DAY 1 - STAGE BARCELONA

És només el primer dia i podria dir que ja en tinc prou. No per cansament, no per avorriment, no per falta de motivació...sinó per tot el contrari. Els resultats d'aquesta primera jornada em resulten excessivament bons com per imaginar que res em pugui sortir millor en els pròxims dies. I m'agradaria tornar-me'n cap a Madrid amb una sensació de millora. Però potser val la pena que, si em vull fer entendre, m'expliqui una mica millor.
Avui a les Aigües hi he corregut amb el meu cosí, Francesc Guim i el seu amic Jacques. Dues fletxes de nivell. En Cesc havia de fer 8 sèries de mil, recuperant dos minuts, mentre que en Jacques tenia rodatge suau. M'he plantejat sumar quilòmetres i deixar-me d'històries...però el cuquet de compartir patiment amb el "Guim bo" m'ha acabat cridant massa i, sense pensar-m'ho dues vegades, m'he aturat al km. 5,5. El lloc on anàvem a fer les sèries.
Durant la primera ja veia que anava fort, però m'he dit: "tira fins on puguis i si no pots més, tornes rodant cap a casa, que no passa res...Total, no tenies previst fer sèries..."
Amb aquesta mentalitat he arribat al mil en 3'17!!!
3'17"???? Des de quan no feia jo un mil en 3'17? No en tinc ni idea. Però sé que, a Madrid, quan m'hi poso, en puc fer un al voltant dels 3'23". El fet és que ajuda el fet d'haver-me despertat un parell d'hores abans i haver esmorzat amb calma...però és que no em trobava excessivament cansat. Les pulsacions anaven disparades però un minut més tard ja havien tornat a lloc. Així que un pelet més tard ens hi hem tornat a posar. He hagut de lluitar molt més que en l'anterior però he clavat el temps: 3'17". Aquí passa alguna cosa, estic volant i només me n'adono jo? He d'aclarir que intentava, de lluny, seguir el meu cosí, que estirava la cama el mínim necessari per fer-les entre 3'08" i 3'10"...I aquest incentiu m'ha fet apretar les dents. En la tercera ja he vist que les forces no eren les mateixes i l'esforç m'estava passant factura, 3'21". Però no volia anar-me'n sense fer una última a conciència. Quan fas sèries o canvis de ritme, sempre et guardes un punt per l'última, un petit canvi que m'ha ajudat a maquillar un intèrval en què anava lleugerament més lent que en els anteriors. Però amb el punt final he acabat en 3'18".
D'acord que he recuperat gairebé dos minuts, però ni així entenc com he pogut anar tant ràpid. Tant se val, tampoc és qüestió de queixar-se. Potser és senyal que a Madrid no entrego tot el que tinc i que m'estic acostumant perillosament a conformar-me d'anar per sota de les meves veritables possibilitats. També és cert que si ens entrenem amb algú altre rendim molt millor.
Avui, en aquest DAY 1 - STAGE BARCELONA, tot ha sortit genial. Veurem demà què em depara el dia.

DAY 1 - STAGE BARCELONA
Es sólo el primer día y ya podría decir que tengo suficiente. No por cansancio. Tampoco por aburrimiento ni por falta de motivación. Quizás por todo lo contrario. Las ganas y la ilusión que tenía esta mañana me han hecho rendir por encima de mis posibilidades. Los resultados de esta primera jornada me resultan excesivamente buenos. Y siento que, haga lo que haga en estos próximos días, nada puede salir mejor. Me gustaría volver a Madrid con una sensación de mejora, algo difícil...Como creo que no se entiende muy bien, voy a explicarme un poco mejor.
Hoy, en las Aigües he corrido con mi primo, Francesc Guim, y su amigo Jacques, dos flechas de mucho nivel. Cesc tenía que hacer 8 series de mil, recuperando dos minutos y Jacques iba a rodar a ritmo cómodo durante una horita. Me apetecía lo de rodar...pero mucho más compartir sufrimiento con "el Guim bueno". El gusanillo me ha llamado demasiado y, sin pensármelo dos veces, me he parado en el km 5,5. El lugar en el que haríamos los cambios.
Durante la primera ya he visto que iba fuerte, más de la cuenta, pero me he dicho aquello de: "tira hasta donde puedas y luego vuélvete para casa rodando, que no pasa nada. Tota, a ti ho y no te tocaban series..."
Con esta mentalidad he cruzado la línea del mil en 3'17"!!!
3'17"???? Cuánto hacía que no corría un mil en 3'17? No tengo ni idea. Sólo sé que, en Madrid, cuando me lo propongo, puedo llegar a ir a 3'23". Está claro que ayuda el hecho de no ir con las prisas diarias del horario laboral, haberme levantado dos horas antes de correr y salir con algo en el estómago...pero bueno. Tanto? Es que no sentía haber hecho un gran derroche de fuerzas...Las pulsaciones, disparadas, han vuelto a su lugar poco antes de la salida de la segunda serie. En este segundo round he tenido que luchar mucho más, pero he conseguido clavar el tiempo: 3'17. Vamos, vamos...que esto mola!!! Seguir, aunque fuera de lejos, a mi primito (3'09", sobrado), me motivaba mucho. Sin embargo, nada es eterno y en la tercera me ha venido el cansancio. Intentando no abandonarme he conseguido unos dignísimos (inimaginables en Madrid), 3'21". No me quería ir sin vaciarme del todo en un último kilómetro. Ahí he entregado todo lo que tenía y, con un apretón final, he acabado maquillando una serie ligeramente más lenta. Al final, 3'18".
En Madrid recupero un minuto entre series y hoy he parado entre 1'50" y 1'55". Eso se nota mucho. Pero no creo que haya sido la clave de unos resultados tant distintos a los que hago en mi hábitat natural. No entiendo cómo he podido ir tan rápido. Aunque, al fin y al cabo, da un poco igual, no prensetaré ninguna queja, no? La lectura que me queda es que, quizás, estoy acostumbrándome peligrosamente a ir lento y me conformo con mucho menos de lo que verdaderamente puedo hacer. También es cierto que cuando entrenamos en compañía rendimos mucho mejor.
Hoy, en este DAY 1 del STAGE BARCELONA, todo ha salido todo genial. Veremos mañana qué nos depara el día.