EL DIA ABANS

Falten 13 hores per a la sortida de la mitja marató de Madrid i en tinc moltíssimes ganes. Em torno a sentir corredor, més enllà del temps que pugui aconseguir demà a la prova que comença i acaba al Retiro. Aquestes dues últimes setmanes he corregut com feia temps que no podía fer-ho. La millor sensació de totes, però, ha estat l’absència de dolor als isquios. A començaments de setmana, després d’uns dies un xic estressants a causa de la presència de la selecció espanyola a Madrid, me’n vaig anar a esquiar a Cerler. No hi havia ningú a les pistes i, per postres, un dels dies vaig rematar-lo amb un entrenament de 15 kms a Benasc. Un cop a casa, he seguit fent el reconeixement del circuit que vaig iniciar abans d’anar-me’n. Em faltava per veure com era l’entrada al parc i els últims quilòmetres i així ho he fet tant ahir divendres, com avui dissabte. Ahir, a més, vaig visitar la fira del corredor, amb en Manel Alcalà, que ha vingut a passar el cap de setmana a Madrid. Semblava que es tractés d’una autèntica marató (i no només d’una mitja) tant pels stands que hi havia com per l’expectació que aquests generaven entre la gent. I és clar, això no fa més que motivar-me de cara a demà. Del temps que vull fer ja en vaig parlar dies enrere i no m’hi vull capficar. L’únic que espero és no precipitar-me i no sortir excessivament ràpid. Només si sóc moderat en l’esforç dels primers quilòmetres podré arribar plenament satisfet al final.