Després de tants mesos pendent del rellotge, el retorn als enternaments després de la Marató de Panamà no podia ser més agradable. Gambades curtes i lentes, baixa freqüència cardíaca, poca estona de rodatges, tranquil.litat absoluta...Passo a tenir temps per a d'altres coses, matinar ha deixat de ser tan transcendent. Vaig aguantar fins divendres per calçar-me les vambes i sortir al parc i en aquests cinc dies m'he limitat a córrer durant 5, 7, 10, 12 i 13 quilòmetres...I ja em sento amb ganes de començar a fer alguna cosa rapideta. Aquest cap de setmana (no tinc clar si m'hi deixaré la pell o només la gaudiré) aniré a Cercedilla a córrer una prova de les Asics Trail Series, en un circuit de mitja muntanya de 13 kms. De cara a la setmana que ve ja començaré a fer entrenaments específics amb el punt de mira posat en la Marató de Barcelona 2012.
Des que vaig tornar de Panamà no havia tingut una estona tranquil.la, fins avui, que ja he pogut agrupar totes les fotos que tinc de la cursa. Són una bona mostra del patiment que vaig sentir i la humitat que vaig haver d'afrontar. No són gens afavoridores, però són la realitat del que va ser.
 |
| Amb en César, mexicà de Runner's |
 |
| Cares alegres abans de la sortida...nocturna |
 |
| Al pas per la Mitja em deixo anar del grup |
 |
| I m'enganxa en Nicolás García |
 |
| Que m'arriba a avançar una estona |
 |
| Poc després el passaria i em quedaria tot sol |
 |
| Com un mussol aniria durant una bona estona |
 |
| Uns quilòmetres que se'm van fer eterns |
 |
| Vaig haver de treure el millor de mi |
 |
| Al final, lluitant amb Ronan Pavoni |
 |
| Em vaig haver de posar les piles per guanyar-lo |
 |
| Indescriptible sensació d'alegria |
 |
| No puc fer una passa més... |
 |
| ...i no puc sentir-me més orgullós |
 |
El podi final, regal inesperat
|
6 comentaris:
Jo vull ser com el de l'esquerra del podi, després de tu, evidentment; per cert, lluia bé la samarreta.
No, Joan. Tu ets, com el de l'esquerra del podi!!! Jejeje
Después de este reportaje, ya es como si hubiera estado allí, pero sin sufrir la humedad. ¡¡A recuperarte para la próxima!!
Pels pantalonets, per la barba o per córrer descalç? Cabró...
Un descans després de un gran esforç reconec que va molt be , i tornar a córrer amb tranquil·litat sense mirar el crono es un plaer .
Mila-Me alegro...ya preparamos la(s) próxima(s).
joan-Per tot plegat. El miro a ell i et veig a tu.
Joan Castellà-Espero que et recuperis aviat i tornis a gaudis d'aquests plaers.
Gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada