divendres, 31 d’octubre del 2008

UN PAS ENRERE, DOS ENDAVANT?

Dissabte passat vaig fer un pas enrere: vaig sortir a córrer, sobre gespa artificial. Em vaig sentir molt bé, tot i que vaig anar molt lent. Vaig fer 4 kms. L'endemà tornava a tenir dolors així que vaig decidir fer un nou parèntesi i no tornar a córrer fins que el doloret no se n'anés del tot. Així he aguantat tota la setmana, fent una hora diària d'el.líptica. Les sessions de fisioteràpia i rehabilitació comencen a fer efecte. I ara, com estic? Motivat, amb ganes, confiança...i un lleuger dolor, el menys molest dels últims mesos. Tinc unes ganes de córrer que no puc explicar, però sé que si no resisteix la temptació podria pagar-ho car. En cap de setmana el gimnàs i la piscina són tancats, així que o corro o no faig res!!!
Hi ha un munt de gent que corre amb dolor, jo ho he fet durant molt de temps. Però no em satisfà entrenar-me sense objectiu. Tinc objectius i il.lusions...i amb dolor no les podré dur a terme. Vull seguir millorant i per fer-ho, he de fer net, del tot, per poder començar a entrenar i no haver de tornar a parar.
Llegir aquest mateix bloc m'ajuda a abstenir-me. Demà llegiré i faré el ronso, el que faci falta per treure'm el "mono" de córrer. Diumenge, com treballo, serà més senzill. I dilluns, tornem a la màquina. La setmana que vé, sense dolors (creuo els dits), començaré a ser jo, una altra vegada. No estaria gens malament, oi?