No acostumo a escriure entrades al blog havent decidit el títol amb anterioritat. Però el d'avui el tenia massa clar com per canviar-lo. Han passat més de dues setmanes des que el genoll em va començar a fer mal. Confiava que amb fisioteràpia, gel i repòs, aniria millorant i que podria mantenir el to físic fent el·líptica a casa. Però no he millorat. Si tinc el genoll en angle recte se'm carrega en un tres i no res, especialment quan estic assegut. Queda clar que ni tan sols he intentat córrer. El més agosarat que he fet va ser, fa uns dies, quan vaig pujar a l'el·líptica...Vaig durar un quilòmetre, només un quilòmetre!!!
Em vaig fer una ressonància magnètica però no en tindré els resultats fins que no torni a Madrid després de les festes. M'he sotmès a una sessió de mesoteràpia (microinjeccions de medicina convencional) i aquesta nit me'n faran una altra, però les molèsties no s'han apaivagat. Perduren. I avui, per primera vegada, m'han comentat alguna cosa del sistema INDIBA (una tecnologia revolucionària que reactiva els poders fisiològics del metabolisme, transferint l'energia de l'interior del cos cap a l'exterior), però no en tinc gaires referències.
El cas és que han anat passant els dies i ja tinc el Nadal a la cantonada. En aquestes dates acostumo a fer bons entrenaments, tant a Madrid com a Barcelona. Tenia pensat haver corregut la Mitja de Villaverde (15 desembre), repetir la Cursa del Riu Ripoll (26 desembre) i debutar en una cursa a París, la Corrida Internationale de Houilles (29 desembre). Però passaran els dies i no en faré cap de les tres.
M'han demanat paciència i intento tenir-ne molta. El problema de les lesions és que no hi ha una data fixa. Ni res ni ningú et poden garantir que si et passes quinze estès al llit, l'endemà podràs córrer. No. Et demanen paciència...un concepte molt abstracte.
És aleshores quan se't passa pel cap preguntar: "I el 19 de gener, estaré bé per córrer la Marató Costa Daurada?" I tot el que obtens com a resposta està representat per aquests tres micos savis que "no veuen, no escolten, no diuen".
Pacièeeeeeeencia. I Bones Festes!!!
No deixeu que una lesió us amargui el Nadal.
enía
QUE UNA LESIÓN NO OS AMARGUE LA NAVIDAD
No suelo escribir entradas en el blog habiendo decidido el título con anterioridad. Però el de hoy lo tenía demasiado claro como para cambiarlo. Han pasado más de dos semanas desde que me empezó a doler la rodilla. Confiaba que con fisioterapia, gel y reposo, iría mejorando, y que podría mantener el tono físico hacendo elíptica en casa. Pero no he mejorado. Si tengo la rodilla en ángulo recto se me carga muy rápidamente, especialmente cuando estoy sentado. Queda claro que ni tan siquiera he intentado correr. Lo más atrevido que he hecho, fue hace unos días, cuando me subí a la elíptica...El intento duró un kilómetro, sólo un kilómetro!!!
Me hicieron una resonancia magnética pero no me darán los resultados hasta que no vuelva a Madrid, después de las fiestas. Me he sometido a una sesión de mesoteràpia (microinyecciones de medicina convencional) y esta noche me harán otra, pero las molestias no han disminuido. Se mantienen. Y hoy, por primera vez, me han comentado algo sobre el sistema INDIBA (una tecnología revolucionaria que reactiva los poderes fisiológicos del metabolismo, transfiriendo la energía del interior del cuerpo hacia el exterior), pero no tengo muchas referencias.
El caso es que el tiempo vuela y ya tengo la Navidad a la vuelta de la esquina. En estas fechas suelo hacer buenos entrenamientos, tanto en Madrid como en Barcelona. Tenía pensado haber corrido la Media Maratón de Villaverde (15 diciembre), repetir la Cursa del Riu Ripoll (26 diciembre) y debutar en una carrera en París, la Corrida Internationale de Houilles (29 diciembre). Pero pasarán los días y no haré ninguna de las tres.
Me han pedido paciencia y yo intento tener mucha. El problema de las lesiones es queno hay una fecha fija. Ni nada ni nadie te pueden garantizar que si te pasas quince días estirado en la cama, al siguiente podrás correr. No. Te piden paciencia...un concepto muy abstracto.
Es entonces cuando se te pasa por la cabeza preguntar: "Y el 19 de enero, estaré para correr la Marató Costa Daurada?" Y todo lo que obtienes por respuesta está representado por estos tres monos sabios que "no ven, no oien, no dicen".
Pacieeeeeeeencia. Y Felices Fiestas!!!
No dejéis que una lesión os amargue la Navidad.
6 comentaris:
Sebas, molts ànims i deixa'm dir-te des de l'experiència amb el tema dues coses. Que tot passa i que de tot se n'apren. M'agradaria veure't corrent el proper 19 però si no pot ser ja en vindran de nous i en tot cas vine a veure'ns igualment!
Forta abraçada i bones festes!
Ànim, Sebas!
En el què menys has de pensar ara és en la Marató que t'havies fixat com objectiu i en les curses que havies de fer. Només t'ha de preocupar recuperar-te.
Hi ha més curses que llonganisses!
Bones festes i, sobretot, molta salut!
Bona nit,
Com ja hem comentat aquesta tarda, ho important primer de tot és recuperar-se, sí, el tema paciencia és desesperant quan t'ho diuent, però malauradament és així... sapigues que a Tarragona tens una familia, tens a C.A. RUNNERS TARRAGONA que et recoltza i t'anima a seguir endavant. Bones festes !!!
Ànims i paciència (maleïda paraula)!!! A veure si arribes a la MCD. I si no, un altre repte. Bon Nadal!!
Ànim Sebas! sobre l'Indiba en Carles Castillejos en té un munt de referències al seu blog is es veu el fa servir bastant. Segur que et sap explicar més.
Bones festes!
Ferran-Tens raó que tot passa...el problema és saber quan!!!! El 19, a Tarragona, ens veiem segur!!! Gràcies pels ànims.
arcadi42-De llonganisses, torrons, polvorons me n'he pres molts. El que em falta és alguna cursa...però ja arribaran. Gràcies!!! Una abraçada!!!
Wladimir-Gràcies Wladi!!! I per extensió...Gràcies família!!! ens veiem aviat.
C.A.Francolí-Estic fent un mestratge en paciència...Gràcies!!!
Luis Javier-Ja he fet dues sessions d'Indiba i el resultat, de moment, és bastant bo. Però no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat. Moltes gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada