a Panama. El primer contacte amb el pais m'ha deixat unes sensacions fantastiques.
La segona impressio no ho ha estat tant. Cop de calor i humitat bestial, una altra manera de dir...Benvingut a Panama!!!
Despres d'un trajecte en cotxe de 25 minuts, amb l'aire condicionat a tot drap, ja he pres la primera decisio important. Al llarg de la meva estada en aquesta terra prescindire dels aparells refrescants (millor m'anira com abans m'habitui a les condicions que em trobare el dia de la cursa).
Altres efectes de la humitat que hi ha per aqui els ha patit el meu telefon mobil. No li ha costat gaire tornar-se boig i en la primera hora panamenya ja s'ha connectat tot sol, ha marcat tres vegades un copi pin erroni...i se m'ha bloquejat. I ara, posa't a buscar el codi puk...Visca les pantalles tactils!!! De tota manera no tinc clar si, per a mi, aixo de no tenir mobil no es un inconvenient o un aventatge...
He dormit set horetes, molt be, molt descansat, i aquest mati me n'anire a El Valle, un poble que es troba situat enmig d'un antic crater, a les muntanyes. A descansar i a carregar bateries...les necessitare.