Quan et passen aquestes coses mai saps per on començar. Sovint creus que si comences amb la negativa, a continuació sempre podràs arreglar-ho amb la que següent. D'altres vegades penses que la decepció per la dolenta serà tan gran que millor gaudir de la reacció per la bona, com a mínim durant una estona...fins que amb l'anunci de l'altra ho esguerris tot.
En el meu cas el principal afectat de tot plegat sóc jo mateix. I, 24 hores després, encara no ho he acabat de digerir. La bona sí, la bona l'he digerit molt bé: mantenint-me fidel al nom del bloc, torno a córrer. Ahir vaig sortir a rodar set quilòmetres i no vaig sentir cap doloret, ni petit ni gran. Fantàstic. Vaig allargar fins a nou quilòmetres per comprovar-ho bé i les sensacions no van alterar-se. Avui he repetit, augmentant a onze, la tiradeta, i tampoc m'han quedat seqüel·les. Podria dir que estic saltant d'alegria...i la veritat és que és així.
Però mai podem estar del tot contents, oi?
La dolenta, també és molt dolent: no podré córrer la Marató de Sant Sebastià. És un problema d'agenda, d'incompatibilitat amb la feina. No hi puc fer res.
El costat positiu és que com no hi puc fer res, res de res, no em preocupo més del compte. No hi vaig i punt. Ara bé, jo no em quedo sense córrer una marató aquesta tardor. De fet tinc data per la propera, el cap de setmana posterior a Donosti. Vaig com boig intentant valorar quina de les 14 maratons que es disputen aquell dia arreu del món és la més indicada. Tenint en compte que volia intentar fer una bona marca, la millor seria la de Fukuoka, plana, ràpida, fresca...i al Japó. Una mica lluny. La que és més a prop és la de Lisboa però em canso només de recordar les pujades i baixades que hi ha a la capital portuguesa. I entre l'una i l'altra hi ha opcions pintoresques que, posats a treure profit a l'entrenament i no deixar de córrer una marató, també em motiven: la del Reggae (Jamaica), Barbados, Panamà, Las Vegas, Gran Pacífic (Mèxic), Singapur, Illes Caiman, Shanghai (Xina), Macau, llac Nara (Japó), Saint Croix (Illes Verges).
La decisió l'hauré de prendre, com a molt tard, en dues setmanes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Jo crec que s'imposa, per circumstàncies de la vida, la de les illes Vergues, jeje, no se si te'n recordes,... de becari i tal i tal. Encara ric.
Fora conyes, Donosti l'han vestit per tu.
Perquè clar... tret de Lisboa no hi ha res més a prop, no?
Vist així, a mi no em sembla tan greu que no puguis córrer a Donosti! Puc venir? ;-)
Viva Las Vegas.... ufff quina calda!
Home jo vaig a Castelló , el 11 de desembre . Potser et va be per dates .
Quizás necesitarás la Mila por si se te descose un botón. ¡¡Oh no!! los pantalones de atletismo no llevas botones. También me apunto a llevarte el agua.
A les illes Verges hi aniria en primera opció. Seria com un homenatge a la meva època a Ràdio 4.
Al final s'acabarà imposant Lisboa...no tinc bones ofertes per a la resta i només disposo de la data en qüestió, el 4 de desembre.
Un aguador siempre viene bien.
Martins a Las Vegas??? Uauuuuuuu...
Publica un comentari a l'entrada