ZAMST, GEL I ELS CONSELLS D'EN PACO SEIRUL.LO

La mala sort que m'ha acompanyat aquests últims anys, a nivell de marató, és per fer-me-la mirar. Vaig gaudir, com no havia fet feia temps, a Panamà, el desembre de 2011. Però des d'aleshores que no he aixecat cap. Naps i cols, alls i cebes. Vaig decidir que no correria a Barcelona i no ha passat un dia en què no m'hagi preguntat si seré capaç de mantenir-me ferm en la dràstica decisió.
Segueixo el curs de la recuperació amb sessions d'estiraments i fisioteràpia. Però en aquestes últimes setmanes he incorporat una nova forma per aplicar-me la crioteràpia. Es tracta d'una bossa de gel que es col.loca a la zona afectada i es lliga, per mitjà de dues cintes. 

D'aquesta manera puc caminar i fer diferents activitats, sense haver d'estar pendent que el gel se'm cau. L'invent és un èxit de la casa ZAMST, que fa poc ha entrat am,b força en el mercat espanyol en el sector d'ortesis. I jo, que sé que necessito baixar la inflamació...tres cops al dia, després de fer-me les fregues pertinents, m'aplico el gel.

D'altra banda, en aquesta època de convalescència, sovint tinc una sensació de ridícul. Un dels exercicis bàsics que m'han recomanat són els isomètrics. La primera persona que me'n va parlar, fa més de deu anys, va ser en Paco Seirul.lo. A la sala de premsa del Camp Nou, el preparador físic del Barça em va escenificar com els havia de fer. I no vaig poder evitar riure-me'n.

Dues setmanes després de començar a posar en pràctica els seus consells, vaig posar fi a una lesió al genoll que m'havia deixat sense córrer durant gairebé un any i mig. Per això, tot i la sensació de ridícul que segueixo percebent cada cop que faig isomètrics, m'enganxo a la paret i aguanto el minut de dolor. Sé que m'anirà bé.
O això espero.