COM QUAN ENTRENAVA A CORNELLÀ

Podria dir que, d’una manera o d’una altra, he corregut tota la meva vida. Vaig començar a practicar l’atletisme de molt jovenet, en la categoria d’“Infantils”. M’entrenava al Centre de Tecnificació que hi havia a Cornellà de Llobregat i corria pel Cornellà Atlètic. Les pistes quedaven lluny de casa, de Barcelona, i els primers anys vaig combinar el metro i el Seat Panda de la meva mare, que m’hi deixava poc abans de les sis de la tarda. Més endavant, amb la Ducati 50TT (quan hi penso encara ric) i, posteriorment, amb la TZR, ja vaig ser autònom. Allà a Cornellà hi vaig passar una època meravellosa i inoblidable. Sobre les batalletes d’aquells anys ja n’escriuré en una altra entrada. En aquesta, he volgut recordar-ho,únicament, per les sèries i els fartleks.

A Cornellà, teníem unes rutines d’entrenament: els dimarts fèiem sèries i els dijous, fartleks. Des que vaig començar a entrenar-me pel meu compte vaig abandonar bastant aquestes pràctiques. A les Aigües de tant en tant fèiem canvis o alguna sèrie, però només en funció de les ganes de guerra que tinguéssim. Quan me’n vaig anar a viure a Madrid vaig passar a entrenar-me tot sol i em vaig dedicar a sumar quilòmetres i més quilòmetres, a ritmes alegres. Però sense canvis. Així vaig aconseguir batre les meves marques, tant en 10K i mitja com en marató.

Ara mateix arrossego la lumbàlgia i la tendinitis als isquios i, tot i que en tinc ganes, no puc anar a ritmes ràpids. O sí, no ho sé. Aquesta setmana estic revolucionant els meus entrenaments. Abans d’ahir vaig fer sèries de 1.000 i aquest matí una fartlek mexicà. No tinc clar que vulgui adoptar els canvis en la meva rutina, potser el que passa és que s’han donat les circumstàncies.

Dimarts tenia ganes de fer alguna cosa rapideta i no em venia de gust fer un decebedor 5K al Retiro. Bona excusa per fer 5 sèries, recuperant un minut. Els temps (dolents: 3’47”, 3’44”, 3’43”,  3’42” i 3’47”) seran una primera referència per quan repeteixi experiment. L’important era fer cinc intervals i no saltar-me’n cap.

Aquest matí havia quedat amb en Miguel Angel Toribio, un amic de Radio Marca, que tenia ganes de fer un fartlek. Tenim un nivell semblant així que hem anat molt bé.

Recuperàvem sempre el temps que havíem anat forts i el tema ha deixat aquests números: 2 minuts a 3’33” (rec 2’), 4-3’31”, 6-3’38”, 4-3’26” i 2-3’28”.

Al final m’han acabat sortint 23 kms (!!!) i això ha derivat en una migdiada de campionat. Me l’he guanyat, no? Amb migdiada o sense, estaria molt bé recuperar l’hàbit dels canvis de ritme. Necessito intensitat. Canya!!!

COMO CUANDO ENTRENABA EN CORNELLÁ

Podría decir que, de una manera u otra, he corrido toda mi vida. Empecé a practicar atletismo desde muy jovencito, en “Infantiles”. Entrenaba en el Centro de Tecnificación que había en Cornellà de Llobregat y corría por el Cornellà Atlètic. Las pistas quedaban lejos de mi casa y los primeros años combiné el metro y el Seat Panda de mi madre, para llegar a las pistas poco antes de las seis de la tarde. Tiempo más tarde, con la Ducati 50TT (cuando lo recuerdo todavía me río…) y luego la TZR, me convertí en una persona autónoma. En Cornellà pasé una época maravillosa e inolvidable. Sobre las batallitas de esos tiempos ya escribiré en otra ocasión. En esta entrada, sólo lo he recordado por las series y los fartleks.

En Cornellà, teníamos unas rutinas de entrenamiento: los martes había series y los jueves, fartleks. Desde que empecé a entrenar por mi cuenta, abandoné estas prácticas. En la carretera de les Aigües, de vez en cuando hacíamos series, pero sin una periodicidad marcada, iba un poco en función de las ganas de guerra que tuviésemos. Cuando me vine a vivir a Madrid pasé a entrenarme en solitario y me dediqué a sumar kilómetros…sin cambios de ritmo, aunque éste era exigente. De esta manera conseguí superar mis marcas de 10K, medio maratón y maratón.

Actualmente arrastro una lumbalgia y una tendinitis en los isquiotibiales y, a pesar de las ganas que tengo, no puedo ir a ritmos elevados. Bueno, quizás sí, tampoco lo sé. Esta semana estoy revolucionando mis entrenamientos. El martes hice series de mil y esta mañana, un fartlek mejicano.

El caso es que el martes me apetecía hacer algo rapidito, pero no quería correr un 5K y acabar arrastrándome por el Retiro. Me pareció una buena alternativa hacer cinco series, recuperando un minuto. Los tiempos (malos: 3’47”, 3’44”, 3’43”,  3’42” i 3’47”) serán una primera referencia para cuando repita el experimento. Lo importante era hacer cinco intervalos y no escaquearme.

Esta mañana he quedado con Miguel Angel Toribio, un amigo de Radio Marca, que tenía ganas de hacer un fartlek. Tenemos un nivel parecido, así que hemos ido muy bien. Recuperábamos siempre el mismo tiempo que habíamos ido fuerte y, al final, la sesión ha arrojado estos números: 2 minutos a 3’33” (rec 2’), 4-3’31”, 6-3’38”, 4-3’26” i 2-3’28”.

Al final me han acabado saliendo 23 kms (!!!) y todo ello ha derivado en una siesta de campeonato. Me la he ganado, no? Con siesta o sin ella, estaría muy bien recuperar el hábito de los cambios de ritmo. Necesito intensidad. Caña!!!