He deixat passar el temps. Una setmana i mitja sense esriure, descansant, pensant...i entrenant, és clar. La setmana passada vaig pujar a Navacerrada a fer un últim entrenament llarg. La idea era fer 30 quilometrets, però em vaig topar amb el déu eòlic per excel.lència i vaig rendir-me als 21 (això es pot fer als entrenaments, només als entrenaments). No em va deixar mal cos la renúncia, a aquestes alçades estic preparat per a qualsevol cosa.
El cas és que en tres dies serem a Saragossa, buscant recuperar les bones sensacions d'una marató. A Madrid'09 em vaig retrobar amb la distància, però l'estat de forma era pèssim. Ara l'he preparat a consciència i espero un millor resultat.
Correré amb les quatre barres, però una samarreta nova, que l'antiga ja està molt trillada i em deixava feridetes sota les aixelles.. Espero que l'estrena em doni ales i m'ajudi en tot allò que m'he deixat sense fer pel camí.
Sense esperar miracles, confio que duimenge surti el sol, no faci vent i pugui tenir una bona cursa. I també en Marc, en Bonastre i tots aquells que gosin aventurar-se en aquesta meravellosa aventura.
Sort a tothom!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Molta sort diumenge, Sebas.
Ja saps que diuen, qui fa el que pot no està obligat a més.
Et vaig veure a Mollerussa i ho vas fer realment bé. Em va agradar la samarreta que portaves. A veure com serà la nova.
Jo sempre que surti del país em poso la quatribarrada i, deixant a banda el País Basc, un dels llocs on em va animar més "como catalan" va ser a Madrid08.
Sort.
Mario
La samarreta ha acabat sent igual que la que ja tenia. La canviava perquè pensava que la rentadora me l'havia estretat...però lamentablement he estat jo el que s'ha enxamplat.
A part de la meva Catalunya, també sóc un enamorat d'Euskadi en general i Donosti en particular.
Gràcies, Mario.
Publica un comentari a l'entrada