DESMAN 2009, MOLT MÉS QUE PARAULES

Se'n podrien dir moltíssimes coses, però la Desman és una prova que cal viure, com a mínim, una vegada. Si t'ho permeten, aleshores, ja t'enganxa. Sortir de la rutina diària no només és molt sa sinó que, a més, és molt recomanable. Del que suposa fer esport, per a mi, ja no us en parlaré, perquè la majoria sabeu que en sóc un malalt. Però si hi afegim un tercer element com pugui ser sortir barrejar-hi la gent de la feina, aleshores pot convertir-se en una cosa genial...o no. En el meu cas ho ha estat, un any més, gràcies a la Desman. Pel fet de viure a Madrid i estar absent del dia a dia de la redacció de Barcelona sóc conscient que em perdo moltes coses, així que el trofeu Desman (competició d'esports d'aventura interempreses que té lloc cada any al Pirineu) es converteix en un no parar de vivències emocionants i intenses. Aquest any l'equip el formàvem en JM Puig (intentant escampar la boira es va convertir en fotògraf), Quim Robert (l'home de la vida monacal), Francesc Sòria (fins i tot juga bé al billar!!!), Xavi Bonastre (ja ha obert un grup d'amics al facebook a favor de les "víctimes" del caiac...no hase falta desir nada más), Rosa Fuentes (va tenir a Fernando Alonso de becari) i jo mateix (decepció atlètica sense precedents...sense excuses).
D'històries per explicar n'hi ha moltíssimes però el que queda és molt bo. Tretzens de 29 equips no és un resultat que em motivi personalment, tot i que després d'un espectacular inici perduts en la boira (va haver-hi un moment que anàvem 27ens) podem considerar-nos satisfets. Han estat 4 dies de bromes i de riures que es contagiaven constantment. En canvi, per primera vegada en les tres edicions que hem fet l'equip d'esports, ni vam esclatar a riure ni ningú es va esborrar del rafting i vam aconseguir una històrica novena posició (...veníem de fer últims en aquesta prova). La pinya que es fa en aquest tipus de trobades és molt gran i les tensions que hi pugui haver en el terreny laboral s'aparquen per uns dies (...sempre hi ha excepcions, oi?)
Hi havia dos equips més de TV3, els informàtics se'ns van tornar a passar per la pedra (qui diu que estan tot el dia davant del pc) i pels del 3/24 va ser una primera experiència amb un cert marge de millora.
Personalment no m'he trobat gaire bé físicament. Vaig arribar en un estat gripós que (sense que serveixi d'excusa) pot haver afectat al meu rendiment. L'experiència, però, em deixa clara una cosa i cal posar-hi remei: m'agrada córrer, però la prova atlètica de la Desman no va amb les meves carcterístiques (uns explosius tres quilòmetres a 1.600 metres d'altitud? Si us plau, se'm dispara el cor!!!), així que el 2010 intentaré preparar-la a consciència.
El pròxim objectiu el situo al Nepal. Miro el calendari i començo a restar: en deu dies volem cap al subcontintent asiàtic. Em fa falta aprendre tantes coses...