I tant que sí. Només una miqueta. I ja en tinc prou.
Estic de bon humor. No és difícil saber per què. Quan prepares un objectiu amb la il.lusió amb què jo estic preparant aquesta Marató de Frankfurt, la duresa dels entrenaments acaba portant petites satisfaccions que omplen una barbaritat. I avui n'he experimentat una de bona.
Aquest matí he tornat a la Casa de Campo. No tenia un bon record de l'última vegada que hi vaig anar, fa dues setmanes, així que he intentat centrar-me en cada passa, cada pujada, cada quilòmetre i cada volta. N'he fet quatre. El ritme ha anat en augment (16'05, 15'47, 15'44 i 15'04) i he acabat el test en una mitjana de 3'55". El millor de tot, però, ha estat l'última volta. M'he trobat fort, ràpid, amb energia, sense problemes de respiració ni de cames ni braços. D'acord que m'he exigit, però no he acabat mort.
L'alegria me l'he endut quan he mirat als arxius i he descobert que no feia una volta tan ràpida des del 4 de novembre de 2006, tres setmanes abans de la marató de Sant Sebastià en què vaig aconseguir la marca que encara tinc avui (2-35'58). Les comparacions són odioses, ja que aquell dia vaig fer 7 voltes (28kms) i vaig rebaixar els 15'04 d'avui en les tres últimes voltes...Estava fet un toro. Però tot i així, se m'ha dibuixat un somriure als llavis, d'il.lusió. No necessito gaires coses, hi haurà qui pugui dir que em conformo amb poc, potser sí, però no em fa falta gaire per estar content, per ser feliç. Vaig pel bon camí. Ja en tinc prou.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Estàs fet un crack Sebas! Si segueixes així et veig rebaixant la teva MMP. Però ves amb compte no arribis passat de voltes a Frankfurt. Una abraçada,
Encara que no ho vulguis, els teus comentaris són cada cop més filosòfics. Serà que ens fem grans. Anant al tema, bones sensacions teves, del Marc... alguna cosa s'està movent. Encara hauré de venir a animar-vos a Frankfurt.No et tira més Cervera que Sabadell? venga xaval, que així correm junts.
Bé,espero una gran cursa diumenge. Et truco per confirmar-ho. Sooooort!!!!
La marca, Raul, la tinc bastant fotudeta. Si puc baixar de 2h 38 ja serà tot un èxit (no obstant això, a l'hora de la veritat lluitaré pel que pugui ser). Gràcies.
Joan...L'amenaça d'en Marc és una realitat, tremolo quan em diu què fa a les Aigües.
By the way, si anessis a Frankfurt no t'avorriries, a més algú haurà de distreure en Manel la nit de dissabte.
Publica un comentari a l'entrada