Quan el meu amic Joan Prats va deixar la seva feina, d'enginyer, a l'antiga N-152, li va canviar la vida. No sé si va ser el camp, el tractor, Balaguer, els préssecs o les prunes, però va millorar atlèticament d'una manera fantàstica, impressionant. Sempre havia estat millor que jo però d'ençà que les diferències es van fer inabastables per a mi. En tots aquests anys només he pogut superar-lo en dues ocasions, en dues setmanes consecutives, a les mitges de Móstoles i Sant Cugat. Però hi ha trampa: arrossegava una anèmia que desconeixia.
Això no tindria cap sentit si no expliqués ara que el passat cap de setmana a en Joan el va guanyar un altre amic comú, el meu company de fatigues a Frankfurt, en Marc Fontanals. Ell i jo tenim un nivell molt semblant, gairebé calcat. Però aquest any està que se surt, fortíssim, fins al punt que diumenge, a Sant Cugat, en Marc es va esmorzar en Prats. Amb un temps d'1h15'58, a més, va arribar tres minuts abans que en Joan Piqué Serra, que a la Mitja de Sabadell em va treure gairebé dos minutets. Tothom sap que l'amistat és molt bonica, però als teus amics t'agrada guanyar-los més que a ningú altre. Abans de Frankfurt, tindré l'opció de posar a prova les meves forces, al costat de les d'en Marc (i les d'en Prats, que de ben segur que es treurà l'espina) a la Mitja de Mollerussa.
Pel que fa als entrenaments, començo la setmana amb moltes ganes. Ahir van caure 20 kms (amb un fartlek curtet [4x4' forts 2' recuperació]) i avui 18 kms a ritme viu. En una setmana complicadeta a nivell de feina, la selecció espanyola de futbol és a Madrid, tot el que pugui anar fent serà allò que m'hauré tret del damunt. I moltes ganes que tinc, de córrer, lluitar, patir...i descansar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
què bona (i sana) és aquesta rivalitat, i com ajuda a millorar, eh!
Ostres, he entrat a tafanejar i veig que surto citat! Gairebé em poso vermell! Sóc el Joan Piqué
A veure doncs, per al·lusions: t'he d'animar: no estàs tan lluny del Marc!! Llegint el teu raonament, podríem pensar: els 3 minuts que em va treure el Marc + els 2 que et vaig treure jo a Sabadell = 5! Bé, no és ben bé així. Diumenge jo no estava a tope. Havia fet una cursa dissabte, curta però a tope (Cursa Lluis Companys, per Monjuïc, 7 km, fent 2 voltes per dins l'Estadi Olímpic!). I duia força tralla durant la setmana (jo preparo Donosti). Per tant, diumenge no estava per gaires alegries, i vaig tenir males sensacions des del principi. Tot i així, ni a tope hauria fet la marca d'en Marc eh? Déu n'hi do quina moto!
Una altra "pista": a la Mercè vam arribar junts amb el Joan Prats. De fet (el vaig superar gairebé sobre la línia d'arribada (33'50") i en canvi diumenge em va treure 2 minuts... Ho vam comentar just acabar la mitja de St Cugat.
Però et dono la raó: baixar de 1h16 en aquesta mitja és estar fort fort.
Per tot plegat m'estàs fent venir moltes ganes de venir a Mollerussa ... Em sembla que no podré, ho he d'acabar de mirar.
Bé, ens anirem "seguint", eh? Sort i ànims en la preparació!
Sebas, quina gràcia, ara descobreixo que l'altra Joan que comenta el teu blog és el de corredors.cat amb el qual ultimament ens estem "pegant" a les curses.I té rao, vam arribar traient xispes a la Mercè. Doncs això, anims el dissabte a la casa de campo i al Joan rival, jeje, posa't les piles a Mollerussa, si no descobreixo una altra anèmia, aniré a tope. I ara m'he animat i vaig a córrer. Salut a tots.
Doncs sí, últimament ens "peguem", però sense fer-nos mal, eh? Però vaja Joan, tinc clar que en condicions normals, a les curses només et veig el cul (o el clatell, siguem fins) i encara només als primers km. Bé, a veure si puc venir a Mollerussa per comprovar com se m'esmorzeu, per dir-ho com el Sebas. Per cert, espero que la 'roja' no es destaroti gaire els entrenaments. Salut!
A veure si us animeu tots i ens veiem a Mollerussa. 3+2 no sempre fan 5...una mica de confiança la tinc, no fotem!!! Si algú m'ha de treure 5 minuts, però, serà en Prats, que correrà motivadíssim.
Publica un comentari a l'entrada