La segona part de les vacances va suposar un trencament amb els entrenaments "tipus" per gaudir de les possibilitats que ofereix el Pirineu. Com a mínim, d'algunes. Un intent fallit d'ascensió al Perich, una muntanya que es troba a prop de Les Angles, va ser la primera experiència. El fort vent que hi havia en la part final i la neu glaçada ens van impedir assolir l'objectiu. En Manel Alcalà va posar el punt de seny alhora de prendre la decisió difícil...però més encertada. La Paz i jo vam entendre que era la millor solució possible al problema en què ens havíem ficat. Tot i això, les imatges que ens va regalar la jornada van ser impressionants.
 |
| En Manel i la Paz en plena lluita contra la neu i el vent |
 |
| Toca girar cua...d'esquenes a la meravellosa vall |
 |
| Descans merescut amb el Perich al fons |
 |
| No ens podem adormir, la posta de sol amenaça de caure'ns a sobre |
L'endemà va caure un rodatge de 13 quilòmetres pels voltants de La Molina. Oxigenació interessant, abans d'anar cap a El Tarter a esquiar a Grand Valira...
 |
I ara d'El Pas i d'en Sebas
|
Celebrar l'any nou amb un trekking a la muntanya encara no ho havia fet mai. El dia 1 va tocar l'última escapada de les vacanes, cap a l'Estany de la Cabana Sorda, a la zona de la Vall d'Incles. L'estany pròpiament dit, no el vam veure (com tants d'altres en aquesta època, estava glaçat), però la cabana-refugi sí que hi era. Enfonsar-se fins als genolls va valer la pena.
 |
| La postaleta idíl.lica |
 |
| L'estany invisible |
 |
| Imaginació al poder |
 |
| La Paz amb neu fins als genolls |
 |
| Bona vista de la Vall d'Incles |
I ara que ja sóc a Madrid, toca tornar a córrer. El pròxim objectiu, la
Marató de Barcelona.
2 comentaris:
Sí, aquesta és la ruta que també vam fer nosaltres, però tot i que ben tapat, almenys s'intuïa una mica més la forma de l'estany! Realment és de postal!
Queda pendent pujar al cim, semblava maco. Hi havia uns francesos que van baixar-ne esquiant...
Publica un comentari a l'entrada