LA PART POSITIVA D'UNA GRIP

Una setmana sencera, això és el que m'ha durat. Des de diumenge passat, que em vaig començar a sentir malament, l'evolució diària va anar a pitjor. He tingut mal de cap tots els dies i, bàsicament, les nits han estat complicades. 30 quilòmetres en sis dies era un balanç poc prometedor per afrontar una mitja marató, però tenia dorsal per a la Mitja de Moratalaz, ja pagat. Aquest matí els braços no em pesaven, les cames no estaven garratibades i el batec del cor no se'm reproduïa al cap. Així que m'he decidit a anar-hi. El rendiment no ha estat gens malament, tot el contrari.

La cursa ha estat un autèntic caos organitzatiu, de tal magnitud que a l'inici de la segona volta, després d'haver passat el deu mil en 36'40", al grup d'atletes que em precedien, els han enviat per un carrer que no tocava, reduint el recorregut en, aproximadament, 800 metres. Me n'he adonat ben aviat, però tothom seguia la "nova ruta", així que girar enrere (o posar-me a discutir...) era una bestiesa. He recuperat el ritme de cursa i he seguit endavant. Valoro en uns tres minuts el benefici que n'hem tret. Tot plegat m'ha deixat un mal cos. No m'agraden aquestes coses. La segona volta ha estat més lenta i he anat perdent ritme a poc a poc. Tot i així, he pogut aguantar bastant bé i m'he presentat a la línia d'arribada, sense esprintar, sense canviar de ritme, havent perdut la motivació, en 1h15'10", que equivaldrien a 1h18'10". En les classificacions oficials surto en la posició número 23, però imagino que hauria de correspondre a la 27ena o 28ena...

Malgrat tot, l'1-18 és la millor marca de la temporada, de llarg (després d'haver fet 1.19.55 i 1.20.07). La millora experimentada la setmana passada al test de la Casa de Campo s'ha vist reflectida també en la cursa d'aquest matí. El pes del cap em torna a recordar que no estic bé, però sento que sóc un altre. Les coses tornen a funcionar. El descans setmanal m'ha permès arribar a la cursa en un bon estat de forma. Bona cursa, bon diumenge. Fantàstic.