TAN LLEUGER, TAN PESAT

Vaig repetir els 4 quilòmetres el dia després del "debut" en la distància, però vaig preferir no seguir alimentant les meves ganes d'augmentar la distància correguda. Despertar-me l'endemà amb agulletese va suposar un retorn al passat, rememmorar temps millors, en què tenia agulletes per un gran entrenament (bé per una tirada llarga, bé per uns canvis de ritme forts). Aquest cop era diferent, eren agulletes només pel fet de córrer durant 4000 metrets de res. El cas és que diumenge vaig descansar.
I avui hi he tornat. El dolor als isquios no ha remès del tot, així que he decidit exposar-los el mínim. Per aquest motiu he reduït els impactes (2 kms sobre gespa...en 14 minuts) i he augmentat l'el.líptica (3kms...en 26 minuts). Si hi afegeixo una estoneta més de natació, 800 metres nedant, puc dir que estic molt animat. A banda, segueixo fent sessions amb el fisio, que no sé si per donar-me ànims o perquè ho veu en realitat, però diu que ho troba molt millorat.
Tornar a córrer em motiva i em fa sentir, fins i tot, més lleuger. Però visitar la bàscula m'ha fet entrar en una depressió: 69 kgs!!! És tot un rècord (quan estava en forma el meu pes estava al voltant dels 62/63 kgs). Però tot té una explicació, la setmana passada vaig alimentar-me alguns dies al Masters Series i tenien un bufet que no vaig desmerèixer...I jo, en aquests casos, em perdo. I ara, és clar, ho estic pagant. No passa res, tard o d'hora desapareixeran.