Ni estava de broma ni era cap bestiesa. Les sensacions van ser clares, des del primer moment: m'he trencat. Tinc una periostitis a la cama esquerra. He hagut de parar. Dilluns no vaig córrer, em vaig dedicar a descansar i a fer-me massatges. Dimarts vaig sortir a rodar una estoneta, ben suau. Però quan duia sis quilòmetres vaig haver de deixar-ho. A la tarda aconseguia cita amb el meu fisioterapeuta habitual, l'Ángel Tiradas. Tot just em va començar a tocar el bessó em va fer diagnosticar una periostitis, una lesió que no havia patit mai, però sobre la qual n'havia sentit a parlar en la meva època al CornellàAtlètic. La convalescència sovint s'allargava més del compte.
Això m'obliga a un canvi de plans. De fet, però, no sé ben bé quins plans seguir, tenint en compte que el més important és recuperar-me. L'Ángel m'ha dit que puc córrer, sempre que ho faci lentament, sobre una superfície tova i durant pocs quilòmetres.
Els plans immediats es redueixen a massatges, antiinflamatoris, gel...i paciència. Moooooolta paciència.
dimecres, 21 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Ànims ! Fa ràbia haver de reposar i més quan prepares marató . Paciència i descans !
Paciència i seny!
I espero que el meu bàlsam ajudi!
;-)
T'acabo de trucar abans de llegir desastre.S.T.O.P. Espero pla Donosti no descartat encara.S.T.O.P. Mantent-nos informats evolució danys.S.T.O.P.
I millora ràpid.S.T.O.P.
A mejorar. Es lo que nos toca.
Pensa amb tot lo que has fet aquesta temporada i et tens que sentir molt content.La lessio es curara i tu podras Tornar a Correr aviat.Anims i endevant.outant
Ei, crack, paciència. No tinguis pressa per recuperar perquè després és pitjor. Molts ànims i records.
Aquesta joventut que sempre es fa mal....! És conya !! Ànim, pren paciència, com bé, dius i recupera't sense presses. Jo ahir em vaig rebrincar el turmell en una vorera però per sort no tinc res trencat, però si adolorit. Posposaré la tirada llarga de 30Km a diumenge dia 2 d'octubre, a 3 setmanes de la marató.
Abraçada
Quina putada! Esperem que la recuperació sigui ràpida i no t'impedeixi fer la Marató de Donostia.
Ànims!
¡¡Animo Sebas!! Cuidate y ten paciencia, sinó ya sabes que se hace interminable. /Un beso.
Publica un comentari a l'entrada