Potser tingui raó i va ser una contaminació alimentària. Però jo no me'l crec. I em sap greu perquè em cau bé. Duia la bandera de la lluita contra el dopatge, però és difícil seguir guanyant en el ciclisme professional i estar totalment net. Estudien caloria a caloria tot el que ingereixen. No es poden passar ni un gram. El pitjor dia per als excessos és el dia de descans, quan no cremaran tot el que mengin. I ell decideix prendre's la carn per no fer-li un lleig a López-Cerrón, que s'havia pres la molèstia de dur-la des d'Espanya..."i era una carne muy buena, que no podía echarse a perder" (Contador dixit). Costa de creure. A mi, massa.
Mentrestant segueixo a la meva, amb el meu modest pla d'entrenaments per a Frankfurt. Aquesta setmana han estat 17, 21, 17 i avui 16 kms. Dimecres vaig anar a la Casa de Campo a fer-me un homenatge (sense malinterpretar, que allà hi ha moltes possibilitats d'homenatjar-se...totes censurables, per suposat), amb tres voltetes de luxe. La primera, lentíssima, per gaudir de l'entorn; la segona, a mossegar (15'02") i la tercera a donar-ho tot (14'28"). Tenint en compte que mai faig res ràpid la jornada, que va començar com una broma, va acabar sent molt productiva.
Comparacions odioses sempre, en aquells temps en què tot era meravellós (devia córrer amb la gorra...) un dia de 32 kms. vaig fer una setena volta a 14'24"!!! Per això són tan odioses...
Però d'allò en fa tant de temps que és millor no pensar-hi. Avui és dijous 30 de setembre de 2010, tinc 36 anys i uns altres objectius, més modestos però també il.lusionants.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada