La Mitja del Mediterrani em va posar a lloc. Ara mateix valc poc menys d'una hora i vint minuts, aquesta és la realitat. I amb aquests números segueixo treballant. Diumenge passat vaig arribar a la cursa carregat de quilòmetres, 94, i no tinc intenció d'afluixar. No pas ara. Aquest cap de setmana correré la Mitja de Ciudad Real, una altra prova on fan coincidir marató i mitja marató. El perfil de la cursa no és tan bo com al Mediterrani, però aspiro a fer un temps semblant...tot i els 16, 17, 22 i 23 quilòmetres que he fet des de dilluns (als que hauré d'afegir els 14 de demà i els 8 de dissabte).
Les sèries, fartleks o canvis forts de ritme, ara mateix, em generen lesions. L'alternativa que tinc és sumar quilòmetres i quilòmetres, i més, i més, i més...I no preocupar-me gaire pels temps parcials que vagi fent.
Em sento com un lent tren de mercaderies.
Però un tren que confio que arribi moooooolt lluny.
Per cert, encara no sé on anar. Pendent del correu electrònic per prendre una decisió sobre l'elecció de la marató. Panamá o Lisboa, that's is the question.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
osti, quines kilometrades nanu. Ens fots un ball de xifres que em marejo...je je. Vols dir que no estàs massa pendent del rellotge jajaja.
Res home, si es vol millorar s'ha de fer així.
Panamà. Es mes exòtic, no?
Potser l'any que ve m'animo i faig la de BCN però només per fer-la,sense anar a buscar temps, perquè a la tercera sèrie ja em trenco...
Això del rellotge també m'ho diu l'Arcadi...però no ho puc evitar. Ja m'arribarà el dia que surti de casa sense cronòmetre. La meva millor marca en marató la vaig fer sense una sola sèrie...Però una mica de pla no t'aniria malament (entenc, però, que t'avorreixi l'asfalt)
Una abraçada
El dia que deixis el crono..... no ho se, em preocuparé de veritat. Au fiera, que ja tinc ganes de veure com et va la mitja el finde. Ja caurà la trucadeta de rigor, i mentrestant, segueix emulant el gran Quim.
I no paris de fer sèries c.....s.
Publica un comentari a l'entrada