Acabo avui una setmana complicada, Ha estat la penúltima abans de la Marató de Panamà i no ha passat de forma senzilla...ni molt menys. Un problema amb una lentilla m'ha deixat uns dies mig estabornit, en unes condicions incòmodes tant per treballar com per entrenar-me. Afortunadament estic acabant de recuperar-me, com a mínim puc tornar a córrer, sense molèsties. El seguiment de la setmana, a nivell de quilòmetres, ha estat de 15, 18, 21, 0, 17, 20 i avui 29. Han estat lents però alegres i el cos els està assimilant molt bé. Ara ja puc dir, de forma clara i rotunda, que he acabat la preparació de la marató. El que hagi de passar a Ciutat de Panamà ja no dependrà de sèries, fartleks, curses o quilòmetres de més (o de menys). Ja està tot fet.
Tot i això, d'aquí a diumenge vinent hauré d'estar pendent d'evitar ensurts, lesions i refredats, així com anar amb compte amb les hores de son i el menjar, dos factors que puc controlar a casa, però que es fa més difícil de fer-ho quan un se'n va a 8.000 quilòmetres de distància del seu hàbitat natural. També toca preparar la roba, encara m'he d'acabar de decidir si corro amb les quatre barres o amb una samarreta blanca que ajudi a combatre la calor que hi haurà; toca decidir quins i quants gels m'acompanyaran durant la cursa...i en quin punt del recorregut me'ls prendré. Una decisió que tinc clara és que abans de la sortida em prendré un Isostar Energy Shot, un concentrat energètic preparat per a llargues distàncies. L'he provat en els últims tres tests seriosos i em sembla una meravella. Potser no té res i es tracta d'un efecte placebo, però amb mi funciona.
El que segurament sigui resultat del convenciment que funciona, sense cap base científicament sòlida, és el meu ascens a les altures. Abans d'una marató intento pujar cap a Navacerrada, per damunt dels 1.800 metres sobre el nivell del mar, i fer un entrenament llarg. Dimecres hi vaig anar i vaig córrer a un ritme suau durant 21 kms. Els especialistes asseguren que es requereix significativament bastant més de 5 tristes hores a la muntanya perquè es produeixi una reacció en el cos. Però encara que només hi vagi un sol dia...a mi també em funciona. M'ho crec i surto amb un reforç moral important. Veurem si quan torni de les amèriques, segueixo pensant el mateix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Ja esta tot fet Sebas ! No l´he provat mai l´isostar aquest , l´he vist a la venda però no le comprat mai , potser el provo la setmana que ve .
bona sort per Panama, uff no hi ha maratons mes aprop, jejejje.
salut i quil`ometres
Al final hauràs de montar un consultori de recomanacions de placebos. Rodades en alçada, isostar energy instant, tarari i tarara; sigui com sigui, salut, bondat i pasta, molta pasta, preferiblement espaguetis.
Au, sort i .... sort. Ah, i una mica de placebo que comn es deu dir en català?
Jo anava a dir el mateix, l'haurem de provar aquest Isostar Energy Shot...
120Km a la penúltima setmana! No està gens malament.
Molt bona sort per Panamà!!
Ah, placebo en català es diu així, i també en anglès!
Gràcies, Joans...i Guillem!!!
Això de rodar en alçada és un bon invent ! oxigenes la sang i quan vas per vora el mar, notes i molt la diferència. Pel que fa a l'efecte placebo de l'isotar energy shot... al final es tracta de que et vagi bé al cos. Jo també he provat el pastís energètic del Kilian Jornet. Va bé ?! doncs no ho sabria dir, però és bo de menjar jajajaja !
Mucha suerte por las Américas. Ahora todo lo que tenias que hacer ya está. Cuidate y que llegues sin ningún contratiempo. Un beso y "tira millas" Mila
Publica un comentari a l'entrada