EL MILLOR EN QUATRE ANYS

Va estar plovent tota la nit i bona part del matí, així que era difícil pensar que el circuit estaria en bones condicions. Vaig apropar-m’hi passat el migdia, quan semblava que el cel oferia una treva, però tan aviat com vaig sortir del cotxe, algú va tornar a obrir l’aixeta. Vaig plantejar-me ajornar el test i després de valorar el trasbals que m’hauria suposat fer-lo un altre dia, em vaig posar a fer l’escalfament previ a les set voltes.

En el primer quilòmetre vaig tenir sensacions de cursa. El ritme era superior al que duria durant bona part de l’entrenament. N’era conscient, però no em va importar deixar que l’adrenalina fes el seu efecte: 3’48” (la idea era sortir justet per sota de 4 min/km i anar augmentant). De seguida em vaig posar a to. Estava concentrat en el que volia fer i estava disposat a aconseguir-ho. 15’41” en la primera volta i 15’40”, en la segona. Les cames anaven lliurement, els braços responien en la pujada, el cap seguia a les seves coses, taral•lejant interiorment cançons diverses de la canària Rosana Arbelo (a qui havia escoltat durant una entrevista a “La Ventana” entre setmana). La pluja inicial es va convertir en tempesta a partir de la tercera volta i el que havien estat petits tolls van quedar convertits en zones empantanegades, on les vambes s’enfonsaven més del compte.



El que va ser

Tot plegat em va donar força per pitjar una mica més l’accelerador. El resultat va ser 15’34”, 15’33” i 15’34”, en les tres voltes següents. Tot anava sobre rodes, em sentia còmode, fort i animat. Però en la penúltima volta, la pujada que hi ha al començament del tercer quilòmetre se’m va fer més complicada del compte. Entrava en zona perillosa, faltaven encara sis quilòmetres, espai suficient per engegar a rodar tot l’esforç que havia fet. Samarreta, pantalons,mitjons i vambes, totalment xops, s’havien convertit en un inconvenient afegit, en forma de pes extra. Però no em vaig deixar vèncer pels dubtes ni pels pensaments negatius. Vaig donar tot el que tenia i vaig tancar un matí rodó en 15’34 i 15’33”, per a un temps total d’1.49’09” en els 28 kms, que deixen un ritme de 3’53”8.

Satisfacció

Sóc de lletres però sempre m’han agradat els números, els càlculs, les comparacions i les estadístiques. En referència a l’últim test de set voltes a la Casa de Campo, de fa quinze dies, he millorat 1’18”. El temps d’ahir, a més, equival a la segona millor marca dels últims quatre anys, únicament superada, en sis segons de res, per un entrenament que vaig fer el 20 de febrer del 2010, quan preparava la Marató de Barcelona en què vaig acabar fent 2.40’04”. La pluja em fa considerar aquesta última sessió com el millor entrenament llarg dels últims anys. La progressió ha trigat a arribar però al final l’he pogut gaudir. La llàstima és que no es podrà veure reflectida en un bon temps en cap cursa. El dia D ja és a la cantonada, la setmana que ve me’n vaig cap a la difícil Marató de Ciutat de Panamà.