MOLT DE COMPTE AMB ELS DETALLS

Descanso al llit escoltant, Amos Lee, després d’una molt bona jornada de diumenge. Avui he fet l’últim gran entrenament abans de la Marató de Frankfurt. Han estat trenta quilòmetres, entre Navacerrada, Cotos i Valdesquí (per damunt dels 1.800 metres d’altitud). M’he trobat molt bé, les sensacions han estat molt positives, ha estat com una injecció de moral de cara al compte enrere que em resta per encarar la prova.


Ara mateix, la feina ja la tinc tota feta. Vaig començar a entrenar a la tornada de les vacances, el 26 de juliol. Des d’aleshores han passat 13 setmanes, amb 85 dies vestint-me de curt i posant-me les vambes i únicament 6 de descans, per sumar un total de 1.482 kms. He competit en cinc curses (dues mitges i tres 10.000) i he fet vint o més quilòmetres en 22 ocasions (en quatre de les quals n’he fet 30 o més).

Els resultats no han estat els que esperaba, no he aconseguit anar als ritmes que m’esperava, i això ha minvat una mica la meva confiança. Malgrat tot em sento resistent, un bon dièsel, capaç d’aguantar bé el repte dels 42.195 metres.

Faig el repàs abans d’iniciar l’última setmana perquè a partir de demà dilluns el més important ja no será córrer (que ho faré, sí, però d’una manera més pausada) sinó vigilar una sèrie de detalls que poden influir directament en el resultat final, qüestions com ara l’alimentació, el descans o, sobretot, els refredats, angines o malalties diverses. Després de tantes sessions d’entrenament les defenses del cos estan més baixes del que és habitual i hi ha moltes probabilitats de caure malalt. Les minimitzaré tant com pugui.