Diumenge que vé a aquesta hora ja hauré corregut la marató de Madrid. Fins ara han estat dos bons aperitius, les mitges de Fuenlabrada i Madrid, però el meu retorn de debò és aquest diumenge. Aquesta setmana he fet 119 kms, tot un pico, i la distància més llarga ha estat de 28 kms, ahir dissabte. Vaig curt de quilòmetres, en sóc conscient, i també vaig curt de forma. Però tiraré endavant. Me la jugo. En tinc moltes ganes.
Aquests últims dies havia estat reconeixent el terreny, dia rere dia, fins que dissabte vaig acabar el 42 kms. Serà una cursa dura i se'm farà llarguíssima. Ara, com a mínim, ja la puc visualitzar, he passat per tots els carrers, ja l'he feta sencera, sé quins seran els punts crítics i quins seran punts de possible recuperació. Però aquí ningú et regala res, així que m'ho hauré de treballar. Castellana, Alberto Aguilera, Ferraz, el tram Segovia-Ronda Imperial i, finalment Alfonso XII-Alcalá, són zones complicades, on segur que patiré. Sé de quin mal he de morir, així que intentaré aguantar tot el possible. La idea, ara per ara, és sortir amb el pilot de les 3 hores, tot i que després del ritme que vaig dur en el test de 28 crec que no podré aguantar fins al final. Tot i això tinc confiança i, per acabar-m'ho de creure, he decidit treure del calaix dels records la vella samarreta de Catalunya i lluir-la en la gran cita.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada