M'encanta llegir. I si són llibres sobre córrer, més encara. Feia temps que tenia ganes d'escriure sobre un llibre que m'ha obert els ulls i m'ha fet plantejar-me certs canvis en el meu sistema d'entrenament. Quan llegeixo sovint ho faig amb un paper i un bolígraf al costat. M'agrada apuntar-hi coses, frases fora de context, sense cap intenció. Passat un temps hi faig un cop d'ull i em fan pensar. En Matt Fitzgerald ha escrit molts llibres sobre plans d'entrenament...i passats uns anys ha reconegut que no eren tan òptims com ell mateix pensava. Ara ha escrit un altre llibre que es diu Correr. Entrenamiento de la fuerza mental, en què parla sobre estats d'ànim, sensacions, tipus d'entrenaments, lesions...i un munt de coses més.
Aquestes són algunes de les frases que em van despertar interès:
-L'entrenament ha de fer sentir el corredor que està preparat. Si ho sent així és perquè ho està. I si no ho sent, és perquè no ho està.
En aquest mateix sentit, en John Litei, maratonià kenià diu: "l'entrenament em dóna proves i no puc competir sense proves, em donen confiança".
-Fes aquell entrenament que més t'emocioni fer.
-Durant una competició o un entrenament dur, en el moment de major patiment, repeteix, com si fos un mantra la frase "aquí és on vull ser".
Sabem que haurem de patir, quan arriba el moment en què, de debò, ja toca patir, és quan hem de deixar-nos-hi la pell. Tota la feina prèvia l'hem feta per aquell moment, per superar aquell patiment.
-Sortir de la zona de comoditat pot convertir-se, paradoxalment, en una part d'una zona de comoditat més gran.
Estan bé els entrenaments suaus, però si en fem de més durs, si fem entrenaments que ens facin sentir "incòmodes", amb el temps els anirem assimilant i augmentarem la nostra "zona de comoditat"...Aleshores haurem de seguir treballant en nivells d'incomoditat, per continuar progressant.
-Si fas sèries o un fartlek a un ritme poc exigent ni el cos ni la ment en obtindran tot el fruit possible d'aquesta activitat
Tant el cos com la ment ho interpretaran com una sessió d'entrenament normal.
-Fer esprints breus en pujada (10x8") a la màxima velocitat, desenvolupa una força general a les cames i redueix, així, el risc de lesió.
No sé si el redueix, però té lògica, val la pena provar-ho.
Sobre el Nascuts per córrer, d'en Christopher McDougall, en parlaré un altre dia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
ja fa molt temps que la entrenes; els Monegros van ser una lliçó i ja tinc ganes que parlis del llibre "Nascuts per córrer". Jo no vaig apuntar frases però si que recordo que hi havia algunes coses molt interessants; espero retrobar-les.
Este Sebas del "mantra" me gusta. Te veo haciendo chikun (no se como se escribe) con Andrea. A ver si escribes algo sobre el corredor místico.
Publica un comentari a l'entrada