dimarts, 17 de maig del 2011

HI HA ALGUNA MANERA D'ACABAR AMB AQUESTA FARSA?


S'ha acabat convertint en una situació normal. I fa fàstic. A mi, com a mínim, me'n fa molt.
Parlo del dopatge. Ahir la Policia va desarticular una xarxa internacional de tràfic de medicaments falsificats, en una operació en què es van intervenir 700.000 dosis de diferents productes, entre els quals destaquen 10.000 ampul·les d'EPO!!!
En un laboratori d'Elx (Operació Dama, l'han anomenat) preparaven i envasaven l'hormona de creixement, rebuda des de la Xina. Posteriorment es comercialitzava el producte a través d'internet. S'han produït 26 detencions.


[foto de la noticia]
Em preocupa, i molt, el destinatari de totes aquestes dosis, el trampós que es vol saltar les normes per aconseguir un èxit que, des del moment en què entra en el negoci del dopatge, ja sap que no es mereixerà. Tant me fan la nacionalitat de l'individu i l'esport que practica. Em fa fàstic. Esportistes somia-truites confien que la drecera de les drogues els pot conduir a algun lloc. L'únic que aconseguiran serà el ridícul més absolut quan la veritat, tard o d'hora, els esclati davant dels morros.
 
El dopatge existeix en l'esport d'èlit però, lamentablement, i cada cop més, també en l'esport amateur!!! On anirem a parar? I, a més per què? Per aconseguir un contracte publicitari milionari? Per guanyar una medalla olímpica? Per obtenir un reconeixement públic? Noooooooooooo. Per arribar entre els deu primers en una cursa de pà sucat amb oli...o per millorar marques personals. És molt trist. Que no veuen que s'enganyen a ells mateixos? O es deixen enganyar, tant me fa. Però ho saben. En són conscients. Tots. I em fa fàstic.
 
Crec que la lluita contra el dopatge, a Espanya, és a anys llum d'altres països. No s'ha de tapar la merda amb un drap i esperar que desaparegui tota sola. Tampoc s'ha de desviar l'atenció cap a temes polítics que no porten enlloc. La vida de l'esportista és molt curta. Ha de ser conscient que si la fa, l'haurà de pagar. No hi ha d'haver perdó. Ni reduccions de pena. Aquell que doni positiu en un control, aquell que superi els nivells màxims d'hematòcrit, aquell que trafiqui amb substàncies dopants, NO HAURIA DE PODER TORNAR A COMPETIR MAI MÉS. Per arribar a l'èxit hi ha molts camins possibles. Intentem ensenyar als més joves a diferenciar entre els bons i els dolents.
 
Dit això, tots a entrenar-se!!!

2 comentaris:

joan ha dit...

Pel que veig, Sables t'ha desvetllat la vena reivindicativa, endavant!!!I com dius, a entrenar..... ai, no he recordat la dòsi d'EPO matinal.

Sebas Guim ha dit...

Ja ho saps que aquesta vena m'acompanya des de fa temps. Cada dia és pitjor. Cada dia t'assebentes d'alguna història ridícula i vergonyosa. No, Sables no hi té res a veure...