UNA DE FREDA, UNA DE CALENTA

Ha estat una setmana llarga, la vaig començar amb mal peu. Dilluns vaig tornar al parc, amb en Carles, i tot i que vam anar molt lentament, les pujades em van retornar els dolors. Dimarts no vaig fer res de res. Repòs absolut. I decepció. Des de dimecres hi he tornat, una altra vegada, i les sensacions han estat bones. Però tinc clar que no estic bé...no puc estar bé quan faig un determinat tipus d'estirament o de moviment i em fa mal. Se n'anirà algun dia del tot? Els fisios diuen que sí, però començo a pensar que m'hauré d'anar acostumant a tenir-lo amb mi. A la pi sta d'atletisme (seguint l'anella) ja he arribat a córrer per sota de 5' (...4'50, durant un únic quilòmetre), però la velocitat de creuer és de 5'30. M'ho agafo amb calma. A Donosti, al final, no hi aniré. Vaig tenir una confusió de dates i no em quadren, així que deixaré que m'ho expliquin els afortunats. Mentrestant seguiré fent una passa endavant cada dia, sense pensar en el més enllà. I que passi el que hagi de passar.