Ja feia temps que m'ho plantejava. Abans d'anar-me'n a córrer la Trailwalker ja em rondava pel cap la idea de repetir. L'experiència a la Isostar Desert Marathon (IDM)de l'any passat (crònica IDM'2011) em va encantar. Vaig aprendre un munt de coses, sobre com afrontar una cursa d'aquest estil. Vaig patir moltíssim, vaig arribar esgotat, sense un gramet de forces, però la prova em va deixar marca.
El desert dels Monegros no és el més maco del món, per què enganyar-nos, no? Però és el desert més pròxim que tenim i les condicions que s'hi donen a l'estiu poden arribar a ser duríssimes. Jo vaig participar abans a la Marató de Sables que a la Isostar, però reconec que és una excel.lent pedra de toc per a tots aquells que es vulguin llançar a l'aventura.
Res a perdre i molt a guanyar. Sóc conscient que (si ho aconsegueixo) acabaré exhaust i que, probablement se'm treuran les ganes de córrer durant una temporadeta. Però si tinc la sort de compartir amb algú la meitat de quilòmetres que l'any passat vaig compartir amb el meu amic Joan Prats (repetir junts ja seria la repera...anima't, nano!!!) el que m'enduré serà molt més que el que em deixaré pels camins aragonesos.
Allà vaig conèixer en persona en David Calaburra, el senyor Galopa que Galopa. El vaig veure abans de la sortida i el vaig tornar a veure cap al km. 30. Anava tot sol, lluitant contra el sol, la set i el camp de patates que havíem de creuar. No sé si en David repetirà o si hi seran en Mia Carol o en Joel Jou. Són uns "Enrampats del Cap", ultramaratnoians de mena, dels que es poden aprendre moltes coses. M'agradaria trobar-me'ls als Monegros.
Jo no m'hi sento, d'ultramaratonià. Un any després segueixo sent un maratonià amb més ganes que altra cosa. Les lesions no em permeten anar ràpid i agafar un bon punt de forma. Sembla mentida però els 42K s'han convertit en una prova massa ràpida (sic) per mi. En aquestes condicions, l'objectiu és als Monegros, el pròxim 14 de juliol. El pitjor moment. El pitjor lloc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
En una ultramarato com aquesta que important que es tindre un bon acompanyant perque la ultra es faci menys dura..almenys que ho sembli...felicitats per la cronica maquina!
Intentare estar a la Starter!
Sort que no ets ultramaratonià, perquè et fa falta poc per llençar-te a aquests reptes!
Per cert, on les has comprat les ASICS Tarther aquestes?
Ets corrosiu; ja m'ho estava traient del cap i ara, vinga, torna a donar-hi voltes.En parlem i me n'alegro que et motivi. Salut.
Quina bona notícia!
A veure si ens ho podem combinar per venir de claca com l'any passat, que va ser molt xulo i emotiu!
Ara per acabar-ho d´adobar ho fas mes ràpid que a l´any passat . Seria mes repte no?
Sebas, gràcies pels elogis però jo particularment sóc un matat,però hi poso il.lusió, això si!
Amb una vegada em vaig tenir prou, je je je... Sort.
La companyia sempre és important, Robert, i si és bona, ja tens molta cursa feta.
Això de les Asics, Guillem, ja et diré on les pots trobar a Barcelona. Ho estic preguntant.
Prats...demà us espero.
Andrea, ja em diràs. I ja et diré.
Joan, crec que això és demanar massa. Passar-m'ho igual de bé ja seria genial. Ni el circuit ni la distància seran els mateixos...
David, "els matats" som tots, que ens il.lusionem amb ben poca cosa. Si no és als Monegros ens retrobarem en una altra. Segur!!!
uufff Monegros i al Juliol, preparat per sofrir suposo.....Per aqui hi ha la cursa del Llop, a Tortosa, també coneguda pel seu calor sufocant. Sort!!
Publica un comentari a l'entrada