Aquest cap de setmana s'ha disputat als Alps una nova edició de l'Ultra-Trail del Montblanc, una prova que va néixer fa deu anys i que estiu rere estiu ha anat creixent, fins al punt que s'ha convertit en la cursa de referència per a qualsevol corredor de muntanya. Tothom la vol fer. I jo no hi deixo de pensar, especialment aquests últims dies.
Però quan menys t'ho esperes, la realitat t'esclata a la cara.
Aquest matí tornava a la sierra, per seguir coneixent la ruta de la Guadarrama Trail Race (cursa que tinc intenció de disputar el pròxim mes d'octubre). La intenció era sortir de Cercedilla (1.140 metres), pujar a La Peñota (1.945 m.), tornar a baixar al punt de sortida i encarar un nou ascens i descens a la Bola del Mundo (2.257 m.). Això era la teoria, que la pràctica ha estat ben diferent:
-de sortida no he sabut trobar el camí correcte i he fet tres quilòmetres d'afegit pels carrers del poble. Quan he trobat el camí, m'he distret i l'he perdut, així que per no tornar enrere (i conscient que la muntanya era just al davant) he acabat pujant pel dret, per un pendent mooooolt pronunciat...que després m'ha passat factura.
La baixada, això sí, ha estat divertida. Pel mig d'una pineda d'alçada, per un caminet estret. Bona baixada, però com tot en aquesta vida, també s'acaba. I aleshores toca tornar a pujar. Aquí ha estat on he decidit canviar els plans. No volia encarar una nova pujada amb fort pendent (com és la del port de la Fuenfría), se'm feia massa coll amunt. L'alternativa tampoc ha estat dolenta. He agafat el camí de la República, que puja des de 1.200 fins a 1.820 per una pista forestal, amb molta comoditat.
Comoditat sí, però la volta que fa també és enorme. Quan he tornat a Cercedilla el GPS em marca 37 quilòmetres, després de 4h35' d'entrenament, en què he acumulat 1.700 metres de desnivell positiu.
Cansat, lleugerament deshidratat i torrat pel sol, me n'he tornat cap a Madrid, a fer un banyet.
La sorpresa me l'he trobat quan m'he descalçat!!!
Com per art de màgia.
I tot plegat, el cap de setmana que es disputava, com deia abans, l'Ultra-Trail del Montblanc. La cursa que algun dia vull córrer...una cursa que, ara per ara, però, no podria acabar.
Des d'aquí vull felicitar tots aquells herois que l'han acabat...així com animar als que no ho han aconseguit. El valor d'haver-ho intentat ja diu molt.
2 comentaris:
Veig que ja t'has passat definitivament a la muntanya i les Ultres, perquè mare meva quins entrenaments que et pegues. 4 hores i mitja!
Amb la progressió que portes, segur que en uns anys podràs fer l'UTMB!
Guillem-T'asseguro que les primeres 4 hores passen volant. El problema arriba després, jejeje. Gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada